Salut frena l’optimisme sobre el retorn a una normalitat absoluta

Martínez Benazet reconeix que “hem de ser més cautelosos del que ens pensàvem” malgrat considerar que serà factible que durant el punt àlgid de l’estiu es pugui pensar en una reducció de l’ús de la mascareta

Joan Martínez Benazet i Josep Maria Piqué durant la compareixença.
Joan Martínez Benazet i Josep Maria Piqué durant la compareixença. Toni Solanelles

“Hem de ser més cautelosos del que ens pensàvem.” El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha frenat l’optimisme de fa unes setmanes sobre el possible retorn a una normalitat absoluta, i tot i afirmar que Andorra continua estan hores d’ara en una bona situació epidemiològica, l’evolució que està tenint el coronavirus en països de l’entorn fa que s’hagi de ser molt prudent tot i que “jo crec que aquest estiu ens podrem llevar les mascaretes”. Potser durant el juliol i l’agost. Però tenint clar que tres paràmetres: "distància, protegir-nos amb mascareta i rentar-nos les mans”.

El titular de Salut ha fet aquestes consideracions al costat del director del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Josep Maria Piqué; i del director d’Actua Tech, Marc Pons. Tots plegats han aportat les primeres dades i valoracions sobre l’anàlisi preliminar del cribratge massiu que formalment es va tancar ahir amb les ultimíssimes proves que havien quedat a la cua. En total s’han fet 137.605 tests serològics dividits en dues fases (70.490 en el primer torn i 66.653 en el segon). Hi ha hagut unes 3.800 persones que només s’han sotmès a una de les proves. Hi ha hagut unes 3.800 persones que només s’han sotmès a una de les proves, que han permès detectar 78 casos positius, que haurien pogut comportar, de propagar-se, més de 360 contagis.

De manera global un 8,87% de la població ha estat en un moment altre en contacte amb la Covid-19; de la primera fase a la segona, el nivell de seroprevalença ha baixat

Les dades preliminars de l’estudi dels cribratges permet assegurar que de manera global un 8,87% de la població ha estat en un moment altre en contacte amb la Covid-19. I que de la primera fase a la segona, el nivell de seroprevalença ha baixat. Un dels elements a estudiar en el futur serà, justament, estudiar aspectes relacionats amb la durada de la immunitat. Com ha dit Piqué, segurament de l’estudi “en sorgiran més noves preguntes que no pas respostes”. L’impacte de la malaltia entre homes i dones és pràcticament idèntic, en canvi l’afectació és menor entre els infants que entre la població en general (entre els sanitaris la incidència és major) la  i la presència de la malaltia s’intensifica en el cas de les persones majors de 50 anys i, sobretot, a partir dels 80 anys. Però la immensa majoria de les persones que han passat la malaltia han estat asimptomàtiques o amb una clínica molt lleu.

Les dades, com han explicat Pons i Piqué, indiquen que els malalts que han estat més greus tenien més càrrega vírica, les immunoglobulines del tipus M (IgM) els han perdurat més temps i ara cal veure si també han generat uns anticossos de més llarga durada. En tot cas, i segons el director del SAAS, la sensació és que la càrrega viral del coronavirus ara mateix és molt inferior a la de fa uns mesos, fet que explicaria que els casos positius que puntualment es detecten siguin gairebé sempre lleus i tot sovint asimptomàtics.

compareixensa
Un moment de la compareixença. | TONI SOLANELLES
Però amb tot, i aquí és on ha intervingut Martínez Benazet, no cal llançar les campanes al vol. “Fins que no tanquem la roda -un cicle d’un any des de l’inici de la pandèmia- no tindrem prou informació i haurem d’anar amb cautela”, ha afirmat el titular de Salut. El ministre ha explicat que l’experiència que mostra altres països porta la comunitat científica internacional a afirmar que la Covid-19 no té un comportament “ben bé estacional” fet que genera possibles rebrots. Si a això s’hi afegeix, en el cas d’Andorra, la seva estructura social i econòmica, que obliga que “hem d’interaccionar amb els països veïns, hem de ser més cautelosos”.

S’està buscant l’eina tecnològica més adequada per poder fer un control epidemiològic de la propagació de la malaltia. No hi ha data per a la implantació, però “l’horitzó és estar molt més ben preparats a partir de setembre”

El ministre de Salut, que ha reiterat en diverses ocasions que “anem molt bé, però cautela”, ha explicat que s’està buscant l’eina tecnològica més adequada per poder fer un control epidemiològic de la propagació de la malaltia pensant en un possible rebrot a la tardor o a l’hivern per fer possible no haver-se de tornar a confinar, “que seria fatal”. Amb tot, per tant, “l’horitzó és estar molt més ben preparats a partir de setembre”, ha afirmat el responsable ministerial que en cap cas ha volgut posar data a un possible flexibilització en les properes setmanes de l’ús de la mascareta o del distanciament social.

Martínez Benazet, a diferència d’altres ocasions, s’ha mostrat avui molt prudent tot i reconèixer que és el primer que voldria menys distància quan va en un bar o en un restaurant. Però alhora ha reconegut que hi ha massa poca informació sobre la malaltia i que, justament, i en això també hi han coincidit Piqué i Pons, l’estudi serològic facilitarà tot un conjunt de dades d’interès. El director general del SAAS ha explicat que es treballa en l’anàlisi epidemiològica amb l’Institut de Salut Global de Catalunya, un dels més importants del món.

De fet, també el ministre de Salut ha explicat que hi ha diverses institucions públiques i privades de diferents indrets de la geografia europea -ha parlat d’un centre d’Standford, per exemple- han mostrat interès en el projecte i el monitoratge que s’ha fet a Andorra. En canvi, Martínez Benazet ha assegurat que no s’ha plantejat des de cap farmacèutica, “des de cap indústria”, almenys per ara, cap possibilitat perquè Andorra sigui un banc de proves, ajustant-se a les normes internacionals, per la troballa d’algun fàrmac per combatre la malaltia. Això sí, es continuen fent col·laboracions i estudis en diversos àmbits. Ara, per exemple, en relació amb l’anàlisi de les aigües residuals, que també poden donar informació.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.