La condecoració es crea en virtut de la Llei del protocol i cerimonial, un text que en forma de proposició acaba d’admetre’s a tràmit parlamentari després que els tres grups de la coalició governamental l’haguessin tramitat. Regula aspectes que, en certa manera, ja s’estaven fent fins ara, com pot ser l’ordre protocol·lari en els actes institucionals. No hi ha grans canvis. Però es posa negre sobre blanc, per exemple, què és un funeral d’Estat i quants dies de dol nacional i en funció de qui s’ha de decretar.
La proposició reprèn la que ja va deixar mig embastada el síndic Josep Dallerès durant el bienni socialdemòcrata. De fet, la Creu dels Set Braços és, per dir-ho d’alguna manera, autoria seva. O, almenys, del seu equip. El duet Vicenç Mateu-Mònica Bonell va mantenir la idea de seguir amb la redacció del text però no ha estat fins ara que s’ha acabat de desencallar ara. I en la proposició de llei, la distinció, que té caràcter honorífic i es pretén lliurar de forma anual, la condecoració, formalment la seva creació, hi apareix.
La proposició que hi ha a tràmit deixa clar l’ordre de preferència en les distincions: “Reben la distinció de forma automàtica els excoprínceps, els ex-síndics generals i els ex-caps de Govern, publicant-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en forma de decret”
Es crea un comitè format pels coprínceps, el/la síndic/a general, el/la cap de Govern i un/a ciutadà/ana andorrà/ana elegit/ida pels quatre primers per un període de quatre anys i que seran els encarregats de triar els distingits. Per fer-ho fàcil, i com que no hi ha res millor que mirar-se el melic i llepar-se el lloc de seure, els primers distingits seran aquells mateixos que formen el comitè de selecció. Almenys, si l’articulat ara proposat tira endavant. I és que segons un dels seus preceptes, “reben la distinció de forma automàtica els/les excoprínceps/excoprinceses, els/les ex-síndics/iques generals i els/les ex-caps de Govern, publicant-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en forma de decret”.
En fi, el de sempre, que al final és el que regula una llei que no aporta, aparentment, massa novetats. Però que sí que resol, en certa manera, aquella polèmica que hi va haver durant la Cimera Iberoamericana entre el Copríncep episcopal i la representació del cap d’Estat francès. El primer, aparentment, va voler ser present, sí o sí, en la rebuda a la delegació espanyola formada pel rei Felip i el president Pedro Sánchez. I n hi va haver representació del seu homòleg gal perquè, a priori, no havia estat avisat.
Ara, la proposició de llei estableix com s’ha de procedir en el cas de rebre autoritats estrangeres. “A l’entrada en territori nacional d’un/a cap d’Estat en visita de caràcter oficial, aquest/a és rebut/uda pels coprínceps al primer punt del país on arriba. En cas d’absència d’un dels coprínceps, aquest/a és substituït/ïda pel seu/la seva representant personal”. I si la visita de caps d’Estat es simultània o hi ha algun supòsit que no prevegi la llei, “és el Govern, escoltats els Serveis de SS. EE. els Coprínceps, qui determina les autoritats que els/les reben”. En fi, que ells s’h cuinen i ells s’ho mengen.
Comentaris (1)