Sobre les 6 de la tarda veïns de la zona van mobilitzar la policia atès que en la zona de l’‘skate park’, un grup d’una desena de joves tenien encerclat un noi manifestament més jove encara i l’estaven pegant. Amb certa violència. Quan la patrulla de policia va arribar al lloc, la batussa ja s’havia desfet i poca cosa van poder constatar els funcionaris. Si fa o no fa el mateix que havia passat quinze dies abans entre l’avinguda Tarragona i el Parc Central, en aquest cas a Andorra la Vella.
El que amoïna, han assegurat les fonts, no és tant la quantitat d’altercats que hi pugui haver, que sortosament ara per ara no n’hi ha gaires, sinó el fet que tant víctimes com agressors, són cada vegada més joves. I que la violència que s’usa, com més va més tronada és. I gairebé sempre, del tot gratuïta
En el cas d’Encamp, tres quarts d’hora després del primer requeriment policial es va haver de tornar a alertar el cos. Per un doble motiu. Perquè en un parc infantil proper al mateix recinte d’’skate’ hi hauria hagut un altre conat d’agressió a un altre menor i perquè, a més a més, familiars del primer dels menors agredits estaven cercant els agressors del noi, de 13 anys, per tal de demanar-los explicacions pel seu compte. Amb el risc, en calent, que això suposava.
Certament, els dos menors, d’uns tretze anys per compte de quinze o setze que tenien la majoria del grup on hi havia immersos els suposats agressors, van haver d’acudir al centre hospitalari a sotmetre’s a sengles revisions mèdiques. Encara aquest matí un d’ells ha hagut de tornar a l’hospital perquè arran dels cops, suposadament, no s’acabava de trobar bé. En principi, quedi clar, no hi havia cap lesió greu.
La preocupació és més en sectors de pares i mares que no pas, per exemple, en cercles policials. Com sol ser habitual en aquests casos, i gràcies en part al testimoniatge de les pròpies víctimes -un d’ells, almenys, hauria reconegut el principal agressor-, es mira d’identificar els implicats i es convoca els pares per posar-los en alerta del que està passant. A partir d’aquí s’elabora un informe que sol acabar davant l’autoritat judicial.
I després són els batlles que tenen atribuïda la responsabilitat judicial en relació amb les decisions sobre els menors els que proposen les mesures corresponents. El que amoïna, han assegurat les fonts, no és tant la quantitat d’altercats que hi pugui haver, que sortosament ara per ara no n’hi ha gaires, sinó el fet que tant víctimes com agressors, són cada vegada més joves. I que la violència que s’usa, com més va més tronada és. I gairebé sempre, del tot gratuïta.
Comentaris (19)