Reserva una casa de lloguer de 4.000 euros mensuals, però és rebutjat al límit perquè algú paga més

El cas d’un resident espanyol que viu a Ordino i volia mudar-se a la Massana evidencia que els abusos immobiliaris escalen de categoria, és a dir, també afecten ciutadans amb un poder adquisitiu folgat

Vista de la parròquia de la Massana des d’Escàs.
Vista de la parròquia de la Massana des d’Escàs.

És víctima, sí, però d’un estatus social relativament elevat. El seu cas evidencia que els abusos immobiliaris escalen de categoria, és a dir, també afecten ciutadans amb un poder adquisitiu folgat. La queixa l’emet un resident espanyol, que es vol mantenir en l’anonimat i prefereix no revelar a què es dedica. Explica que una immobiliària del país va confirmar-li la reserva d’una casa a la Massana (un immoble de 500 metres quadrats a Escàs) després d’haver abonat dues mensualitats i els honoraris de l’agència (un total de 12.180 euros). L’arrendament pactat –cal dir-ho– era elevat: 4.000 euros al mes.

L’afectat viu a Llorts actualment i ja havia donat l’avís a la propietat del domicili per abandonar-lo el dia 1 de febrer, que era la data en què suposadament podia a entrar a viure a la nova casa de la Massana

L’afectat, un pare de família de 30 anys amb tres fills (dos de 6 i 7 anys i una menuda de sis mesos), es presenta com a víctima d’un abús, d’una actuació que l’ha deixat “desemparat”. Ell viu a Llorts actualment i ja havia donat l’avís a la propietat del domicili per abandonar-lo el dia 1 de febrer, que era la data en què suposadament podia a entrar a viure a la nova casa de la Massana. El cas en qüestió comença quan el denunciant va veure l’anunci del domicili massanenc desitjat tres mesos enrere. Un domicili anunciat a un lloguer de 5.000 euros mensuals. Va fer els moviments corresponents per poder ser el candidat escollit, però va avisar que no volia pagar aquesta quantitat. Va negociar i el preu va reduir-se fins als 4.000 euros amb el compromís de pagar dues mensualitats –és a dir, la fiança– prèviament a l’entrada a la casa. Finalment, va fer aquest pagament, al qual va sumar-se l’abonament dels honoraris de l’agència (4.180 euros). També va entregar la documentació requerida.

D’altra banda, ell mateix –assenyala– sabia que hi havia més candidats, segons va informar-lo la immobiliària: “Però em van dir que els agradava el meu perfil, que era seriós i tenia bones referències”. “Finalment, em van dir ‘la casa és teva’ i me la van reservar”, afegeix. Això va ser un dimarts (aquest mes de gener). La setmana següent a la confirmació –sempre segons la seva versió– van comunicar-li que, finalment, no li llogarien l’immoble: “No em van donar cap motiu concret. Només em van dir que calia presentar més documentació de la que jo havia facilitat”. “Ja ho tinc en mans d’advocats”, continua. “Estic esperant notícies, però el meu lletrat està molt ocupat”. Un cop comunicat el rebuig, els diners li van ser retornats.

Els motius espuris li han arribat per una altra banda, que no precisa: “Llogaran la casa per un preu més alt: 5.500 euros”. Ell reitera que ha quedat en una situació de desprotecció: “Estic desemparat a Andorra. Ningú em dona cap solució”. Ha exposat el seu cas a l’AGIA, però l’AGIA l’envia a l’Institut Nacional de l’Habitatge: “Es van passant el mort entre ells i no trobo cap solució. Em van dir que em trucarien i ningú em truca. No sé què passa”. L’advocat, que “té molta feina i no ha pogut estudiar el meu cas”, li manifesta que la seva situació és més comuna que no pas imagina.

“Segueixo buscant casa, però l’oferta és molt escassa. On acabaré? Me n’he d’anar al Pas? Els meus fills estudien en una escola d’Ordino. El que no puc fer és acabar a Juberri, per exemple, i trigar una hora i mitja en arribar a l’escola”

Ara per ara, l’afectat ha de deixar el pis en el qual viu el dia 1 de febrer, una informació, per cert, que ell mateix va transmetre a la immobiliària que l’ha rebutjat. “Segueixo buscant casa, però l’oferta és molt escassa. On acabaré? Me n’he d’anar al Pas? Els meus fills estudien en una escola d’Ordino. El que no puc fer és acabar a Juberri, per exemple, i trigar una hora i mitja en arribar a l’escola”, denuncia: “Hauré de veure’m en un pis de 100 metres quadrats perquè no hi ha una altra cosa? No pot ser que una immobiliària accepti els diners d’algú i una setmana després li digui que s’ha de buscar la vida”. Insisteix a dir que ell ja havia avisat l’arrendador del domicili que ocupa actualment per comunicar-li la seva marxa. “I tot això encara fa més ràbia quan hi ha persones que depenen de tu”, apunta en referència a la família. El contracte de la casa massanenca fallida –matisa– no l’havia signat encara: “El dia 1 de febrer s’havia de fer la signatura”. “No sé com no hi ha algú que em protegeix com a ciutadà”, rebla.

Afegeix, també, que va parlar voler amb la propietària de la casa, però “no em va contestar”. “A més a més, la seva advocada em va dir que no li enviés missatges”, amplia. “És una propietària amb diners, amb possessions. Feia una setmana que havia venut un pis. No té cor o què? Està deixant una família al carrer…”. Aquesta propietària llogarà ara la casa a un preu més alt perquè la immobiliària de l’afectat va avisar una altra agència de la disponibilitat de l’immoble malgrat haver tancat la reserva de la discòrdia: “Han actuat de mala fa i per simple benefici econòmic. Em guanyo bé la vida, però no soc milionari. Ens tracten com brossa. Imagina’t si no tens diners…”.

Etiquetes

Comentaris

Trending