Els sanitaris de l’hospital s’afarten de la manca de mans i de la improvisació

Infermers, auxiliars i altre personal de suport lamenten de la manca de previsió i la nul·la planificació que s’ha fet durant l’estiu per preparar un rebrot de Covid que mostra la seva cruesa i va a més

Una imatge de l'hospital.
Una imatge de l'hospital. ALTAVEU

L’hivern serà molt llarg i ja n’estan farts. Ja no són els metges -en això del món hospitalari hi ha cop dues divisions, els facultatius i la resta de personal-, són bona part de la resta de sanitaris, bàsics en qualsevol engranatge hospitalari, els que estan cansats de la improvisació que, asseguren, es viu a l’hospital. “No han après res de la primera onada”, exclamen els consultats referint-se als comandaments. Falten mans i no volen sentir ni a parlar de cubans. I, sobretot, falta planificació.

Els diversos professionals consultats afirmen que si les primes, els plusos, sempre s’han tingut en compte només per als metges, ara, davant el malestar que cada vegada comença a ser més generalitzat i això que tot just comença la Covid a tornar-se a mostrar amb tota la seva cruesa, s’estan prometent -i ja veurem com s’acabarà- a tort i a dret. Les hores extraordinàries s’estan fent a base de bé. Doblant torns a mansalva en alguns casos.

“No s’ha après res de la primera onada”, afirmen professionals de l’hospital que consideren que s’han desaprofitat els mesos de ‘calma’ per posar apunt els equips en vista a l’anunciat rebrot que ara es mostra desafiant

“Hi ha més gent a manar que a treballar”, expliquen alguns dels consultats lamentant veure com es recol·loca personal amb una facilitat espantosa en llocs de dubtosa resolució de problemes. Sense anar més lluny, la qui va ser directora assistencial del SAAS, Carme Curcó, que un bon dia va desaparèixer de l’hospital just a l’inici de la pandèmia per situar-se al ministeri de Salut ara és una de les responsables de l’equip de rastrejadors. Dels, amb el respecte degut, ‘telefonistes’. No pas dels qui decideixen qui cal confinar i qui no. Sinó dels que comuniquen la decisió i demanen als positius amb qui han estat.

“S’està desvestint un sant per vestir-ne un altre”, també afirmen aquests professionals que es troben que entren al servei i de cop, se’ls envia cap a una àrea o unitat -ara tot seguit, és clar, cap a la zona Covid- on d’entrada no havien d’acudir. I si el lloc on haurien d’haver anar a prestar servei es queda sense el recurs pertinent, doncs què hi farem, vénen a dir les fonts consultades que lamenten que aquest desordre tant existeix entre els infermers, com entre els tècnics en cures auxiliars d’infermeria. O el personal de neteja o els professionals de bugaderia.

La improvisació, segons les fonts, comença a estar a l’ordre del dia. “És una constant, no s’ha après res” i lamenten el que, aparentment, és una relaxació durant els mesos d’estiu en què la intensitat de la pandèmia va baixar moltíssim. “Hi ha qui no va fer els deures i va semblar que la Covid quedava molt lluny.” Però el coronavirus s’ha presentat, aquí i arreu, abans del que potser es podia pensar. I torna a fer estralls. Tant o més que al mes de març.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.