Segons ha explicat el cap de Govern, Xavier Espot, es tracta d’un dels processos de participació ciutadana “més ambiciosos” impulsats fins a la data i ha exposat que haurà de ser un espai “obert i plural on tothom pugui expressar lliurement les seves idees, inquietuds i propostes de futur”. L’objectiu no és plantejar idees a curt termini, sinó a 15 o 20 anys vista, per a la propera generació.
Per tal de coordinar-ho, com s’ha dit, ja s’ha constituït el comitè rector que ho liderarà i que estarà format per dos representants del Govern (Mònica Bonell i Helena Mas), tres del Consell General (Susanna Vela, M. Àngels Aché i Meritxell López) i dos dels comuns (Jordi Alcobé i Sofia Cortesao), a més de dos dels integrants de la visura ciutadana. També hi té presència (veu però no vot) la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana per assumir tot allò relacionat amb l’organització i funcionament del procés i l’AR+I, que fa una funció de secretaria tècnica fent actes i donant suport tècnic. L’organisme està presidit per Elisenda Vives i Manel Riera.
“El procés consisteix a donar veu a la ciutadania perquè reflexioni sobre els reptes, problemes i oportunitats que tenim al davant”, ha dit Riera, destacant que en aquesta cas el protagonisme recau en la ciutadania mentre “les forces polítiques fan un pas al costat”.
Haurà de ser un espai “obert i plural on tothom pugui expressar lliurement les seves idees, inquietuds i propostes de futur”, ha dit Espot
Concretament, els àmbits de debat seran: salut i cohesió social; transició energètica i medi ambient; diversificació econòmica, transformació econòmica i digital; habitatge, demografia, ordenament del territori i connectivitat i educació, cultura i identitat.
Tal com ha detallat la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, Mariona Cadena, el procés es divideix en dues fases. En una primera hi haurà sessions obertes a totes les parròquies, tal com ja es va fer en el procés sobre el transport públic, que començarà l’1 d’octubre i acabaran el 14 d’octubre. En paral·lel se celebraran diàlegs multisectorials. Un cop feta aquesta feina, s’analitzarà tota la informació obtinguda i es farà pública a la web de participació ciutadana.
Posteriorment i de cara al febrer del 2026 es preveu celebrar una assemblea ciutadana, en la qual hi haurà una mostra representativa de tota la societat i que s’encarregarà d’analitzar les propostes i agrupar-les segons si són viables, parcialment viables o no viables. En acabar els treballs també es farà un informe amb les recomanacions i se’n farà retorn a la ciutadania.
“Ara és un moment d’il·lusió perquè es comença però cal saber transmetre als ciutadans que hi han de participar”, ha advertit Elisenda Vives, que ha manifestat que s’intentarà garantir un procés “ambiciós i transcendent” en un país que des del seu punt de vista compleix “les condicions òptimes” per treballar aquest tipus d’exercicis.
El cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, ha definit l’acte d’aquest divendres com a “atípic” perquè “passa pocs cops que coincidim els tres poders polítics en una sola taula debatent un projecte de país. És una excepció quan hauria de ser la regla”. Alhora, ha volgut remarcar que les propostes que sorgeixen han de tenir “perspectiva històrica” i ha garantit que el treball anirà “més lluny d’un mandat polític o una conjuntura econòmica”.
Comentaris (11)