Així les coses, la major part de la ciutadania que integra els grups socials a través dels quals s’ha articulat la major manifestació haguda als carrers del Principat en la història contemporània del país considera que només persistint amb accions col·lectives i unitàries, i al carrer, es pot aconseguir que hi hagi canvis reals. En aquest sentit, el sentiment majoritari, que no vol dir que sigui el que acabin proposant els principals promotors de la iniciativa, és centrar els esforços principals en dur a terme una actuació contundent per la Puríssima.
En aquest sentit, algunes de les veus aparegudes en el grup en qüestió consideren que a la que els empresaris notin l’efecte del malestar de la ciutadania en les seves butxaques, potser també es girarà contra el Govern per exigir canvis i solucions. El cert és que la ciutadania cada dia té més clara la confluència d’interessos i el fet que molts dels integrants ja sigui de Govern o dels grups parlamentaris que els hi donen suports són alguns dels grans tenidors d’immobles del país, més enllà d’ostentar altres negocis que poden resultar beneficiats aparentment de la situació actual.
Una de les reivindicacions que ja es va fer dimarts i que ara cada cop comença a sonar amb més força, és la demanda que els residents també puguin tenir dret a vot. I no només en les comunals
Una part dels membres de la plataforma impulsora de la iniciativa considera que l’única manera de promoure un canvi passa per les urnes i, per tant, i en certa manera, demanen ‘electoralitzar’ la situació, Però aquesta visió no hauria aconseguit gaire adeptes per una casuística clara. Malgrat que no van ser pocs els andorrans que van sortir dimarts al carrer, són encara més els indignats que no tenen dret a vot. D’aquí que es consideri que el principal camí és la mobilització al carrer ja que el sistema electoral permet que amb una ínfima part de la població total es pugui governar i, fins i tot, amb majoria absoluta.
A més, una de les reivindicacions que ja es va fer dimarts i que ara cada cop comença a sonar amb més força, és la demanda que els residents també puguin tenir dret a vot. I no només en les comunals. També en les generals i a partir d’un cert nombre d’anys de residència al país. Sembla clara i força generalitzada també l’animadversió vers la classe política i la poca confiança que generen els dirigents governamentals en general.
Comentaris (74)