'Setge' a la ministra, 'caramels' per al conseller

\'Setge\' a la ministra, \'caramels\' per al conseller
\'Setge\' a la ministra, \'caramels\' per al conseller

La rocambolesca situació que es viu al consell de ministres, amb una responsable ministerial fent campanya, ni que sigui soterrània, contra el partit al qual estan adscrits, d’una manera o altra, la resta de membres del gabinet comença a passar factura, com a mínim, als dos principals protagonistes de la pel·lícula. El desgast sofert per Toni Martí i Rosa Ferrer els darrers quinze dies per una situació que s’està enquistant comença a ser molt evident. I la pressió de molts dels integrants del Govern vers Martí perquè ‘liquidi’ la titular de Salut és cada dia que passa major. El ‘setge’ contra Ferrer contrasta amb la cordialitat i atencions que rep dins el grup parlamentari demòcrata el conseller Carles Jordana.

Segons diverses fonts, la continuïtat de la titular de Salut, Benestar i Ocupació estaria a un pas d’aclarir-se. Abans de l’inici de la campanya electoral, el darrer diumenge de mes, hi podria haver moviments. De fet, Rosa Ferrer va posar el seu càrrec a disposició del cap de Govern el mateix dia que Jordi Minguillón va anunciar l’acord amb els liberals i Toni Martí, per ara, no hauria formalment respost. Martí ja s’havia assegurat prèviament al trencament entre Coalició d’Independents (Cd’I) i Demòcrates per Andorra (DA) del suport de l’esmentat Jordana i de Carles Enseñat, també proper a la ministra. No obstant això, algunes fonts han indicat que la insostenibilitat de la situació podria precipitar els esdeveniments.

Martí i Ferrer estan jugant una partida d’escacs. Els entorns respectius, però, comencen a indicar-los que sense que hi hagi conseqüències pel trencament entre DA i Cd’I tots dos s’estan debilitant. Martí perquè té al gabinet ministerial una ministra que el posa contra les cordes i li estaria fent un ‘forcing’ que Cinca, Alcobé o Saboya no accepten de cap de les maneres. Ni tan sols un home com Jordi Torres Falcó, més proper a Ferrer que la resta, tampoc no estaria d’acord amb l’actuació de l’excònsol de la capital. De fet, el nucli dur del Govern estaria intentant fer veure al cap que sense prendre decisions l’únic que fa és evidenciar un signe de debilitat. De temor a no saber controlar la situació si fa fora del gabinet la titular de Salut.

També l’entorn de Rosa Ferrer pretén fer veure a la ministra que no té cap mena de lògica pactar amb el principal partit opositor, fer campanya contra DA ni que sigui a la capital, o airejar els draps bruts de l’executiu, que hi són, i continuar dins la ‘gola del llop’. Però Ferrer, com Martí, va fent d’estadista. Primer, perquè ha situat al ministeri gent de la seva confiança que hi van desembarcar per una etapa més o menys llarga i no tan sols per uns pocs mesos. I segon perquè sap que la seva sortida podria comportar-li la ‘mort política’ a ella i res més. En aquest sentit cobra rellevància l’actitud de Carles Jordana.

El parlamentari ha agafat un protagonisme que ni havia tingut fins ara ni els seus companys de grup mai no havien previst que tingués. De cop i volta ha passat a presidir la comissió legislativa de Salut i Medi Ambient, de la qual, ni tan sols formava part. A banda, les atencions que rep de la resta de consellers, i especialment d’aquells que es dediquen més intensament a l’activitat política, són del tot inusuals. Jordana ha deixat clar en alguns cercles que no pensa moure’s. Però també assegura en altres fòrums que serà fidel a Rosa Ferrer, que és qui l’hauria ‘captat’ per a les llistes dels comicis del març. El conseller, però, també hauria advertit que li seria més fàcil fer un pas al costat si és Martí qui ‘expulsa’ Ferrer que no pas si és la ministra la qui acaba abandonant el vaixell.

L’heliport, un altre flanc

El vaixell demòcrata no només té una via d’aigua oberta amb la ministra de Salut. En té com a mínim un altre amb l’heliport. La candidata de DA al consolat de la capital, Conxita Marsol, va insistint en les trobades que manté que escoltarà els veïns. I que si hi ha una oposició massiva a què la nova infraestructura se situï a la Comella, que sembla que és l’indret més ben situat per acabar acollint l’equipament aeri, ella tampoc el voldrà. Però això topa amb la voluntat d’un dels homes forts del projecte demòcrata tot i haver perdut pes quant a cartera ministerial. Jordi Alcobé va accedir continuar al gabinet amb un ministeri de suposada segona fila sempre que, entre altres coses, pogués acabar construint l’heliport. I ja ha deixat dit que aquesta vegada se’n sortirà sí o sí.

Alcobé ja es va oposar fermament a l’entrada de Rosa Ferrer al Govern, justament, per la dura batalla que li va plantar quan era cònsol d’Andorra la Vella amb el projecte del Patapou. Ferrer va guanyar Alcobé llavors i la proposta d’heliport va caure. El ministre va aconseguir un mínim triomf després perquè, tot i que l’excònsol va acabar sent ministra, no ho va ser de Presidència, com estava acordat, i va haver d’assumir una de les carteres més ‘calentes’, alhora que, ‘de facto’ se l’apartava del nucli dur del poder, l’edifici administratriu, enviant-la Clara Rabassa.

Ara, el titular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions ha deixat clar a Martí que l’heliport es farà. I que es farà allí on els informes que té diuen que pot anar. I sembla que des d’aquest punt de vista no hi ha cap discussió que la ubicació de la Comella seria la bona. I Jordi Alcobé buscarà un suport rotund i sense fissures del Govern a aquest projecte. O això o ell, hauria anat dient, plegarà. De fet, fins i tot quan va acceptar seguir sent ministre va calendaritzar la seva continuïtat a l’executiu. Amb uns certs terminis havien de veure la llum els projectes pels quals seguia o abandonava la nau.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.