Durant la jornada els investigadors d’AR+I i altres socis del projecte han fet quatre accions claus in situ: descàrrega de dades dels termòmetres instal·lats en fondària durant l’any passat, estudi de les propietats del terreny mitjançant una prospecció geofísica, fotogrametria amb dron i obtenció de mostra d’aigües per a la seva anàlisi. Per a Andorra, aquesta segona fase és “especialment rellevant”, segons exposa l’AR+I en un comunicat, perquè permetrà acumular les sèries de dades necessàries per comprendre millor el comportament tèrmic del subsol als Clots de la Menera i avançar cap a una qüestió que continua oberta: determinar si encara existeix permagel al país. Les observacions a llarg termini són imprescindibles per diferenciar els efectes estacionals de les condicions permanents que caracteritzen aquest fenomen geològic i climàtic.
El projecte PERMAPYRENEES va néixer amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre un dels elements menys estudiats de la criosfera pirinenca: el permagel. Tot i que la desaparició de les glaceres i la reducció de la neu han estat àmpliament documentades durant les darreres dècades, encara existeixen moltes incògnites sobre la distribució, l’evolució i la persistència del permagel als Pirineus, especialment als sectors més meridionals de la serralada.
La posada en marxa de PERMAPYRENEES-2, que es desenvoluparà fins al març del 2029, amplia les àrees d’estudi a diferents sectors dels Pirineus i incorpora noves metodologies per millorar la detecció de permagel. Cofinançat per la Unió Europea a través del programa Interreg POCTEFA 2021-2027, PERMAPYRENEES-2 compta amb la participació d’Andorra Recerca + Innovació, la Universitat de Barcelona, l’lnstitut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), CEREMA, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), la Kilian Jornet Foundation i la Universitat de Perpinyà Via Domitia, entre altres entitats associades. El projecte disposa d’un pressupost total d’1,76 milions d’euros.
QUÈ INDICA EL PERMAGEL I PER QUÈ ÉS ISMPORTANT DETERMINAR-NE O NO L’EXISTÈNCIA?
Més enllà del seu interès científic, aquesta recerca té una aplicació directa en l’estudi dels impactes del canvi climàtic a les zones d’alta muntanya, ja que el gel és sensible a les altes temperatures. A més, l’estudi del permagel també té un gran interès de cara a la prevenció de possibles riscos naturals. Aquesta possible capa gelada sota terra actua com un element estabilitzador dels vessants i la seva degradació pot afavorir despreniments, moviments del terreny altres riscos que poden afectar espais freqüentats per excursionistes i infraestructures de muntanya.
QUÈ HA APORTAT LA PRIMERA PART DEL PROJECTE?
Els Clots de la Menera s’han convertit en un dels principals laboratoris naturals del projecte. Els estudis geofísics, les anàlisis de teledetecció i les primeres perforacions efectuades a la zona, en el marc de la primera fase del projecte, ja van aportar evidències compatibles amb la presència de gel enterrat i possibles condicions de permagel. Els resultats preliminars, obtinguts a partir de la perforació realitzada l’any passat, van mostrar temperatures molt properes als 0 graus Centígrads i valors lleugerament negatius en profunditat, fet que apunta a la possible existència de permagel temperat, si bé encara calen més dades per confirmar-ho de manera concloent. Fet que es determinarà en la fase dos.
Comentaris