Havia nascut a Besiers, on la immigració havia portat molts andorrans en aquells anys. Va adquirir la nacionalitat francesa i als 12 anys es va traslladar a Andorra. El seu pare era andorrà i va accedir a la nacionalitat andorrana. Entre els anys 1954 i 1962, es va desecandenar la guerra d'Algèria, el conflicte de descolonització més despietat. Aquest país era la possessió més antiga de França, i s'hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a 'pied-noirs', i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians mulsumans. França hi va enviar tropes i soldats a fer el servei miliitar. Canturri va ser cridat a files pel fet d'haver nascut a França.
De res van servir tots els contactes i va haver d'agafar davant l'amenaça de ser declarat desertor. Casat amb la Maria Teresa, infermera de professió, són pares de la Natàlia i del Marc, bariton i amb papers destacats en el món de l'òpera. Va ser directiu del VPC Andorra entre el 2005 i el 2009 i una persona afable i cordial, amb molts amics, i sempre decidit a ajudar. Els últims anys els ha passat seguint, i acompanyant quan calia i on podia, la carrera artística del seu fill, lrehabilitant una casa al Pallars i lluitant contra diversos problemes de salut on no hi va faltar el coronavirus, que va superar.
Ha estat testimoni de tots els canvis al sector bancari des de la Cassany, fundada el 1957 per Josep Cassany Grau. Des de l'inici va ser participada per la Banque Nationale pour le Commerce et la Industrie, més tard anomenada Banque Nationale de Paris (BNP). Canturri ha vist com la banca ha anat evolucionat, la manera de treballar i la gestió: l'arribada de l'euro i la desaparició del franc i la peseta.
Comentaris (2)