Han passat pocs dies de Cortina i va fer un 24è lloc, el millor resultat andorrà en un descens femení als Jocs. Ha tingut temps d’assimilar-ho?
Ara que he estat uns dies tranquil·la a casa sí que he estat capaç de sentir totes les emocions, però és cert que allà va ser superintens. Crec que ha sigut una de les experiències més maques, però alhora més dures de la meva vida.
Era el seu debut olímpic i, a més, amb la lesió de la Cande. Com es competeix amb el cap dividit en una situació així?
La veritat és que és el primer cop que em trobo en aquesta situació. Tenir una companya d’equip, només dos dorsals davant meu, que es fa mal. I la veritat és que a la sortida jo ho vaig passar molt malament. Mentalment va ser una situació dura, i sobretot postcursa, de tenir tantes emocions i tan contradictòries. Per una part molt feliç per la meva actuació i, de l’altra, preocupada i trista per la meva companya. Va ser un dia molt intens emocionalment, vaig acabar exhausta.
Tot i això va fer una cursa sòlida que va permetre establir un nou rècord. Està satisfeta amb el que va aconseguir?
A nivell de resultat crec que ho hagués pogut fer molt millor, però davant de la situació de la Cande, que se’ns anul·la un entrenament i amb tots els factors externs, puc estar molt contenta del que vaig fer.
Fa només deu dies deia que estava clavada al llit per l’esquena. També diu molt del seu caràcter haver pogut competir així.
Sí, no mentiré que vaig tenir molts dubtes aquells dies previs i també durant els Jocs, però al final vaig decidir: hi vas o no hi vas. I vaig decidir anar-hi, intentar deixar enrere tots els dubtes. Tot i així han anat bé i no sé, crec que m’ha ajudat a seguir creixent perquè als pròxims pugui fer-ho millor.
El supergegant no el va poder acabar, en una cursa molt complicada amb moltes favorites fora. Què li va ensenyar aquell DNF?
Quan vam fer el reconeixement de la cursa ja es veia que era un traçat exigent i no hi havia espai per molts dubtes, era una pista complicada. Tampoc és un secret que a mi aquest any el supergegant m’està costant per la falta de pretemporada i d’entrenament. Però ho vaig provar. Els primers parcials els esquio bé, però tinc un petit dubte a la part més tècnica i em deixa fora. Tot i així crec que amb el supergegant estic esquiant bé, em sento cada dia amb més confiança i tinc ganes de demostrar el meu bon esquí en aquesta modalitat.
Fent una valoració global dels Jocs, surt amb més confiança o amb més gana? Quina lliçó li han donat?
Aquests Jocs sobretot m’han donat una lliçó emocional. M’han donat la perspectiva que soc més forta del que crec, perquè a vegades em sento amb desconfiança o més insegura. I crec que aquests Jocs m’han ajudat a veure que mentalment soc capaç de gestionar situacions molt complicades. Més enllà de l’àmbit esportiu, trec molt a nivell de personalitat i crec que això m’ha fet créixer molt.
Ara queden sis dies per a la Copa del Món al Tarter. Ha entrenat a l’Àliga. Com es troba?
He pogut fer un dia de descens i dos de supergegant, i m’he trobat còmoda entrenant amb les millors. Els dies de supergegant m’han ajudat molt per agafar referències de la pista i crec que de cara a les curses de dissabte i diumenge m’ajudarà a arribar amb més confiança. Han sigut dies molt positius.
Entrenar al costat de noms com Goggia o Ledecká li fa veure que està a nivell?
Sí, al 100%. Han sigut entrenaments que m’han fet veure que estic a un bon nivell, que després dels Jocs he seguit construint tant a nivell tècnic com de confiança. Crec que he pujat el nivell i tinc ganes de treure-ho en cursa.
Competir a casa, amb les 60 millors del món, què li passa pel cap?
Em fa moltíssima il·lusió córrer a casa davant de la meva gent, la meva família, amics, els clubs on m’he format. Com a país, tenir representació andorrana en una Copa del Món a Andorra, com ja havia passat abans amb la Carla (Mijares) o el Joan (Verdú), és superimportant i crec que hauríem d’estar molt orgullosos.
La pista Àliga és exigent i ràpida. On creu que pot marcar diferències?
És una pista on es va ràpid i crec que em pot afavorir molt perquè és una pista per descendistes, per gent que sap lliscar, i crec que és una de les meves grans qualitats. Penso que se’m pot donar bé, la veritat.
Què seria per a vostè un bon resultat aquest cap de setmana?
És difícil de dir, però per mi un molt bon resultat seria estar dins de les 30 millors. Al final, és cap on vull anar, és on vull arribar, i el que vull anar a buscar.
Serà l’única representant andorrana. Com viu l’absència de la Cande? Sent més responsabilitat?
Ella en cap moment m’ha posat pressió, però sí que jo mateixa me n’he posat, no tant per mi sinó per l’equip i pel país. Poder compartir aquesta pressió sempre és diferent, i ara estant sola hi ha més focus sobre mi. Però és un moment que m’hauria encantat compartir amb la Cande.
Va debutar a la Copa del Món el 7 de gener i ja n’ha fet dues. Un mes i mig després és olímpica i ha fet un top-24 als Jocs. S’ha sorprès?
Des de l’any passat, quan vaig córrer els Mundials, ja sabia que estava a un gran nivell. Aquest any, amb tot el tema de l’esquena i que no he fet pretemporada, tenia més dubtes de si seguiria estant allà. Però amb les Copes d’Europa, les Copes del Món i els Jocs he agafat molta confiança i tinc moltes ganes de fer un molt bon resultat.
On nota el salt més gran des del debut? Se sent ja part del circuit o encara amb sensació d’aprenentatge?
Sí, ja em sento més còmoda dins del circuit. La gent també ja em situa més, i això és important perquè no et sents tan ‘impostora’ dins aquest circuit. Sento que pertanyo aquí i que puc anar cara a cara amb moltes de les atletes del circuit.
La temporada estava molt marcada pels Jocs. Ara que ja han passat, s’ha tret un pes de sobre?
Com que no em van dir que anava als Jocs fins realment 10-15 dies abans, tampoc tenia aquella pressió real. Era més un objectiu que jo volia aconseguir amb els meus resultats per classificar-me. Els Jocs no han estat un objectiu real de la temporada, sinó una conseqüència dels meus bons resultats. El canvi de xip el vaig fer quan em van dir que hi anava. Emocionalment ha sigut intens i ara sí que m’he tret un pes de sobre, tot i que ara m’ha tornat a venir una mica de pressió i estrès per la Copa del Món.
Competir davant l’afició li suma o li resta? Té ganes de sentir l’ambient de casa?
Definitivament suma una mica de pressió, però me la poso jo mateixa, per voler fer-ho bé davant la gent. Sí, tinc ganes de poder competir en aquest moment amb tota la meva gent i amb ganes que arribi ja el primer entrenament.
Què li diria a la gent que vindrà a animar-la a l’Àliga?
Que espero que gaudeixin de les millors del món de velocitat, espero donar un bon ‘show’ i que gaudeixin molt de l’experiència.
Comentaris