Un 15% dels adolescents afirma haver rebut propostes sexuals d’un adult via xarxes socials

L’enquesta sobre l’ús de noves tecnologies entre els adolescents també revela que un 12% ha compartit vídeos o fotos eròtiques i que un 20% podria fer un “ús problemàtic dels videojocs”, xifres que contrasten amb una escassa supervisió parental sobre la qual, ara, Govern entén que cal incidir

L'enquesta ha estat presentada per Joan Micó, Ester Vilarrubla i Albert Mora.
L'enquesta ha estat presentada per Joan Micó, Ester Vilarrubla i Albert Mora. G. P.

Un 15% dels adolescents andorrans hauria rebut algun cop una proposta sexual via xarxes socials per part d’un adult. És una de les dades recollides per l’enquesta d’usos de les noves tecnologies impulsada conjuntament per Govern, Andorra Recerca + Innovació i la branca andorrana d’Unicef, que també revela altres pràctiques de risc habituals entre els joves. Per això, el ministeri d’Educació admet que cal impulsar noves accions. Tan enfocades al col·lectiu, com als pares, ja que s’ha constatat que pocs supervisen què fan els seus fills a internet.

L’estudi sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ha recollit les respostes de més de 2.000 joves dels diferents sistemes educatius. Es tracta d’un treball que, segons ha assegurat la ministra d’Educació, Esther Vilarrubla, permet afrontar els riscos de les noves tecnologies. “Hi són; formen part de la seva vida i no marxaran. Hem de saber treballar-los”, ha apuntat. En aquest sentit, ha posat en relleu que les dades recollides, fins i tot les més preocupants, “existien, es fes o no aquesta enquesta”. Per tant, “ara tenim xifres objectives i eines més profundes per treballar-ho”.

A través de les xarxes, un 12% dels enquestats -alumnes de segona ensenyança dels diferents sistemes educatius- asseguren haver practicat ‘sexting’; fins i tot, un 7,9% dels participants han assegurat haver estat víctimes de xantatges amb l’amenaça de fer públiques imatges íntimes

Entre aquesta informació més inquietant hi ha les vinculades al sexe. A través de les xarxes, un 12% dels enquestats -alumnes de segona ensenyança dels diferents sistemes educatius- asseguren haver practicat ‘sexting’. És a dir, haver enviat fotografies o vídeos personals en accions eròtiques o sexuals. Un 35,6%, per tant, un percentatge més elevat, explica que algun cop ha rebut missatges d’aquesta mena. Encara més preocupant pot ser el resultat d’una altra de les preguntes: un 15% dels entrevistats admet que, algun cop, ha rebut a través de les xarxes socials propostes per mantenir trobades sexuals amb una persona major de 18 anys. Fins i tot, un 7,9% dels participants han assegurat haver estat víctimes de xantatges amb l’amenaça de fer públiques imatges íntimes.

En altres àmbits, també hi ha dades sobre les quals treballar. És en el cas dels videojocs. L’informe conclou que un de cada cinc joves podria fer un “ús problemàtic” dels videojocs. Entre aquests, tres de cada 100 patirien una addició. També es considera preocupant que entre els títols més populars hi figurin ‘GTA’, ‘Red Dead Redemption’ o ‘Call of Duty’, amb una classificació PEGI exclusivament per a adults.

A banda, l’estudi també revela que més d’un centenar d’alumnes ha començat a apostar amb diners reals en jocs en línia. Més concretament, el 4,6% dels enquestats admeten haver fet almenys un cop mentre que un 2,3% ho fa, com a mínim, una vegada a més. En aquest cas, els nois són els que més presenten aquesta problemàtica.

De fet, l’informe situa en un 36% el nombre d’alumnes de segona ensenyança que, en línies generals, presentaria un “ús problemàtic” d’internet i les xarxes socials, especialment entre les noies (41,3%) i al segon cicle (40,3%). I, malgrat aquests riscos constatats, Vilarubla ha admès la “sorpresa” pel fet que “hi ha un escàs control parental”. Segons les respostes dels adolescents, només un de cada quatre progenitors posa límits normes a l’accés dels seus fills a aquestes noves tecnologies. Una insuficient supervisió que encara empitjora segons creixen els alumnes enquestats.

Per això, s’entén que cal impulsar noves accions per reduir aquests riscos. Entre elles, “una gran línia de treball és ajudar les famílies perquè puguin educar en el bon ús de les noves tecnologies”. Amb “informació” i, també, “amb formació”. I és que, ha apuntat Vilarrubla, “en molts casos, segurament és perquè no ho sabem fer millor”.

Vilarubla ha admès la “sorpresa” pel fet que “hi ha un escàs control parental”; segons les respostes dels adolescents, només un de cada quatre progenitors posa límits normes a l’accés dels seus fills a aquestes noves tecnologies

La titular d’Educació ha defensat que, de feina, ja se n’ha impulsat molta fins ara. “Hem fet esforços per convertir les escoles en un lloc segur”, ha remarcat, tot recordant accions amb la policia o amb Andorra Telecom. Ara bé, “fins aquest moment, no teníem constància que les famílies també necessiten aquest acompanyament”. A partir de tenir aquesta constatació, “hem de veure ara com podem arribar a totes”. També s’estudiarà quines campanyes de sensibilització es poden realitzar i, a més, “com es pot treballar amb aquella gent amb la qual la prevenció hagi fallat”.

El treball evidencia que els estudiants de segona ensenyança estan estretament lligats a les noves tecnologies. I especial a internet i a l’ús d’aparells per navegar-hi: mòbils, ordinadors o tauletes. De telèfon, en tenen nou de cada deu i l’edat mitjana en la qual tenen el primer aparell és als 10,57 anys. Nou de cada deu es connecta a diari i un 33% hi estan més de cinc hores per jornada. Una altra dada reveladora: el 99% té compte almenys a alguna xarxa social.

I, si bé és cert que en la majoria de casos aquesta activitat els genera sensacions positives -alegria (96%), diversió i plaer (79%) o tranquil·litat (79%), també hi ha aspectes negatius. Un 33% admet que els provoca inseguretat i un 30,7% parla obertament de por. Aproximadament un de cada quatre admet sentir soledat o angoixa.

El director d’Unicef Andorra, Albert Mora, no ha amagat que les dades generen inquietud. Tot i això, ha volgut mostrar-se relativament optimista. Considera que “amb un esforç de conscienciació i un petit canvi d’hàbits, podem eliminar molts riscos”. Ara bé, tant Govern com l’ONG han deixat clar que alguna cosa s’ha de fer i que, en aquest àmbit, els pares tenen molta responsabilitat.

Comentaris (7)

Trending