Segons l’estudi que s’ha presentat aquest dimarts, les persones de més edat són les que més creuen que el català és necessari per viure a Andorra (un 60% dels que tenen entre 45 i 64 anys i un 57% dels més grans), en canvi, els més joves són el que més opinen que és necessari però només en alguns àmbits (47%). De la mateixa manera, els que fa més anys que viuen al país també ho valoren més, de la mateixa manera que els nacionals andorrans ho consideren en cinc punts més respecte la tendència general del conjunt de la població (50,3%).
Entre els motius pels quals creuen necessari saber català, el 65,5% dels enquestats ho justifica pel fet de ser la llengua oficial i un 22% per integrar-se al país. Dels que defensen que només és necessari en certs àmbits, el 35% diu que és perquè a Andorra es parlen altres llengües i el 17,5% pensa que el català només s’utilitza en els àmbits institucionals.
Tot i així, el fet de comunicar-se habitualment en català continua sent un dels elements clau per a la integració al país. Ho afirma un 83,3% dels enquestats, una dada que ha disminuït els últims 20 anys, ja que el 2002 el percentatge arribava al 91,9%. De fet, a dia d’avui, hi ha més ciutadans que valoren el fet d’adaptar-se a l’estil de vida del país (90,1%) o participar de la vida social (84,2%).
L’enquesta també mostra la bona predisposició perquè les persones estrangeres mantinguin la seva pròpia llengua (90,7%) o els seus costums i estils de vida d’origen (78,6%). Segons han explicat el coordinador i la investigadora de l’àrea de sociologia de l’AR+I, Joan Micó i Pepita Batalla, només els andorrans que tenen pares del país són “lleugerament” més crítics amb aquest fet.
Micó ha destacat que tot i els canvis de tendència el català “continua sent important” i que en tot cas, el risc sobre la llengua no és que no la dominis quan arribes, sinó que “el problema seria que pensis que no és necessari que els teus fills el coneguin i això surt molt minoritàriament”.
En l’estudi també s’ha preguntat sobre la possibilitat que els immigrants de religió diferent a la majoritària al Principat puguin tenir temples propis. En aquest cas es nota certa divisió d’opinions: un 45,1% hi estan d’acord i un 47,4% no.
INTENCIONS
Sobre les persones vingudes de fora que actualment resideixen al país, un 29,1% afirmen que van venir amb intenció de quedar-se definitivament, mentre que un 26,6% no ho sabia. Entre els enquestats, hi ha un 64,3% que diu que ara mateix vol quedar-se a Andorra, un 16% que preveu marxar “un dia llunyà” i un 5,6% que vol marxar “en poc temps”. Segons les dades recollides per l’AR+I, els que més diuen que tenen intenció de quedar-se són els procedents de Llatinoamèrica, continent africà i Àsia, mentre que els que més volen marxar són els de nacionalitat portuguesa i els residents més joves.
Entre els elements que valoren com a millors respecte al seu país d’origen hi ha la seguretat ciutadana, en canvi, veuen pitjor el preu de l’habitatge, un element, de fet, que és també motiu per voler marxar del país.
Finalment l’enquesta mostra que els immigrants enquestats es consideren majoritàriament molt o bastant integrats, tot i que veuen la societat andorrana com a molt o més aviat tancada (70,1%).
Batalla ha explicat que segurament la integració es dona “en aquesta Andorra més multicultural i no tant la oficial”.
Comentaris (22)