Sílvia Bonet afirma que pot justificar "absolutament tot" el desgavell a SDP però Naudi es manté esparverat

Qualifica “d’holocaust”, assegura, allò que està vivint. Que si arriba a saber el viacrucis, el linxament polític i mediàtic pel qual li tocaria passar en decidir deixar la formació política amb la qual va obtenir l’escó de consellera general, hauria actuat d’una altra manera. Potser abraçant el transfuguisme i punt. Garanteix que “almenys per part meva, no hi ha cap disbauxa” en els comptes del grup parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). I que espera que en breu es pugui tancar aquesta ‘batalla campal’ en què està immersa i que “fa mal a tots”. Admet que ha viatjat molt, moltíssim, però ho justifica dient que s’ha implicat molt en les activitats del Consell d’Europa. Sílvia Bonet, la parlamentària ara independent, afirma que si totes les parts concernides en l’embolic que s’ha muntat al seu entorn són capaces “de seure al voltant d’una taula i parlar” es trobarà una solució a la crisi. “Puc aclarir-ho absolutament tot i estic segura que Víctor Naudi també m’ho pot aclarir absolutament tot.”

De moment, però, Naudi està molt "preocupat" per l'evolució de la situació, l'actitud i forma de procedir de Bonet, i el resultat de les primeres anàlisis comptables. SDP ha mostrat aquest diumenge l'esperverament de la formació i en especial del seu líder parlamentari i ha fet pública la carta que Naudi va enviar dijous al síndic general, Vicenç Mateu, en què hi adjuntava una missiva de la parlamentària independent en què suposadament justificava tot allò que se li havia reclamat. Naudi explica en la nota enviada a Mateu l'evolució dels fets i adjunta els comprovants d'allò que manté. Clar que en la comunicació traslladada a l'opinió pública avui no hi ha cap referència al contraatac realitzat per la consellera electa per Socialdemocràcia i Progrés i que fa unes setmanes, anunciant la seva decisió irrevocable d'abandonar la formació, va posar al primera pedra perquè s'obrís la caixa dels trons.

Bonet va presentar al síndic general per escrit, divendres, la seva renúncia a la plena dedicació. Pretenia rebaixar la tensió i evitar que la seva situació afecti el normal funcionament del Consell General i estalviar a Sindicatura i a la junta de presidents que s’hagin de posicionar sobre el seu cas. Però a Vicenç Mateu també li va enviar un altre ‘regalet’, una carta on li explica i li acredita que el desembre passat els comptes del grup parlamentari d’SDP tenen registrat un assentament sota la denominació d’“honoraris Víctor Naudi” que va associat a un xec nominal d’11.000 euros dirigit a “CERES (Marian Sanchiz)” que es va acabar ingressant a un compte de BancSabadell a nom de l’esmentat CERES, el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata en què s’ha convertit la històrica ‘oficina parlamentària’ de Jaume Bartumeu. Sílvia Bonet contacta amb l’Altaveu per donar la ‘seva versió’. De xecs denunciats, d’allò que li va dir el síndic divendres, i el cap de Govern, amb qui també es va reunir, del suposat suport que li ha estat fent Sindicatura s’estima més no parlar-ne. Potser per no fer la bola més gran, potser per no deixar ningú amb el cul a l’aire. O, simplement, perquè no se li acabi veient el llautó.

Parla de tot o gairebé. Te justificacions per tot encara que a voltes semblin rocambolesques o no acabin de quadrar amb el que, almenys teòricament, sempre ha sigut. Si se li demana un pronòstic de final de tot plegat, no té clar el resultat. Però Bonet afirma que “per part meva ho acabaria dilluns. Estic oberta a acordar el que sigui i a negociar el que sigui”. El síndic general, Vicenç Mateu, hauria de convocar totes les parts demà mateix, cridar-los a capítol, posar ordre, fer de mediador almenys, i mirar de trobar una sortida a una crisi que s’enquista. La possibilitat que el president del partit, Jaume Bartumeu, o la seva mà dreta i excap de gabinet del cap de Govern quan aquest càrrec el va ocupar, Marian Sanchiz, hagin pogut rebre diners del grup parlamentari ha posat els pèls de punta a Mateu i a Toni Martí. ‘Això s’emmerda de veritat’, deurien pensar tots dos. Bonet fa mutis a la gàbia. “Han sortit coses que les hauríem d’haver parlat primer.”

"Han sortit coses que les hauríem d'haver parlat primer. Espero que tothom posarà una mica de seny"

I és que moltes de les qüestions espinoses, les justifica la parlamentària, que no entra en els motius de la seva sortida d’SDP, amb el fet que ni els uns ni l’altra s’han permès l’oportunitat de discutir les diferències, d’aclarir les situacions. I també diu, com aquell qui no vol la cosa, que al seu despatx del Consell, del grup parlamentari, hi havia múltiples sobres amb diners i com que eren al despatx, eren del grup, no pas seus. Diners, diu, que tenia per regularitzar les ‘operacions’ que no havia fet prou degudament o que eren el resultat de romanents de pagaments que no havien arribat a la disposició en efectiu que prèviament havia fet al caixer.

D’un viatge a Escòcia que apareix abonat des del grup parlamentari l’hotel, reconeix que va ser una qüestió personal, unes vacances amb el marit i els fills. I que com que en el moment de pagar, explica, se li va encallar la seva targeta i els seus familiars ja havien deixat les dependències de l’hotel doncs va acabar fen passar la targeta del grup però en un sobre de l’hotel i va posar els diners posteriorment i el sobre es va quedar al despatx del grup i… gairebé un any després ha ingressat els diners. Creïble? Ja s’ho faran. Com els pagaments de viatges que semblen duplicats. És a dir, que els haurien pagat el Consell General i el grup parlamentari. Bonet ho troba tot normal i s’explica.

Fins ara, sempre s’havia dit, i així es procedia, que el Consell General abona directament les despeses de viatge i allotjament quan un parlamentari va a una activitat programada i oficial en representació de la casa. Amb posterioritat se li paguen les dietes, un fix per dia. Però Bonet assegura que en el cas de la delegació del Consell d’Europa això es va canviar. Però en el cas de les comissions del Consell europeu. Per als plenaris no. Creïble? Ja s’ho faran. I que en el cas de les comissions era el parlamentari que es buscava el viatge i ho pagava des del grup i llavors el Consell General abonava al parlamentari als diners. I més diners en sobres i més regularitzacions molts mesos després. I l’anglès i el francès, això són millores, els cursos d’idiomes, que redunden en benefici del grup polític. ‘All right’, doncs.

Bonet, afirmen fonts properes a ‘l’altra part’, hauria decidit definitivament partir peres amb SDP quan alguns responsables de la formació li haurien dit que ja n’hi havia prou. Prou despesa i, sobretot, prou viatjar, que sent només dos consellers no podien assumir tota la feina que es generava al Principat, que no es podien defensar prou bé les tesis del partit perquè des d’Estrasburg no es podia pensar en Andorra. O, almenys, en la tasca del dia a dia que l’activitat parlamentària local demanda. “Mai ningú no m’ha retret res”, afirma l’ara parlamentària independent. I quan se li demana que la seva condició de ‘consellera viatgera’ era ‘vox populi’ al carrer i riota entre molts dels seus propis companys parlamentaris, Bonet ho té clar: “Jo anava a les reunions que em pertocaven” i antecessors seus del partit també hi feien molta vida, a Estrasburg. I aprofundeix per allò que a ella li toca.

"Se'm pot culpabilitzar d'haver participat en moltes activitats. El Consell d'Europa, si t'hi impliques, genera moltes obligacions"

 “Sóc membre de tres comissions, al Consell d’Europa. I en vicepresideixo una. I també formo part del ‘bureau’ del grup socialista, que quan es troba ja fa reunions diumenge a la tarda. I quan tens informes, que ara és el cas, has d’anar més a les comissions. Però jo sóc de les que s’està a les reunions des que comencen fins que acaben, eh?! I ara ja havia dit que aquest 2017 miraria de viatjar menys, perquè ja havia viatjat molt per obligacions que tenia. Però sempre intentant estar el mínim a Estrasburg per optimitzar temps i diners. Que si calia feia nit a Barcelona a casa de la meva germana.” I encara hi afegeix: “Se’m pot culpabilitzar d’haver participat en moltes activitats. He exposat a tot arreu els progressos d’Andorra en matèria de menors, de desigualtat, de violència de gènere… Al Consell d’Europa, si no t’hi impliques, es fa molt pesat. I si t’hi impliques et genera moltes obligacions.” I ella, diu, estava en el segon cas.

I el fill? També va treballar el fill per al grup parlamentari? “Ai el meu fill, pobre, menor hi tot. El Víctor n’estava al cas.” I explica que ella mateixa li va gestionar el contracte especial necessari, per l’edat i perquè era sols un mes a raó de poc més de 800 euros. Que al Consell el coneixia tothom, que molts dies dinava, el noi, amb el secretari general, o que va coincidir uns dies que la mare era fora, amb la delegació andorrana a la Francofonia, i el cap del grup d’SDP, Víctor Naudi, va fer cap algunes tardes al despatx i allí estava el menor. “Li vaig demanar permís al Víctor i em va dir que fes i ara assegura que no en sabia res.”

"Ja sabia que el pas (de deixar SDP) seria difícil. Però no volia anar-me'n a cap altre partit. Abans, hauria plegat"

També parla, preguntada, dels cants de sirena d’altres partits. De la possibilitat de caure al jaç demòcrata. “Ja sabia que el pas (de deixar SDP) seria difícil. Però no volia anar-me’n a cap altre partit, això ho tenia clar. Plegaré abans”, diu. Parla per aquesta legislatura. Pel futur… Abans de parlar del futur torna a la possibilitat d’haver fet el salt a DA. “Hauria estat més fàcil”, diu sense manies. Escolti, però d’això se’n diu transfuguisme. I encara menys manies té. “Però hauria hagut d’aguantar les crítiques un temps per ser trànsfuga però el partit que m’hauria acollit m’hauria protegit.” Ara creu que una vegada acabi la legislatura descansarà “una temporada políticament” després d’uns anys “intensos”. Li convé “un parèntesi a la meva vida”.

De fet, iniciarà un canvi de rumb en breu. Deixa la dedicació exclusiva i afirma que reprendrà l’activitat de nutrició i suport a deixar de fumar que havia fet els dos primers anys de l’anterior legislatura, quan no es dedicava plenament al Consell General però tampoc no podia compatibilitzar la tasca parlamentària amb l’activitat professional d’infermera al SAAS. Espera que aquest dilluns se solucioni tot. “Estic segura que tothom posarà una mica de seny.” Que uns i altres aclareixin les diferències (afirma que ha volgut repassar els comptes -que en principi controlava una comptable proposada per ella mateixa- i ja no ho va poder fer perquè havien quedat en mans del partit i no li van donar accés a la informació) i s’arribi a una entesa perquè vista “la dinàmica” que ha agafat tot plegat, “això ens fa mal absolutament a tots”.

¿I si al final Vicenç Mateu decideix enviar les cartes dels uns i dels altres, la informació facilitada pels uns i pels altres, els documents aportats pels altres i pels uns a la fiscalia? “A mi això no em preocupa. Però si parlant ens entenem tots… llavors el síndic sabrà el que ha de fer.” Ah, i per cert, què hi ha del recent aterratge del seu marit al comú de Canillo? “El meu home estava a l’atur des de fa tres o quatre mesos. Es va presentar a un edicte de Ctrasa i no el van agafar. Mirava coses, i veient jo el BOPA em va semblar que la plaça que oferia el comú de Canillo li podia encaixar. Buscava feina i va enviar els papers. No hi ha hagut res. De fet, tot just és un contracte de sis mesos. El van agafar sense necessitat d’haver de fer res.” Paraula de parlamentària. Independent.