Grans magatzems, bars i transport públic, àmbits on encara s’atén poc en català

Al voltant de 4 de cada 10 entrevistats en la nova enquesta d’usos lingüístics asseguren que als comerços, als locals d’oci o al busos se’ls parla únicament en castellà i també hi ha un nombre significatiu de metges en aquesta situació

Marta Pujol i Joan Sans, principals responsables de Política Lingüística, segueixen la presentació de l'enquesta.
Marta Pujol i Joan Sans, principals responsables de Política Lingüística, segueixen la presentació de l'enquesta. G. P.

L’ús del català dins la societat millora, però encara hi ha àmbits amb camí a recórrer. Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure de la nova enquesta sobre coneixements i usos lingüístics. L’idioma oficial guanya terreny, segons les dades, en àmbits privats, com ara la família, però encara hi ha mancances en alguns sectors econòmics a l’hora d’atendre el públic. Així, un nombre elevat de metges (tant generalistes com especialistes) i dependents de comerços i bars així com conductors de bus que parlen amb els clients només en castellà.

Així es desprèn del treball, impulsat pel ministeri de Cultura i realitzat per Andorra Recerca + Innovació. En total, s’han entrevistat 747 persones. En el cantó positiu, es constata que creix el nombre de famílies on el català és la principal llengua a l’hora de comunicar-se. Per exemple, en comparació amb la darrera enquesta, del 2018, creix el nombre de persones que asseguren que la llengua oficial és l’única emprada a la seva llar: salta del 29,3% al 37,9%.

L’aspecte negatiu és la constatació que encara cal fer feina sobretot en determinats àmbits. Un clar exemple és el mèdic. Un 26% dels entrevistats han indicat que el seu metge generalista els parla únicament en castellà mentre que un 20% indiquen la mateixa situació amb els especialistes.

Govern admet que l’enquesta té dues lectures: una, positiva, ja que en àmbits com el familiar o entre amics el català millora i també hi ha un major coneixement; la segona, negativa, cal encara molta feina a sectors claus com el comerç o la restauració

Un altre sector on queda clar que cal avançar són els grans magatzems. Un 43% dels enquestats asseguren que se’ls atén només en castellà, dada lleugerament per sobre del 39% que afirma que viu aquesta situació al transport públic i el 32% a bars, pubs o establiments similars.

De fet, un dels aspectes que més preocupen d’aquests darrers àmbits és el fet que, en comparació amb l’enquesta de fa quatre anys, s’han incrementat les respostes que indiquen que hi ha llocs on només s’atén en castellà. Fins a quatre punts en el cas de grans magatzems (de 39% a 43%) i restaurants (de 28% a 32%) i dos pel que fa als bars (de 40% a 42%).

A aquesta situació, li ha donat una explicació el màxim responsable de l’enquesta, Joan Micó. “Hi ha sectors en els quals la millora econòmica ha generat un creixement gran i també un increment del nombre de persones que han vingut a treballar de fora”, ha apuntat. I molts d’ells encara no coneixen un idioma que, en canvi, tindria bona salut en els sectors financers o a l’hora de ser atès a l’administració pública.

Malgrat aquest punt negre, es pot considerar que el català va guanyant terreny al país. Així ho evidenciaria una dada de l’enquesta: l’indicador lingüístic, que agrupa respostes com ara el nivell de coneixement de l’idioma com el seu ús. Aquest se situa ara en un 59,3, en comparació al 57,6 de fa quatre anys. “Millora, però hi ha punts on encara ha d’anar a més”, ha indicat Micó.

Presentació campanya Política Lingüística. SFGA

Relacionat

La manca de temps i la pèrdua d’utilitat del català, entre els motius per no aprendre’l

Des del Govern, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha destacat que l’enquesta demostra que “cada cop hi ha més gent que s’ha escolaritzat al país” i, per tant, domina el català, però també “persones que han aprofitat les eines existents perquè, qui vingui de fora, el pugui aprendre”. En aquest sentit, ha admès que hi ha “dues lectures”. Una que és positiva, ja que “no es pot negar que hi ha una millor en molts indicadors”. L’altra, reconeix, més negativa, tot i que ha demanat que no es faci una valoració “derrotista”. Al contrari, “hem de concentrar esforços per revertir aquesta situació en l’atenció al públic”.

I en aquest objectiu ha de tenir molta importància l’impuls del Consell Nacional de la Llengua on “volem que hi siguin presents els agents econòmics i socials” per “elevar l’idioma a la importància que té”. També ha avançat la voluntat de canviar la Llei actual, tot i que ha deixat clar que no seria pas per endurir les sancions perquè aquest, ha apuntat, no és pas el camí. “Ha d’anar en un sentit proactiu, de responsabilitzar-nos tots”. Riva ha remarcat que “no volem passar la pilota a ningú”, però ha argumentat que “si la compartim, arribarem més lluny”.

Comentaris (10)

Trending