Silvestre porta el Col·legi d’Advocats a la Justícia

Enmig de la pugna entre lletrat i jutge, enmig de les dependències judicials, als passadissos de la seu de la Justícia, Pijuan, visiblement alterat, hauria amenaçat els clients de Silvestre de les conseqüències que podia tenir l’estratègia que estava duent a terme el lletrat. Més enllà d’adoptar les decisions legals que va creure escaients en defensa dels seus patrocinats, Josep Anton Silvestre va demanar l’empara de l’ens professional en entendre que el col·lectiu havia de defensar-lo per garantir la independència de l’exercici de la professió i poder oferir un assessorament ple als seus clients.

El Col·legi va desestimar en primer terme l’empara sol·licitada i quan Silvestre va recorre contra la decisió inicial, l’ens professional va fer silenci administratiu, amb la qual cosa ara hauran de ser els tribunals els que decideixin si el col·lectiu encapçalat per Sophie Bellocq va actuar adequadament o no. La secció administrativa de la Batllia ja ha admès a tràmit la demanda, tal i com publica el BOPA d’aquest dimecres, i ara s’inicia el procés escaient.

No serà l’únic, ja que Silvestre també portarà als tribunals una altra denegació d’empara en el marc del mateix cas. Arran d’una sentència del Tribunal Superior que, precisament donava la raó a Silvestre i apartava el magistrat Pijuan del ‘cas BPA’, els integrants de la sala retreien en la seva resolució la suposada conflictivitat del lletrat alhora que elogiaven la imparcialitat de Pijuan al qual, però, acabaven fent fora del judici de la causa general de BPA. Silvestre va tornar a entendre que això era un nou atac al lliure exercici i independència de la professió i va demanar suport al Col·legi d’Advocats. 

El col·lectiu professional també va rebutjar defensar-lo en aquesta ocasió, però argumentant que els tribunals ja li havien donat la raó en el fons d’allò que sol·licitava. Precisament per això, Silvestre encara es va queixar més amargament, entenent que era totalment gratuït que els magistrats l’ataquessin a ell quan estaven apartant Pijuan del cas. Alhora, considerava el lletrat que no tenia res a veure els atacs a la seva persona i a la seva manera d’actuar amb el fons de la resolució i que, per tant, l’ens professional estava totalment facultat per poder-lo emparar, cosa que no va succeir.