Stroebel ha recollit el guardó aquest dimarts, en un acte celebrat al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, on ha exposat davant dels assistents la seva feina. Durant la seva intervenció, ha volgut destacar la influència que ha tingut en la seva carrera la figura de l’economista andorrà Toni Calvó Armengol. “És un veritable honor rebre aquest premi. El treball teòric seminal de Toni Calvó Armengol sobre els efectes econòmics de les xarxes socials ha influït profundament en la meva manera de pensar sobre aquest tema i és sorprenent quantes de les seves prediccions han trobat un fort suport empíric”, ha afirmat.
L’investigador ha aprofitat l’ocasió per exposar alguns dels principals eixos de la seva recerca, centrada en l’anomenada “connectivitat econòmica”, un concepte que analitza fins a quin punt les persones amb diferents nivells socials -risc i pobres- comparteixen xarxes i relacions d’amistat o si, per contra, viuen en entorns segregats. “Gran part de la meva feina consisteix a entendre com les interaccions socials i les xarxes de relació afecten els resultats econòmics”, ha explicat. Segons els seus estudis, les societats on persones riques i pobres mantenen més vincles socials presenten nivells més elevats de mobilitat econòmica. És a dir, els joves que creixen en famílies amb menys recursos tenen més oportunitats de millorar la seva situació econòmica al llarg de la vida.
Stroebel ha remarcat que aquestes relacions no només “faciliten” l’accés a recursos o oportunitats laborals, sinó que també contribueixen a ampliar les aspiracions personals o a tenir accés a certa informació que pot ser rellevant: “Quan una persona amb pocs recursos es relaciona amb una persona rica, pot descobrir opcions que potser, per la seva experiència, ni sabia que existien, com pot ser accedir a certs estudis superiors, optar a determinades beques o oportunitats laborals”, ha explicat.
Per analitzar aquestes dinàmiques, Stroebel ha impulsat la creació de l’Índex de Connexió Social (SCI), una base de dades construïda a partir de les connexions de Facebook que permet mesurar els llaços socials entre territoris. Aquesta eina s’ha convertit en una referència per a investigadors d’arreu del món i ha permès aprofundir en l’estudi de qüestions tan diverses com els fluxos comercials, les decisions d’inversió, la planificació urbana o la propagació de malalties.
COM CREAR CONNEXIONS?
L’investigador també ha explicat quins factors poden afavorir la creació d’amistats entre persones de diferents classes socials. En aquest sentit, ha apuntat que és fonamental generar espais compartits on la interacció sigui possible, com escoles, universitats o activitats comunitàries. Però aquí hi ha dos elements a tenir en consideració: d’una banda, si les persones amb més recursos van a les mateixes escoles o esglésies que les persones que no en tenen tants, o si van a privades; l’altre, és que en el cas que sí que comparteixin espais, aquesta convivència tampoc no garanteix que es formin vincles.
“Que alumnes de diferents orígens comparteixin una escola no significa necessàriament que es facin amics”, ha assenyalat. Entre els obstacles detectats, ha destacat les barreres lingüístiques, especialment rellevants en societats multilingües com l’andorrana. Segons ha explicat, quan les diferències econòmiques coincideixen amb diferències idiomàtiques, la probabilitat que es creïn relacions socials es redueix notablement.
Per fomentar aquesta connectivitat, Stroebel ha plantejat algunes mesures senzilles però efectives. Com per exemple, l’ús d’uniformes escolars per reduir les diferències entre alumnes o la promoció d’activitats que afavoreixin la interacció entre persones de perfils diversos durant els primers dies d’universitat, un moment clau en la formació de noves amistats.
Preguntat sobre si els microestats com Andorra poden presentar característiques diferents en aquest àmbit, el professor ha assegurat que la dimensió del país no és el factor determinant. “Les amistats i les xarxes es formen a escala local. El que importa és com funcionen les comunitats, les escoles o les universitats, independentment de si es tracta d’un país gran o petit”, ha argumentat.
ENTREGA GUARDÓ
En el seu discurs, el cap de Govern ha afirmat que el guardó simbolitza “l’excel·lència científica i el compromís amb el coneixement al servei de la societat”. A més, Espot ha destacat el paper del premi com a pont entre Andorra i la comunitat científica internacional, i ha reafirmat el compromís del país amb la recerca, el coneixement i la cooperació internacional. Espot ha posat en valor la recerca del professor Stroebel, que “ofereix una nova mirada sobre l’economia”, ja que evidencia que darrere dels models econòmics hi ha xarxes de relacions humanes que condicionen les decisions individuals i col·lectives. En aquest sentit, ha remarcat que entendre aquestes interconnexions és clau per construir societats més cohesionades, resilients i pròsperes en un món cada cop més globalitzat.
El jurat d’aquesta edició ha estat format pels professors Antonio Cabrales (Universitat Carlos III de Madrid), Melissa Dell (Harvard University), Benjamin Golub (Northwestern University) i Joan Llull (IAE-CSIC i Barcelona School of Economics).
El premi es va crear en memòria d’Antoni Calvó Armengol, andorrà i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la BSE, que va morir el 2007 als 37 anys. El premi s’atorga cada dos anys a un economista o científic social menor de 40 anys, per les seves contribucions a la comprensió de l’estructura de la societat i les seves implicacions en l’economia.
Comentaris