Sis de cada deu famílies del país viuen de lloguer a raó de 601 euros de mitjana mensual

L’increment del preu de l’arrendament el 2018 -en què creix el nombre de llars que viuen en un habitatge de compra- respecte del 2017 és superior al d’altres exercicis

Comentaris

-
-
Sis de cada deu famílies residents al país viuen en un habitatge de lloguer a raó de 601 euros de mitjana mensual. Són dades del 2018 i s’extreuen de l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Cal tenir molt en compte la font perquè l’univers que s’usa són residents de molt llarga durada i, també tot sovint, que fa molts anys que viuen al mateix domicili, fet que elimina en l’estadística duta a terme l’efecte inflacionari que en relació amb els preus dels arrendaments tenen, per exemple, les ocupacions temporals -que no es contemplen- o els residents de curta trajectòria.

L’esmentada enquesta, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel departament d’Estadística, el que sí que deixa clar és que tot i realitzar-se entre un univers que ha patit l’encariment del mercat de lloguer d’una forma més moderada que un altre tipus d’estadant al país, igualment la puja dels preus ha estat -va estar, de fet- més accentuada entre el 2018 i el 2017 que no pas en anys precedents. Així, si el lloguer mitjà es va situar el 2018 en 601 euros, al 2017 era de 584 euros mensuals. L’augment del 3% no té res a veure, però, en el que ha passat en el conjunt del parc immobiliari del Principat, especialment si es té en compte la zona central.

Les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars -que és un treball tant vàlid com qualsevol altre però amb unes característiques determinades- revela també que durant l’any passat va créixer també el nombre de famílies que van passar a viure en habitatges de propietat. N’hi va haver unes quantes que tenien el pis parcialment pagat; d’altres que durant el 2018 van passar a l’estatuts de propietaris d’habitatge amb tota la inversió feta. El règim de tinença de l’habitatge més habitual, s’ha dit ja, és el lloguer (en el 63,6% de les llars), modalitat que ha disminuït respecte a l’any 2017, mentre que augmenten les llars residents en habitatges de propietat totalment pagada (23,9% del total) i propietat parcialment pagada (8,3% del total).

L’esmentat treball estadístic també permet visualitzar que els nuclis familiars cada vegada es redueixen més -és a dir, cada cop viuen menys persones en un mateix habitatge. Alhora, com més va, més persones de més de 65 anys viuen als habitatges, fet que no fa res més que reflectir l’envelliment de la població. El nombre mitjà de persones per llar és de 2,29, i ha anat disminuint des de l’any 2014 (2,47). Atenent la seva composició, al Principat predominen les llars compostes per dos persones (32,9%), seguides del creixement constant de les llars unipersonals (29,7%), en detriment de les llars de tres a cinc membres. En el 26,5% de les llars hi resideix alguna persona menor d’edat. Destaca igualment l’augment constant de la proporció de llars amb una sola persona de 65 anys o més, que s’incrementa 2,9 punts l’any 2018 respecte del 2017.

Finalment, pot destacar-se que, d’acord amb les dades de l’any 2018, el 82,3% de les llars disposen almenys d’un turisme i el 24,7% compta almenys amb una motocicleta o un ciclomotor com a mitjà de transport. El 23,7% de les llars disposa almenys d’un habitatge secundari; el 69,9% d’aquests habitatges es troben a Espanya i el 20,7%, a Portugal.

Documents

Comentaris (9)

Trending