Entre les 194 persones que han obtingut la nacionalitat amb plenitud de drets polítics, la majoria, 127, corresponen a adquisicions per origen, mentre que les altres 67 s'han produït per naturalització, després d'haver acreditat la renúncia a la nacionalitat anterior. Pel que fa a les nacionalitats d'origen, destaquen els 61 casos de persones nascudes a Andorra de pares estrangers amb més de deu anys de residència, així com les 37 adquisicions de persones nascudes al Principat amb almenys un progenitor andorrà i les 25 de nascuts a l'estranger de pare o mare andorrana.
Les dades es publiquen en un any marcat per l'entrada en vigor de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat, aprovada el maig passat
En el cas de les naturalitzacions, la via més habitual ha estat la dels anys de residència. Concretament, 39 persones han adquirit la nacionalitat després d'acreditar més de vint anys de residència al país, mentre que quinze ho han fet en haver residit a Andorra durant almenys deu anys i haver cursat un mínim de deu cursos escolars al Principat. A aquestes xifres s'afegeixen dotze adquisicions per matrimoni amb una persona andorrana i una corresponent a la segona generació nascuda a l'estranger.
Una part important dels expedients registrats durant el trimestre encara estan pendents de completar els requisits per obtenir la nacionalitat definitiva. Dels 128 casos provisionals, 83 corresponen a persones que han vist reconegut el dret d'adquirir-la, però que encara han d'acreditar la pèrdua de la nacionalitat o nacionalitats anteriors. Les altres 45 han de confirmar la nacionalitat andorrana dins dels terminis establerts, principalment en el cas de persones nascudes al país de pares estrangers.
Dins del primer grup, la via més habitual ha estat la dels vint anys de residència, amb 38 persones, seguida de les que han cursat un mínim de deu cursos escolars al Principat, amb 34 casos, inclosos els corresponents a menors d'edat. També hi ha onze persones que han obtingut el dret d'adquisició per matrimoni.
Dels 128 casos provisionals, 83 corresponen a persones que han vist reconegut el dret d'adquirir-la, però que encara han d'acreditar la pèrdua de la nacionalitat o nacionalitats anteriors
Pel que fa al perfil de les persones que han adquirit definitivament la nacionalitat per les vies vinculades als anys de residència, dues de cada tres són dones. Estadística també destaca que el 74,1% tenien nacionalitat espanyola, mentre que el 7,4% eren de nacionalitat argentina.
Les dades es publiquen en un any marcat per l'entrada en vigor de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat, aprovada el maig passat. Entre altres modificacions, la normativa flexibilitza els criteris de residència i escolaritat per accedir a la nacionalitat per naturalització i amplia determinats supòsits d'adquisició per als fills d'andorrans nascuts a l'estranger. En el cas dels vint anys de residència, per exemple, ara es poden computar períodes interromputs, sempre que s'acreditin cinc anys de residència principal i permanent immediatament anteriors a la sol·licitud.
Comentaris