La proposició legislativa va ser presentada pels grups de la majoria. Són ells els únics que han presentat esmenes, que ara s’han de treballar a la comissió de Política Exterior. En total hi ha 31 propostes de modificació, que inclouen la regularització d’una condecoració ja existent com és l’Ordre de Carlemany. “Es va donar a Desmond Tutu o Frank Gehry, recorden les fonts consultades.
Ara el que es fa és posar negre sobre blanc una temporització de quan es donarà (un cop l’any) i els seus objectius: “Aquesta distinció té com a objecte reconèixer els mèrits de les persones (en vida o a títol pòstum), institucions o entitats nacionals o estrangeres que hagin realitzat serveis rellevants a l’Estat andorrà o a la societat en general”. Les fonts consultades apunten que “traslladem al país el que ja es fa a altres llocs”. Així, la distinció seria “com una mena de legió del mèrit”.
Aquesta condecoració tindrà un rang inferior a la Creu de Set Braços. Amb relació al text inicial, es vol que es passi a atorgar alguna un cop cada dos anys. “Aquesta distinció té com a objecte reconèixer els mèrits de les persones (en vida o a títol pòstum), institucions o entitats nacionals o estrangers que hagin realitzat serveis rellevants a l’Estat andorrà o a la societat en general”, s’estableix al text.
Els canvis que volen impulsar els grups de la majoria també pugen en rànquing procol·lari dels actes oficials els consellers dels comuns i hi introdueixen el fiscal adjunt a petició del Consell Superior de la Justícia
Vàries de les esmenes presentades tenen a veure amb el protocol que cal seguir als actes oficials organitzats per les institucions, sobretot pel que fa a l’ordre de col·locació de les diferents autoritats. Per exemple, a petició dels comuns, s’ha fet que els seus consellers guanyin posicions en el llistat d’autoritats. Ara aniran entre els ambaixadors i el president del Consell Superior de la Justícia, tot tenint en compte que “són persones elegides pel poble”. També hi entra en aquests rànquings protocol·laris el fiscal general i el president del Grup d’Exsíndics i Exconsellers generals (GESCO) pel que fa als esdeveniments de la cambra parlamentària.
Un altre canvi que es fa al text és el que fa referència a la representació dels comuns als actes. Fins ara, s’establia que era el cònsol major de Canillo qui exercia aquesta funció i, si no hi era ell, el menor. El problema era si cap dels dos estava disponible, ja que, llavors, les corporacions parroquials quedaven orfes. Amb l’esmena presentada es permetrà que, en cap d’absència dels mandataris canillencs, puguin fer aquesta funció, amb prelació protocol·lària (Encamp, Ordino, la Massana...) els d’altres parròquies.
Pel que fa a les jornades de dol, es vol distingir entre el nacional, que es declararia durant un màxim de tres dies quan mori algun dels caps d’Estat, síndics generals o caps o excaps de Govern) i l’oficial. Aquest darrer tindria un límit de dos dies i el declararà Govern si ho considera escaient. Per últim, també es crea la figura del dol comunal, impulsat des de les corporacions parroquials com a molt durant una jornada.
Comentaris (1)