“Potser hauríem hagut de demanar la declaració de la renda abans d’acceptar els diners de la reserva, però el cas és que quan se li va requerir no ens la va fer arribar”, apunta el fill, que explica que la seva mare va fer confiança al futur llogater perquè el veia “fiable”: “Altres aspirants haurien pagat un preu més alt, però la meva mare va veure que complia el perfil i li va dir que li llogaria la casa”. Després, van procedir –des de la immobiliària que gestionava el lloguer– a demanar documentació per certificar la situació econòmica de l’interessat, però pocs papers va aportar: “Ens va presentar extractes de comptes bancaris amb quantitats molt baixes. No era una persona que es pogués dir que era solvent”. És aquest, doncs, el moment en què es decideix desestimar-lo: “I se li van retornar els diners que havia avançat”. Aquesta falta de confiança econòmica –sempre segons la versió del fill– va ser el que va desencadenar el trencament de la reserva: “La meva mare ja no se’n va fiar”.
Finalment, des de la part arrendadora exposen que la casa no s’ha llogat per 5.500 euros –com va explicar el candidat rebutjat a l’Altaveu–, però sí que accepten que “s’ha arrendat per un preu una mica més alt del que ell pagava”. “Si vol denunciar, que denunciï”, rebla el fill, que desaprova el relat que ha creat l’aspirant: “Tot aquest tema dels fills…”. El jove exclòs, que és pare de tres criatures, va manifestar que es va trencar la reserva al límit, quan ja havia comunicat al propietari del seu domicili actual que deixaria l’immoble perquè havia trobat un nou habitatge a Escàs. La reserva inicialment acordada va fer tirés pel dret.
Comentaris (5)