Els orígens del cas cal buscar-los fa 15 anys, quan la comunitat de propietaris d’un edifici situat a Bordes d’Envalira va instar un procediment de propietat horitzontal per reclamar 5.733,46 euros (més interessos legals així com les quotes vençudes que es s’anessin generant) al titular d’un dels apartaments de l’immoble de despeses de comunitat impagades. El 2016, amb l’home declarat en rebel·lia, es va dictar un aute per permetre executar el deute i la saig encarregada del cas, va sol·licitar el 2020 i el 2021 autorització expressa per poder vendre en subhasta pública el pis i així recuperar els diners.
La sorpresa va ser, però, que la Batllia va decidir no concedir l’autorització. Des de la comunitat se’n feien creus i van recórrer recordant que el titular del pis feia més d’11 anys que no pagava les despeses i que l’habitatge és l’únic bé que té al país on on té cap altre arrelament. Igualment, es va haver de fer un procediment de notificació mitjançant comissió rogatòria internacional a França, lloc de residència de l’interessat.
El TS ecorda que la determinació de la proporcionalitat no pot resultar únicament d’una simple ràtio entre el valor del bé i l’import del deute
Complerts tots aquests requisits, ara el Superior ha donat la raó a la saig. Recorda que la determinació de la proporcionalitat no pot resultar únicament d’una simple ràtio entre el valor del bé i l’import del deute, sinó d’un judici de ponderació que, a més d’aquestes elements financers, ha de tenir en compte tots els elements concurrents.
Així, recorda que el peritatge va fixar un valor del pis de 64.179,72 euros, i que si bé l’import inicial reclamat era de 5.733,46 euros, ha quedat acreditat que al novembre del 2022 el deute ja ascendia a 15.887,33 euros sense comptar despeses judicials. Un import, a més, que no deixa de créixer cada dia que passa.
Igualment, es destaca que l’implicat no apareix a cap registre del Principat, no té cap arrelament al país ni se sap si hi té algun altre bé; de la mateixa manera que es reconeix que se’l va informar degudament a través de les comissions rogatòries i que tan sols va respondre amb un “correu lacònic” indicant que no disposava de cap títol de propietat i per tant, ell no havia de ser el destinatari de tota aquesta correspondència judicial. Un extrem que entra en contradicció amb allò jutjat el 2016.
Per tot plegat, el Superior assegura que “en res apareix desproporcionada” la venda en subhasta pública del pis, sinó que en realitat és “l’única forma d’executar la decisió judicial i satisfer els legítims drets de la comunitat de propietaris”.
Comentaris (2)