Un documental produït als EUA mostra BPA com una ‘víctima necessària’ de l’‘Operació Catalunya’

La plataforma televisiva d’Amazon estrena la pel·lícula, de prop de dues de durada, que ha dirigit el realitzador americà Eric Merola i en què intervenen des de Puigdemont i Boye a antics comandaments del banc o advocats del Principat

Comentaris

https://youtu.be/wrvpawFzC3Y

Un documental produït als Estats Units i que està disponible des d’aquest dijous mateix en la plataforma televisiva d’Amazon mostra com BPA va acabar esdevenint, per diverses raons de caràcter essencialment polític, una ‘víctima necessària’ de tota la trama -o de les diverses trames- que la denominada policia patriòtica espanyola va posar en marxa en el marc de l’‘Operació Catalunya’. I com continuació d’allò, i amb diversos intervinents pel mig, es posa de relleu el paper galdós que les autoritats (polítiques, financeres, judicials) andorranes van fer en la gestió de l’afer.

La pel·lícula documental, dirigida pel ‘filmaker’ americà Eric Merola, dura pràcticament dues hores i ja està disponible a Amazon Prime, que és el canal televisiu de l’esmentat portal essencialment de compres però que en subscriure-s’hi ofereix altres avantatges com pot ser un lloc on obtenir música, un altre per poder disposar de llibres o el canal audiovisual, a banda, és clar, de rebre amb els ports gratuïts les compres que es facin a Amazon per una xifra anual que volta els 20 euros.

600x900 usa andorra hustle poster
El cartell 'americà' de la pel·lícula documental.

La previsió era que el documental s’estrenés el 4 de setembre, però aquest dijous ja estava disponible a la plataforma, tot i que els seus productors i responsables no n’han sabut explicar el motiu. En el documental s’hi ha treballat durant molts mesos. De fet, des de la concepció, el guionatge, el rodatge i tot el muntatge posterior han passat alguns pocs anys. I és que Merola, que bàsicament explota la vessant documentalista del cineasta, i que ha estat guardonat per altres treballs també d’índole investigadora, quan va començar la investigació que essencialment lligava els Estats Units, Espanya i Andorra “no era conscient de la profunditat de la història i de com es relacionava con la ‘guerra encoberta entre Madrid i Catalunya”, segons que s’explica en el ‘site’ d’‘Andorra Hustle (L’estafa d’Andorra)’ que és com s’anomena el reportatge pel·lícula rodat íntegrament en anglès i amb subtítols en espanyol.

El realitzador del treball cinematogràfic assegura que en iniciar la investigació “no era conscient de la profunditat de la història i de com es relacionava con la ‘guerra encoberta entre Madrid i Catalunya”

La denominació del documental ve donada perquè Merola posa l’accent en la víctima final de tot un entramat d’alta volada i acaba malmetent la vida de desenes, centenars de treballadors d’una entitat bancària o de milers de clients que, arreu del món, han acabat perdent centenars de milers d’euros amb tot plegat. Al film es quantifica amb què tot plegat ha suposat unes pèrdues (el realitzador parla de robatori) d’uns mil milions d’euros. I és que en ser produït als Estats Units, un dels interessos del realitzador és demostrar, també, com el FinCEN pot servir per a tot menys per al que hauria de servir, que és per fer un control financer estricte. En aquest sentit, el documental denuncia com a través de la ‘Secció 311’ el FinCEN, per unes dubtoses aliances o interessos amb altres governs, pot carregar-se un petit banquet d’un lloc perdut, perquè Merola presenta Andorra com un lloc recòndit que de ben segur molta gent no coneix, i això pot generar un autèntic problema per a persones que sí que coneixien Andorra però gairebé no sabien de l’existència del FinCEN.

En el documental hi apareixen des dels presidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas fins a advocats de diverses jurisdiccions, com ara Gonzalo Boye o Eric Lewis, passant per lletrats del Principat que coneixen la causa BPA però també estan al cas de qüestions derivades de l’‘Operació Catalunya’ fins a diferents excomandaments de BPA. Perquè a mode de conclusió, ‘Andorra Hustle’ ve a dir que amb l’excusa d’unes suposades irregularitats que no haurien estat tals es va causar un perjudici a tot un seguit de persones que no van saber d’on bufava el vent fins que es va trobar el fil conductor que enllaçava búnquers policials de Madrid, despatxos reservats a Washington i converses de bar a l’edifici administratiu de Prat de la Creu o l’edifici de les Columnes.

Comentaris (21)

Trending