Commoció al centre penitenciari i a l’USd’A per la mort de Joaquim Sobré

De 57 anys, el funcionari de presons i sindicalista hauria estat víctima d’una insuficiència cardíaca que malauradament l’ha fulminat aquest matí mentre era al seu domicili

Joaquim Sobré en un acte sindical.
Joaquim Sobré en un acte sindical. ARXIU / AGÈNCIES

La sobtada desaparició del funcionari de presons i històric sindicalista Joaquim Sobré està causant una forta commoció al centre penitenciari, entre l’administració en general i a la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), on tenia previst tornar en breu a la primera línia després de prop d’una dècada en segona fila. Sobré ha mort de manera inesperada aquest matí mentre era al seu domicili després d’una jornada de dimarts intensa participant en la comissió que avalua l’estat de les pensions al Consell General.

De 57 anys, hauria estat víctima fulminant d’una insuficiència cardíaca que les proves forenses haurà de confirmar. Sempre havia estat implicat en els sindicats del centre penitenciari i era un dels pesos pesants de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), encara que sempre a l’ombra de Gabriel Ubach i Joan Torra. Justament, estava previst que en el proper congrés de l’organització sindical Sobré, actualment responsable de relacions internacionals de l’USd’A, passés a assumir la primera secretaria.

Juntament amb Gabriel Ubach va estar durant la jornada de dimarts participant al Consell General en la comissió que debat sobre el futur de les pensions. Hi estava acompanyant dos representants de la UGT que encara a traslladat aquest matí fins a l’estació d’autobusos

Al sindicat es feien creus de la defunció a primera hora d’aquesta tarda, quan la defunció de Sobré ja ha transcendit de manera genèrica. I és que juntament amb Gabriel Ubach va estar durant la jornada de dimarts participant al Consell General en la comissió que debat sobre el futur de les pensions. Hi estava acompanyant dos delegats de la UGT, com Antonio González i Andrés Herrero, que vindrien a participar del debat i, especialment González, a aportar els seus coneixements en la matèria, com a economista social que és.

Fa unes setmanes, Sobré ja advertia que patia un fort estrès però ningú podia pensar el fatal i sobtat desenllaç. Més encara, amb els dos sindicalistes espanyols, hi va estar pràcticament fins a mitjanit de dimarts a dimecres després d’haver-los dut a diversos llocs del Principat i haver-los acompanyat en alguns àpats. Aquesta matinada mateix, ha acudit a l’hotel on estaven allotjats per acompanyar-los, poc abans de les 6 del matí, fins a l’Estació d’autobusos.

Sobré, de vacances laborals, encara ha tingut temps de fer altres gestions abans de tornar a casa, a Escaldes, on poc després s’ha sentit indisposat. De seguida s’ha alertat les emergències mèdiques. Però de poc han servit les maniobres per intentar-lo reanimar. L’autòpsia que està prevista que se li faci aquest dijous hauria de determinar el motiu exacte d’una defunció que està causant impacte i commoció entre el seu entorn més immediat i especialment al centre penitenciari. Tenia el grau de sotsoficial dins de l’àrea de detenció, on havia retornat després de voltar a nivell laboral per altres llocs de l’administració.

També hi havia una enorme aflicció especialment a l’USd’A, com ha evidenciat el seu màxim responsable, un Gabriel Ubach que no se’n sabia avenir. I és que malgrat que Sobré mai no havia deixat el sindicat, sí que degut a l’incident que li va valdre la seva detenció i condemna per vexar algunes internes i companyes es va mantenir volgudament en una discreta segona fila. Passat el temps i complertes les obligacions derivades d’aquell procés, continuava treballant en el sindicalisme i segons que ha revelat Ubach, ben afectat, estava previst que assumís més protagonisme una vegada, també, renovats els estats del sindicat, una tasca que també havia portat de primera mà el malaurat funcionari.

Hores d’ara encara no se sap quan serà la vetlla, si n’hi ha, de Sobré i l’eventual funeral o acte de comiat que per voluntat pròpia o de la família del malaurat funcionari s’acabi decidint.



DEP, Joaquim, amigo para siempre

por Andrés Herrero y Antonio González 

Hemos tenido la enorme fortuna de conocer a Joaquim. Estos últimos días hemos pasado bastante tiempo con él, o más bien él con nosotros. Nos recogió el lunes a nuestra llegada a Andorra, nos instaló en el hotel, nos llevó a comer y a pasear, y después a cenar. En todo momento no dejó de contarnos cosas: de Andorra, de su vida, de él mismo. Ese recibimiento nos conmovió: no puede haber un recibimiento mejor. 

Una persona llena de vitalidad, de cosas que decir, de risas y de sonrisas (Madrid empieza por "m" y termina por "t"), generoso, todo le parecía poco. Un compañero con una larga vida personal y con muchísimas vivencias, no todas buenas, pero todas integradas en su arrolladora actitud ante la vida. Cosas que le habían enseñado a vivir y también a ser un sindicalista de los de la antigua usanza, de aquellos que nunca tiran la toalla. 

Quería que le mandáramos rápidamente mensajes sintetizando la vergonzosa situación de las pensiones en Andorra para ponerse rápidamente manos a la obra a enviarlos a todo el mundo para intentar cambiar las cosas. 

Esta misma mañana, a las seis, nos llevó al bus de vuelta a Barcelona y ahora, camino de Madrid, nos enteramos, incrédulos, perplejos de que se ha ido y de que en tan pocas horas con él nos ha regalado su imborrable recuerdo. Todavía resuena su risa en nuestros oídos. 



 

Comentaris (15)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.