- L’assemblea general de la formació aprova uns nous estatuts que, entre altres, donen via lliure a l’establiment d’una nova denominació que tindrà com a eix central el terme ‘progressista’
- L’organització liderada per Jaume Bartumeu considera clau configurar candidatures unitàries en l’àmbit territorial en vista als comicis del 2019 si es vol poder plantar cara als ‘taronges’
- El partit està obert a aliances a qualsevol altre grup o col·lectiu polític, excepte DA, i a ‘pescar’ independents i persones individuals interessades en participar d’un projecte de “redreçament”
Socialdemocràcia i Progrés (SDP) posa en marxa la maquinària i els contactes amb tantes formacions polítiques i persones individuals com calgui amb l’objectiu d’
"articular una proposta de país alternativa al desgovern de DA”. Des del punt de vista numèric, estrictament electoral, una de les propostes és mirar de trobar les vies necessàries per poder configurar candidatures progressistes unitàries per a les circumscripcions parroquials.
SDP posarà justament més que mai l’accent en el progressisme. De fet, la formació té registrades les denominacions Moviment Progressista i Progressistes amb la voluntat d’aglutinar sobre aquesta nova ‘marca’ un ampli espectre polític del país que pugui fer front a DA.
La formació presidida per Jaume Bartumeu viu com una mena de refundació. L’assemblea general d’SDP ha aprovat uns nous estatuts i ara haurà de triar una nova direcció política. També es treballa amb la nova denominació i en la imatge que ha de projectar aquesta. I això, és clar, sense deixar de banda el projecte estrictament política. Ans el contrari.
Bartumeu ha plantejat davant els militants de la formació una nova proposta electoral de redreçament polític del país. Amb posterioritat a l’assemblea, el president d’SDP ha explicat que “ara com ara, no hi ha cap força política de l’oposició que tingui la capacitat de dur a terme un treball reformista en perfecta solitud en les properes eleccions generals”.
Bartumeu té clar que tots els partits, totes les formacions, inclosa Socialdemocràcia i Progrés (SDP) han de presentar-se per lliure en la circumscripció nacional. Però, a partir d’aquí, s’ha de treballar per
“articular unes candidatures de redreçament i progrés en l’àmbit territorial” de cara a les properes eleccions del 2019 perquè
“al país no li convé un partit únic amb tots els poders, que és el que estem vivint i patint actualment, sinó el que cal és una coalició progressista”, segons el líder d’SDP. D’aquí que l’assemblea hagi donat llum verd a iniciar tants contactes com escaigui per aconseguir l’objectiu esmentat. Les converses es poden entaular amb totes les formacions, plataformes i grups d’opinió. Excepte DA. Perquè
“si hi ha una força política excloent en aquest país és DA”.
Debat sobre nacionalitat
SDP veu un país sense rumb i sense direcció política ferma. Una mostra d’això, per exemple, en seria també el fet que el Govern, a parer de la formació, és incapaç de fer complir els tractats, que ja existeixen, per tal de permetre els nacionals andorrans accedir a estudis o mercats laborals on no haurien d’estar limitats pel passaport i, a voltes, hi estan més per deixadesa governamental que no pas per impossibilitat legal. Aquesta reflexió s’ha fet al tomb d’
una altra ponència analitzada durant l’assemblea general i que versava sobre la nacionalitat. No hi ha una opinió unànime ni tan sols majoritària sobre la possible multinacionalitat. En canvi, sí que hi ha un corrent de pensament molt homogeni en relació al fet que s'ha de rebaixar a deu anys el termini per poder sol·licitar el passaport andorrà.
La formació té clar, segons les fonts consultades, que la de la nacionalitat és una qüestió complexa que necessita filar prim. D’aquí que s’hagi encomanat a la direcció del partit l’elaboració d’una proposta sorgida arran de la discussió de la ponència que generi consens. Que doni arguments per a la multinacionalitat o, si escau, per refusar-la. El que sí semblen clares són dues coses. D’una banda, que
es vol separar el debat sobre la nacionalitat del debat identitari. I, de l’altra, com s’ha dit, que no s’hauria de caure mai en permetre la doble nacionalitat com a “solució a la deixadesa de funcions del Govern en fer respectar els tractats ja signats o els que s’hagin de signar per permetre als nacionals andorrans viure, circular, treballar i estudiar a Europa o al món com la resta de països".
Comentaris