La majoria de lleis europees només permeten avortar als centres mèdics habilitats per fer-ho. És així a gairebé tot el continent -almenys, als països on l’avortament és legal-, encara que en alguns llocs, com França, es permet a les dones avortar amb fàrmacs al seu domicili després d’una consulta mèdica. També està generalitzat que, després del procediment, s’iniciï un procés administratiu: els professionals sanitaris estan obligats a emplenar un formulari oficial —definit per les autoritats de cada país— on notifiquen l’avortament i aporten una sèrie de dades sobre la interrupció i sobre la dona a qui s’ha realitzat.
Després, aquestes dades es transmeten al ministeri de Sanitat on l’autoritat competent en la matèria a la majoria d’Estats elaboren les estadístiques oficials sobre l’avortament. Aquestes varien segons les dades que se sol·licitin al formulari. És habitual que es pregunti, per exemple, pel nombre de fills que ja té la dona, pel mètode utilitzat per a la interrupció de l’embaràs o pel motiu de la dona. Hi ha qui sol·liciten fins i tot dades sobre la situació laboral i econòmica de la dona o sobre el seu grup ètnic. A la majoria de països -com el Regne Unit o Espanya- aquests qüestionaris els ha d’emplenar directament el metge o sanitari que realitza la intervenció i es completen de forma anònima i confidencial, evitant així que es pugui identificar la dona que ha avortat.
CADA PAÍS APLICA LA SEVA NORMATIVA
De tota manera, cada país aplica la seva pròpia normativa, defineix el seu qüestionari de notificació i demana les dades que considera adequades. No hi ha un criteri unitari ni un intent europeu d’homogeneïtzar la recopilació d’aquesta informació. De manera que almenys vuit Estats del continent no registren quantes estrangeres avorten al seu país, tal com ha certificat Exporting Abortion. Això passa bé perquè no sol·liciten aquesta informació als seus formularis o perquè ni tan sols realitzen estadístiques públiques sobre l’avortament.`
Portugal, Noruega i Itàlia no recullen la informació sobre si les dones que avorten al seu territori resideixen a l’estranger. Polònia i Malta directament no sol·liciten la dada d’on viu la dona, resideixi al seu territori o fora -encara que cal tenir en compte que aquests són els dos països de la UE amb lleis més restrictives-. Més deficient encara és la informació a Àustria i Luxemburg, que ni tan sols fan estadístiques oficials sobre l’avortament.
El que passa en aquests vuit Estats en no recopilar aquest tipus d’informació és que no saben quantes dones han vingut des d’altres països per avortar al seu territori. Per tant, desconeixen completament l’abast d’aquest fenomen. Una cosa semblant al que passa a Brussel·les. La Comissió Europea ha assegurat en una resposta oficial a una sol·licitud d’Exporting Abortion no tenir documentació amb informació sobre els viatges de dones europees a altres països per poder avortar.
Aquest desconeixement no és només una qüestió estadística. La manca de dades impedeix conèixer què està passant a Europa amb aquest fenomen. A més, no afecta només aquests vuit Estats, ja que es tracta d’un fenomen internacional. Per exemple, se sap que hi ha dones que viatgen a alguns d’aquests territoris per accedir a un avortament encara que no hi hagi una estadística que ho demostri. És el cas d’Àustria, segons han confirmat a Exporting Abortion experts en la matèria i les organitzacions de dones. De fet, Àustria és l’únic país analitzat per a aquesta investigació que no recopila cap informació sobre les dones que avorten al seu territori.
El cas austríac s’explica perquè la legislació d’aquest país permet que els avortaments es facin de manera totalment anònima. Per això, els metges no han d’emplenar cap formulari amb dades sobre aquestes intervencions. "També és perquè a Àustria les dones han de pagar elles mateixes les interrupcions. A més, el moviment proavortament a Àustria és el que s’oposa a fer estadístiques, ja que els contraris a l’avortament són els que les podrien utilitzar a favor seu", explica Mirijam Hall, una ginecòloga que treballa en aquest país, a Exporting Abortion.
Àustria no recull cap informació però els ginecòlegs diuen que atenen dones de tot el món
Aquesta particularitat d’Àustria impedeix que es conegui quantes dones acudeixen des de l’estranger a les clíniques per avortar. Tot i així, Salah El-Najjar, directoraa mèdica i ginecòlega de la clínica Woman & Health de Viena, explica que atenen dones de molts llocs: "Rebem dones de Polònia, Hongria, Alemanya, Eslovàquia, República Txeca i fins i tot de països àrabs com Emirats Àrabs; bàsicament de tot el món". Altres doctors austríacs descriuen situacions similars. Exporting Abortion ha contactat amb el ministeri de Salut per saber per què no registren informació sobre avortaments, però no hi ha hagut resposta.
EL CAS DE LUXEMBURG
La situació a Luxemburg és similar. De moment, no hi ha estadístiques públiques ni dades oficials sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs. Però en el cas d’aquest país centreeuropeu això és perquè, a nivell mèdic, no es distingeix entre avortaments voluntaris i avortaments espontanis: els hospitals els codificaven de la mateixa manera. Per tant, és impossible conèixer quants avortaments voluntaris hi ha hagut al país en el període analitzat per Exporting Abortion ni quants eren de dones que vivien a l’estranger.
“Tenir dades sería la base per determinar quin és el veritable accés a l'avortament i proposar polítiques de salut pública"
La manca de dades suposa un problema, segons explica Céline Gérard, presidenta de l’associació Planning Familial de Luxemburg: "Aquestes xifres serien la base per determinar quin és el veritable accés a l’avortament al nostre país i proposar polítiques de salut pública que es basen en dades i no en sentiments". Avui dia, només aquesta organització publica estadístiques sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a Luxemburg. Planning Familial ajuda dones a accedir a aquest dret, principalment, facilitant-los l’accés a avortaments farmacològics. Del 2019 al 2023, 2.476 dones a Luxemburg han avortat amb aquest mètode gràcies a ells, segons les seves pròpies dades. Encara que l’organització les ajuda de més maneres, fins i tot a anar a l’estranger en cas que ja no puguin avortar al país.
Planning Familial fa aquesta tasca per les dificultats que poden afrontar les dones per accedir a l’avortament a la sanitat luxemburguesa. Els avortaments quirúrgics només es fan als hospitals. Els farmacològics es poden fer als hospitals però també a través dels metges de família, però el procés no és senzill. El metge ha de signar un conveni amb un dels establiments hospitalaris autoritzats i anar personalment a la farmàcia hospitalària per aconseguir les pastilles abortives. Per això, molts prefereixen directament derivar les dones a aquesta associació.
Però mentre a Àustria els defensors del dret a l’avortament no lluiten per acabar amb la manca de dades oficials, a Luxemburg sembla que ja han aconseguit un canvi. El ministeri de Salut del país ha modificat el 2025 la manera com es codifica a nivell mèdic els avortaments espontanis i els induïts a petició de la dona perquè les dues situacions es registrin sota codis diferents. El ministeri assegura a Exporting Abortion que ho han fet perquè són conscients de "la importància de comprendre i documentar millor la realitat dels avortaments" i comptar amb "una base de dades adequada que permeti una anàlisi més precisa".
Pedro Gullón, director general de Salut Pública i Equitat en Salut del ministeri de Sanitat espanyol, recalca la importància de tenir unes bones dades a nivell europeu: "Seria fantàstic que l’accés a l’avortament estigués garantit a tots els països. Però un primer pas per tractar l’assumpte seria tenir dades comunes i harmonitzades".
Ara com ara, els Estats europeus estan lluny d’homogeneïtzar aquesta informació. Els països per als quals Exporting Abortion ha pogut obtenir estadístiques oficials que incloguin el país o continent concret de residència de les dones —deu en total, excloent-ne Alemanya i Àustria, dels quals només s’han obtingut dades parcials a través d’organitzacions que ajuden dones poloneses a accedir a l’avortament a l’estranger— també mostren una gran disparitat. El ministeri de Sanitat espanyol ha accedit a lliurar les dades sobre fluxos procedents de qualsevol país del món, una situació molt similar a la del Regne Unit, que publica la informació de manera oberta i directa.
LA CONFIDENCIALITAT FRANCESA
En canvi, França només ha informat sobre el nombre d’avortaments de dones d’altres països d’Europa sense detallar quins són, al·legant la confidencialitat i la protecció de les dades de les dones. Altres països només publiquen o informen de determinats fluxos cap al seu territori. És el cas d’Irlanda, que, pel mateix motiu, només lliura dades sobre les dones d’Irlanda del Nord (Regne Unit) que avorten a les clíniques. O el dels Països Baixos: la destinació predilecta per a aquest tipus de viatges, ja que té la llei més garantista de tota la Unió Europea (UE), directament només permet seleccionar entre cinc països al formulari. Si la dona viu a l’estranger, però no en un d’aquests cinc territoris, el metge ha de marcar una casella anomenada “ander land”, que significa “un altre país”.
Com s’explicava, molts altres països tenen una casella que indica que la dona resideix a l’estranger sense permetre ni tan sols especificar el país. Això, sumat a la gran disparitat en les estadístiques entre uns Estats i altres, fa que en molts només es pugui conèixer quantes estrangeres acudeixen per avortar, però no l’Estat ni el continent del qual procedeixen. Fins i tot, moltes vegades hi ha avortaments per als quals la dada de residència de la dona és simplement "desconeguda” -marcada com a "unknown" als països de parla anglesa-.
Països com Irlanda tenen al voltant d’un 6% d’avortaments per als quals la residència de la dona cada any és desconeguda. Altres com Noruega es mouen al voltant del 2%. En aquests casos el més habitual és que es tracti de formularis on el camp de residència ha quedat buit. Aquest fenomen es dona especialment als països on no hi ha apartats diferenciats per indicar, d’una banda, la residència de les dones que viuen al país i, de l’altra, la de les que viuen a l’estranger. A més, com que en el cas de les nacionals s’acostuma a demanar una dada més concreta de residència, com el municipi o el codi postal, tot es complica encara més.
Noruega, per exemple, és un dels països que només pregunta per la residència de la dona si viu al seu territori. L’Institut Noruec de Salut Pública reconeix a Exporting Abortion que, quan la dada del municipi de residència de la dona dins de Noruega no es recopila, no saben si és perquè es tracta de l’avortament d’una dona que viu a l’estranger o perquè simplement el formulari s’ha omplert malament.
A Portugal, les autoritats no sol·liciten la dada de residència per a les estrangeres però sí per a les que resideixen al país i el que fan alguns dels sanitaris és registrar el lloc on s’allotja la dona, sigui aquesta la seva residència permanent o un hostal temporal. A Polònia, el lloc de residència de la dona és una de les moltes variables ignorades per les autoritats del país.
Per la seva banda, Alemanya al·lega que el nombre de dones estrangeres que avorten al seu país és tan baix que no val la pena fer l’esforç estadístic que suposaria recollir el país del qual procedeixen. "La realització tècnica necessària seria desproporcionalment elevada", assegura l’Oficina Federal Estadística a Exporting Abortion. Però unes 500 dones estrangeres avorten cada any en aquest país. Pedro Gullón discrepa amb les autoritats alemanyes: “Registrar el país de residència és important per conèixer els fluxos de pacients i poder debatre conjuntament com alguns països garanteixen els drets de les dones quan altres no ho fan”.
“Un dels principals problema l'hora de garantir els drets de les dones és que moltes vegades no hi ha dades”
En la mateixa línia s’expressa l’eurodiputada i exministra d’Igualtat espanyola Irene Montero: "Un dels principals problemes a l’hora de garantir els drets de les dones és que moltes vegades no hi ha dades". Montero assegura que és fonamental tenir dades de qualitat: "Ens permeten conèixer la realitat de les dones i les barreres a què s’enfronten en l’accés a aquests drets per poder posar-hi remei des de les polítiques públiques".
A causa de tota aquesta problemàtica, és important fixar-se també en les dades totals de dones no residents que han avortat a cada país. Aquesta dada la comparteixen molts més països i permet fer una radiografia que abasta més part del continent. De fet, mostra com alguns països tenen un percentatge d’avortaments fets a dones no residents per sobre de la mitjana, tot i que no recopilen d’on vénen. Per exemple, a Eslovàquia, el 2023, el 4,04% dels avortaments al país es van practicar a dones no residents. "Sabem que hi ha dones estrangeres que vénen a Eslovàquia a avortar", explica Adriana Mesochoritisová, directora de l’ONG eslovaca Freedom of Choice, que defensa els drets reproductius.
"Vénen de Polònia i Hongria perquè tenen lleis sobre l’avortament més restrictives i hi compartim frontera". També assegura que estan acudint al país dones ucraïneses. Aquest país, malgrat tenir lleis sobre l’avortament millors que les d’Eslovàquia, no pot garantir aquest dret a les ciutadanes a causa de la guerra.
LA PUNTA DE L'ICEBERG
Tot plegat torna a redundar que el recompte de 5.860 dones per part d’Exporting Abortion seria només la punta de l’iceberg. Per exemple, el flux de dones daneses que necessiten viatjar a Suècia, on la llei és més garantista i permet l’avortament lliure fins a la setmana 18, ha estat explicat per mitjans suecs com el Dagens Nyheter. Suècia, però, no publica dades oficials que permetin conèixer la dimensió d’aquest flux.
Exporting Abortion va realitzar una sol·licitud formal a l’Agència Nacional Sueca de Salut i Benestar, l’organisme encarregat de recopilar la informació sobre interrupcions de l’embaràs a les clíniques del país, però ni tan sols en té. Algunes clíniques podrien registrar-los pel seu compte, però l’Administració no els pot sol·licitar "a causa que la regulació en matèria estadística impedeix recopilar aquest tipus d’informació per la protecció de dades personals", explica l’agència governamental. Per això, el formulari que les clíniques han d’emplenar al país per després remetre a l’Agència Nacional Sueca de Salut i Benestar inclou només un camp per indicar si les dones viuen a l’estranger, però sense més concreció.
Aquestes dades d’avortaments de dones no residents també mostren que Eslovènia i els Països Baixos van ser els Estats del continent en què un percentatge més alt d’interrupcions de l’embaràs el 2023 van ser per part d’altres països, amb un 8,55% i un 8,29%, respectivament. De nou, l’explicació es troba a l’accés a l’avortament i les lleis. Eslovènia, encara que té una legislació similar a la croata, té un accés a l’avortament més senzill i garantista i, per això, rep cada any més de 200 dones d’aquell país veí. Països Baixos és, directament, el lloc d’Europa on més dones estrangeres acudeixen per avortar: el 2023 van ser 3.261.
Aquestes dades d’avortaments de dones no residents també mostren que Eslovènia i els Països Baixos van ser els Estats del continent en què un percentatge més alt d’interrupcions de l’embaràs el 2023 van ser per part d’altres països, amb un 8,55% i un 8,29%, respectivament. De nou, l’explicació es troba a l’accés a l’avortament i les lleis. Eslovènia, encara que té una legislació similar a la croata, té un accés a l’avortament més senzill i garantista i, per això, rep cada any més de 200 dones d’aquell país veí. Països Baixos és, directament, el lloc d’Europa on més dones estrangeres acudeixen per avortar: el 2023 van ser 3.261.
En valors absoluts després dels Països Baixos se situa Espanya, que el 2023 va rebre 1.775 dones estrangeres —la majoria, 1.517, europees—. I abans que Eslovènia en nombre total de dones provinents d’altres països se situen Estats com el Regne Unit o Eslovàquia. Tot i això, aquest últim país ha registrat una disminució interanual en el nombre de dones estrangeres que acudeixen a les seves clíniques per avortar. Això podria ser degut a l’apogeu d’altres rutes ia la millora de l’ajuda a les dones poloneses al seu propi país. Adriana Mesochoritisová apunta en aquesta direcció: "A Polònia, les ONG ajuden cada vegada més les dones a aconseguir les pastilles abortives i els seus professionals les guien per telèfon perquè les prenguin correctament pel seu compte".
Exporting Abortion ha recopilat la informació de 18 Estats europeus sobre el nombre d’avortaments a dones no residents —enfront dels 12 en el cas de les dones residents en un país europeu diferent—. Aquestes dades mostren una mitjana de 8.000 dones avortant cada any a països del continent sense viure-hi.
El 2023 van ser 7.960. Entre elles s’inclouen les 5.860 europees que van haver de viatjar dins del continent per avortar, però per a gran part de les altres 2.100 no s’ha pogut conèixer el seu país de residència —els Estats que no detallen els fluxos de dones europees avortant al seu país, encara menys ho fan respecte a països d’altres continents—. Possiblement entre elles hi hagi més europees que no s’han pogut comptabilitzar com a residents al continent. Entre el 2019 i el 2023 Exporting Abortion ha certificat 27.238 viatges de dones a Europa per avortar en un altre país. En el cas del total de dones estrangeres, han estat 41.012.
CAP INTERÈS A BRUSSEL·LES
La manca d’interès d’alguns Estats europeus sobre aquest assumpte té el ressò a la Comissió Europea. La posició de Brussel·les sobre la qüestió de l’avortament ha estat sempre la d’apel·lar a l’autonomia i les competències dels Estats europeus. I no sembla que això canviï en aquesta nova legislatura. Almenys, així ho creuen les associacions de lluita pels drets reproductius de les dones consultades per Exporting Abortion sobre la base de la nova composició dels òrgans consultius i de govern de la UE.
De fet, el recel sobre com s’atendran els drets de les dones al nou Govern europeu s’ha deixat notar des del repartiment de carteres de la nova legislatura. A l’anterior Comissió Europea, també presidida per la conservadora alemanya Úrsula von der Leyen, els drets reproductius de les dones es trobaven dins de la Direcció General de Salut, en mans de la democristiana xipriota Stella Kyriakides. Per a aquestes qüestions, des de Salut es cooperava amb la socialista maltesa Helena Dalli, primera comissària d’Igualtat de la Unió Europea.
A la nova legislatura, Salut ha caigut en mans de l’hongarès Olivár Várhelyi, home de confiança del primer ministre d’Hongria, l’ultraconservador Víktor Orbán. Les reticències dels progressistes perquè tracti qüestions d’igualtat han portat a l’escissió de la Comissió de Salut. La part de salut de la dona i altres col·lectius vulnerables s’han transferit a la Direcció General de Preparació, Gestió de Crisi i Igualtat, que en aquesta ocasió ha anat a la belga Hadja Lahbib, de perfil liberal.
Tot i aquest aparent intent de salvar l’agenda d’igualtat en matèria sanitària, el departament de Lahib no sembla que tingui entre les prioritats els drets reproductius de les dones. El full de ruta sobre igualtat de la Comissió a la nova legislatura europea, encara pendent d’aprovar, només inclou en una ocasió el concepte "drets reproductius". I ho fa com a part del diagnòstic general dels problemes que enfronten les dones europees en termes de "manca d’informació exhaustiva sobre els serveis i productes sanitaris relacionats amb la salut sexual i reproductiva, així com d’accessibilitat als mateixos, en els casos previstos a la legislació nacional". Tot i això, no reprèn el tema en plantejar quines seran les prioritats de la Comissió durant el període 2024-2029.
Per part seva, el Parlament Europeu va votar l’abril del 2024 a favor d’incloure l’avortament a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. Però aquesta mena de resolucions del Parlament no tenen efecte vinculant. Per poder modificar la carta, que té categoria de tractat, caldria convocar una conferència intergovernamental (CIG). En aquest tipus de procediments cal que els 27 Estats membres donin suport al canvi perquè es pugui dur a terme, cosa que avui dia sembla complicada a causa de la regressió en matèria d’accés a l’avortament en alguns països de la Unió.
Però hi ha qui està lluitant per mobilitzar els països. El moviment My Voice, My Choice (MVMC) ha recopilat més d’un milió de firmes per impulsar una iniciativa ciutadana europea que empenyi a la Comissió Europea la creació d’un mecanisme financer que permeti a les ciutadanes de la UE accedir a l’avortament en un altre país si se’ls nega. "La UE no pot obligar els països a canviar les seves lleis, però sí que podria crear un model que permeti a les dones viatjar a l’estranger per rebre la millor atenció", afirma Veronika Povž, directora de comunicació de la campanya.
Tal com demostra Exporting Abortion, encara sense aquest mecanisme, les dades demostren que les dones europees ja viatgen a altres països per poder accedir a un avortament. "Aquelles que tenen prou diners poden viatjar per avortar, sempre hi ha alguna possibilitat per a elles. Però són els grups marginats i els que no s’ho poden permetre els que més pateixen", diu Povž.
La Comissió, de moment, no sembla parar gaire atenció a l’assumpte. O almenys no està al corrent dels viatges que moltes dones europees necessiten fer encara avui per avortar. Exporting Abortion va realitzar una sol·licitud d’accés adreçada a la Direcció General de Salut -la que tenia les competències sobre aquesta matèria en aquell moment- demanant "tots els documents" que aquesta institució tingués amb "informació que tracti sobre les dones europees que viatgen a un país diferent del seu per accedir a l’avortament". La Comissió va resoldre la petició assegurant no tenir documents amb aquesta informació.
Aquesta investigació també va realitzar una sol·licitud demanant al mateix organisme "tota la correspondència enviada o rebuda per la Direcció General amb els diferents Estats membres sobre l’avortament i l’accés de les dones a la Unió Europea o als diferents Estats membres". Es va enviar el 4 de novembre de l’any passat. Més de cinc mesos després, la Comissió no ha respost, malgrat que el termini marcat per la normativa per contestar és de 15 dies hàbils i que el Tractat de Funcionament de la UE reconeix el dret dels ciutadans a sol·licitar i accedir als documents de les institucions comunitàries.
SENSE RESPOSTA PER A EUROSTAT
L’organisme comunitari que sí que té informació sobre avortaments al continent és l’Oficina Europea d`Estadística (Eurostat). Està considerada una direcció general més de la Comissió i s’encarrega de recopilar i produir dades sobre l’economia i la societat de la UE i promoure l’harmonització de les estadístiques dels Estats membres. Però aquesta harmonització encara no ha arribat a l’avortament. La seva seu es troba, curiosament, a Luxemburg, un dels Estats de la UE que no fa ni tan sols una estadística pública oficial sobre l’accés a l’avortament.
Eurostat sol·licita dades i estadístiques cada any als 27 Estats membres de la UE. Alguns són obligatoris i d'altres, voluntaris. Segons assegura la mateixa Oficina a Exporting Abortion: "La majoria de col·leccions de dades són obligatòries i els països han de subministrar-les". Però l'avortament està categoritzat dins de les voluntàries, i per això els Estats poden decidir si les recopilen i si les envien. Molts no ho fan. Un altre cop, una manca de preocupació per tractar l'assumpte de forma comunitària i d'harmonitzar els criteris que utilitza cada país.
L'organisme demana dues estadístiques als països: el nombre d'avortaments induïts anualment segons l'edat de la dona; i una altra amb el nombre d'avortaments induïts anualment segons l'edat de la dona i el nombre previ de parts que ha tingut en què el nadó va néixer amb vida. L'última vegada que l'Oficina va analitzar el lliurament d'aquestes dades es va revisar la informació del 2020 i del 2021 i només 11 dels 27 Estats membres havien complert tots els lliuraments que se'ls havia sol·licitat. Entre els que no havien enviat informació, novament, alguns sospitosos habituals, com Dinamarca, Estònia o, evidentment, Àustria i Luxemburg.
La legislació europea és la que estableix normalment quines col·leccions de dades ha de recopilar Eurostat i si els Estats estan obligats a lliurar-los. El reglament d’execució sobre estadístiques demogràfiques -dins les quals s'englobaria l’avortament- no fa constar cap dada referent a les interrupcions d’embaràs. Les institucions europees són les que han decidit que les dades sobre avortament no són prou rellevants per categoritzar-les com a obligatòries. En qualsevol cas, entre les dues variables que Eurostat ha decidit recopilar sobre aquest tema per demanar-les de forma voluntària tampoc no hi ha ni rastre d’informació sobre la residència de les dones.
Aquesta investigació s’ha desenvolupat amb el suport de Journalismfund Europe
La metodologia de la investigació amb el detall de les dades recopilades i analitzades es pot consultar a la pàgina web de Exporting Abortion.
Exporting Abortion https://exportingabortion.com is a cross-border journalistic investigation coordinated by Público (Spain) in collaboration with European media and journalists from across Europe. The journalists who have participated in this investigation are, in alphabetical order: Joana Ascensão (Portugal - Expresso), Kristina Bohmer (Slovakia), Magdalena Chrzczonowicz (Poland - OKO.press), Mayya Chernobylskaya (Germany), Nacho Calle (Spain - Público), Maria Delaney (Ireland - The Journal Investigates), Joanna Demarco (Malta), Armelle Desmaison (France), Emilia G. Morales (Spain - Público), Bru Noya (Andorra), Apolena Rychlíková (Czech Republic), Órla Ryan (Ireland - The Journal Investigates), Sergio Sangiao (Spain - Público).
Publicat en els següents mitjans de comunicació:
Oko.press - Poland
Thejournal.ie - Ireland
Publico.es - Spain
Expresso.pt - Portugal
Altaveu.com - Andorra (by Bru Noya)
Dennikn.sk - Slovakia (by Kristina Bohmer)
Pagenotfound.cz - Czech Republic (by Apolena Rychlíková)
Amphora.media - Malta (by Joanna Demarco)
Taz.de - Germany (by Mayya Chernobylskaya)
Moment.at - Austria (by Mayya Chernobylskaya)
Mediapart.fr - France (by Armelle Desmaison)
Comentaris (1)