Ricard, que tenia 55 anys i havia ingressat a l’Escola andorrana fa gairebé un quart de segle (abans havia fet classes a Inlingua), va fer tota la seva formació bàsica al país. Empàtic, amatent, proper a l’alumnat i molt vinculat al projecte d’escola verda, no li faltava temps per donar un cop de mà a aquells alumnes que tenien més facultats amb les matemàtiques sempre que mostressis disposició a voler progressar. Tot i ser un home proper i molt apreciat per companys i alumnes, era una mena de llop solitari, segons persones que l’havien conegut.
Malauradament, enguany ja no va poder fer classes. En iniciar-se el curs, va acudir al centre a presentar la baixa mèdica. En cap cas pensava que se li acabaria diagnosticant la greu malaltia que se li ha anat estenent en pocs mesos arreu. Fins al desembre va mantenir una lluita incansable esperançat en poder superar la malaltia. Les analítiques que va anar rebent a final d’any, però, van ser poc esperançadores i, malauradament, va ser conscient de la situació.
Les darreres setmanes no han estat pocs els companys que han acudit a l’hospital a fer-li estones de companyia i, en certa forma, a acomiadar-se’n. Si no hi ha canvis, no serà fins dijous que es faci el comiat. Una vegada passi aquest tràngol, segons fonts properes al centre que ara dirigeix l’exministra d’Educació Ester Vilarrubla, l’escola decidirà si se li fa algun tipus d’homenatge més específic i més ampli que no pas el minut de silenci d’aquest matí.
Comentaris (11)