Seguint el procediment legal establert, i si la Sindicatura ho considera oportú, és probable que les càmeres de videovigilància del perímetre de l’edifici parlamentari podrien revelar si la nit de Sant Joan hi va haver algú que va llançar petards directament contra les vidrieres del Consell o si sense voler-ho, això sí, fent esclatar petards en punts molt propers a l’edifici, es van causar els danys. El que és evident, per exemple, que la vidriera de la façana principal que queda en un dels cantons, el costat on hi ha les banderes, presenta multitud de petites ruptures, sobretot en la part baixa.
La resta de vidres de la façana principal, poc o molt, es van veure afectats pels petards. I no va ser fins poc abans de les 10 de la nit que el recinte parlamentari es va quedar sense vigilància permanent. És a dir, els efectes més visibles de la pirotècnia, els danys, s’haurien causat a partir d’aquella hora. Per tant, és possible que en properes edicions de la nit de Sant Joan s’adoptin decisions més estrictes. És a dir, és molt probable que Sindicatura plantegi limitacions en l’accés a la plaça en determinats moments.
I en el cas de la nit de Sant Joan, una vegada acabat l’acte institucional de la recepció de la flama del Canigó, sobre les 9 de la nit, és plausible que es decideixi tancar directament l’accés a la plaça, que aquest 2025, en absència de la plaça del Poble, tancada per obres, s’ha convertit en un dels punts neuràlgics de llançament de pirotècnia. I encara sort, asseguren algunes fonts, que enguany ja s’havien retirat els testos gegants que hi ha en aquell espai, tot preparant l’acte de jura de la Constitució per part del Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano.
Comentaris (17)