Les persones LGBTIQ+, especialment les persones trans, amb diversitat de gènere i intersex, s’enfronten a retards en l’accés a atenció mèdica i una invisibilitat legal, degut a la falta de la legislació que els protegeixi, ha exposat Vargas durant el seu discurs a la sessió prèvia a l’Examen Periòdic Universal de l’ONU. La vicepresidenta de l’associació, ha fet una radiografia de la situació actual al país, posant sobre la taula que tot i que la llei prohibeix la discriminació per motius d’orientació sexual o igualtat de gènere, falten mecanismes efectius per protegir les persones LGBTIQ+ davant a crims d’odi, davant l’augment de la violència per perjudicis contra la identitat o l’expressió de gènere, creixents en els darrers temps a Europa. També, que actualment no hi ha una legalització que reconegui i protegeixi les persones intersex cosa que “les pot deixar exposades a pràctiques com la mutilació genital per adequar els seus cossos al model binari”.
Vargas també ha aprofitat l’ocasió per parlar sobre el decret que regula l’accés al tractament d’afirmació de gènere, que va ser aprovat fa una setmana i que arriba tres anys després que s’incorporés a la disfòria de gènere a la cobertura de la CASS: “Aquesta retard ha provocat repercussions físiques i psicològiques per les persones trans que esperaven la implementació del decret”, ha dit.
RECOMANACIONS
Dins d’aquest context, Diversand ha fet tres recomanacions sobre aquestes qüestions. La primera implica intensificar els esforços per combatre la discriminació, els discursos i els delictes d’odi contra les persones LGBTIQ+, mitjançant l’adopció de protocols específics de protecció, marc normatius legals i mecanismes de prevenció i sanció en l’àmbit públic i privat.
També assegurar que el desplegament del decret que regula l’accés a tractaments d’afirmació de gènere sigui de ràpida implementació, i prendre mesures sostenibles per implementar l’accés i la disponibilitat d'aquests tractaments conforme als principis d’autonomia corporal, consentiment informat i no patologització.
Finalment, recomanen adoptar protocols mèdics i administratius per garantir els drets de les persones intersex, sobretot pel que fa a la protecció de la seva integritat corporal, autonomia i consentiment informat. “A Andorra no existeix legislació que reconegui o protegeixi els seus drets”, ha dit Vargas durant el seu discurs tot fent èmfasi que s’han de prohibir les intervencions mèdiques irreversibles i no urgents sense consentiment, especialment durant la infància.
Comentaris (5)