Pradère, que des del 2010 donava nom a la fundació que va impulsar per donar continuïtat a la branca social de Pyrénées, a través de la qual ajudava treballador amb dificultats socials o procedents d’una malaltia, pròpia o d’algun familiar, i que també va fer costat a institucions o entitats com Assandca en el combat contra el càncer, va ser sempre el braç dret del seus marit i cunyat i la seva visió i tenacitat va contribuir decididament a l’enlairament dels magatzems, i al creixement de la divisió de distribució, que acabaria consolidant després amb el seus fills.
En tot cas, i com es va fer evident el 2010 -ara feia molts anys que no sortia pràcticament de casa- quan l’ambaixada francesa, a través del diplomàtic Jean-Pierre Berçot, li va lliurar la condecoració de Cavaller de la Legió d’Honor per la seva decidida contribució al creixement econòmic d’Andorra i fent-ho, a més, mirant sempre de portar al país les primeres marques i també d’altres d’innovadores procedents de França, Pradère estava dotada d’un gran humanisme, paciència i determinació.
Com s’ha dit, un dels grans capitals de Pradère era mirar de cuidar tant com podia el personal dels seus establiments. I d’aquí que sempre va liderar aquella divisió social que esdevindria fundació. Hores d’ara no se sap com pot ser el seu darrer comiat, encara que es preveu, a priori, que serà en la més estricta intimitat.
Comentaris (5)