Els metges se senten “torejats” pel ministeri de Salut

La junta del col·legi prepara una assemblea telemàtica que ha d’incloure la renovació d’un col·lectiu que segurament esdevindrà més reivindicatiu

L'actual president del Col·legi de Metges, Josep Antoni Touceda, observa el ministre Joan Martínez Benazet durant una compareixença.
L'actual president del Col·legi de Metges, Josep Antoni Touceda, observa el ministre Joan Martínez Benazet durant una compareixença. ARXIU / SFGA

Després d’una primera onada de la pandèmia en què els engranatges suposadament van funcionar, el virulent rebrot del coronavirus està fent saltar pels aires molts dels mecanismes o enteses que aparentment hi havia. Els metges i el ministeri de Salut han deixat d’anar a l’una. De fet, els facultatius se senten “torejats” pel departament capitanejat per Joan Martínez Benazet. Ni els contactes són fluids ni els acords establerts s’han respectat. O així ho entenen els professionals de la medicina.

La junta del Col·legi Oficial de Metges (COMA) ha evitat per ara posicionar-se públicament en relació amb les diferències que mantenen amb Salut i l’abandonament que senten, com a institució, per part del ministeri. Però el malestar és més que evident i es fa notar per molt que Martínez Benazet hagi dit públicament no entendre d’on surt l’enuig mèdic ni el suposat refredament de les relacions. Però el COMA considera que fa mesos que oficialment no hi ha contactes alhora que lamenta que com a institució no se l’hagi inclòs en els diferents comitès que han d’avaluar el seguiment de la crisi sanitària. Tampoc no s’estarien treballant els protocols com es va fer en la primera onada.

Un acord amb el ministeri sobre el preu hora de les guàrdies localitzables que no ha estat traslladat al SAAS és un dels elements de controvèrsia

El COMA ha fet circular internament una nota a mode de preparació d’una futura assemblea general del col·lectiu en què exposa els punts que més neguit genera entre els col·legiats. La missiva no pretenia generar cap mena de rebombori. Però, certament, ha evidenciat punts de desencontre. Al fet que com a institució es tingui la sensació que se l’ha deixat de banda, s’hi afegeixen altres aspectes que generen el mateix sentiment d’incompliment o més per part del ministeri. I que tenen relació amb qüestions pecuniàries.

D’una banda hi hauria la dificultat de cobrar les visites telemàtiques. D’altra banda hi ha una demanda ja històrica d’una revisió de les tarifes a l’alça. I encara hi ha un tercer element que denota, a parer dels facultatius consultats, que el ministeri els deixa al marge o no respecta allò pactat. I és que al març, durant el primer esclat de la pandèmia, vist que hi havia molts professionals liberals que van haver de deixar de treballar perquè es van cancel·lar les consultes externes i l’activitat ordinària a l’hospital però alhora faltaven mans i atenció es va arribar a un acord en relació amb les guàrdies localitzables.

Després d’analitzar-ho amb la secretaria d’Estat de Salut, i amb l’aval ministerial posterior, segons les fonts, es va acordar que hi hauria un augment del preu hora de guàrdia localitzable. Professionals que ja no estaven en la roda s’hi van afegir perquè consideraven que calia donar suport en un moment de dificultat i, en xifres rodones, s’hauria acordat que en lloc de cobrar aquestes guàrdies a dos euros l’hora, passarien a ser abonades a sis euros. El vist-i-plau el va donar Salut, però el pagador havia de ser el SAAS.

Dels actuals membres de la junta del COMA en quedaran un o dos per assegurar la continuïtat, el relleu, la transició; però aparentment la direcció col·legial es rejovenirà i, molt probablement, agafarà un perfil més reivindicatiu, més bregador

Quan ha arribat el moment de facturar aquestes hores, de cobrar-les, des del SAAS, els departaments corresponents, amb el jurídic al capdavant, han recordat als metges que no hi ha cap document escrit, cap norma establerta, cap tarifari concret on es reculli l’increment del preu hora i, en conseqüència, abona aquells serveis als dos euros previstos (dos i mig en cas de festius). Aquesta circumstància és una més de les que estan copant la paciència dels metges, que no volen soroll públicament però sí reclamen respecte i compliment dels compromisos.

I el soroll s’haurà de veure, perquè hi ha una part del col·lectiu que estaria disposada a fer alguna acció reivindicativa. Alhora, hi ha en curs de la junta actual liderada per Josep Anton Touceda la preparació d’una assemblea telemàtica. La trobada s’ha anat endarrerint justament per la crisi sanitària. Però ara ja no es dilatarà gaire més. Una de les qüestions pendents és la celebració d’unes eleccions per renovar l’òrgan de direcció del COMA. I es preveu que aquesta vegada, a diferència del que ha anat passant els darrers cops, hi hagi una profunda renovació.

Probablement, dels actuals membres en quedaran un o dos per assegurar la continuïtat, el relleu, la transició. Però aparentment la junta del COMA es rejovenirà i, molt probablement, agafarà un perfil més reivindicatiu. Més bregador. Una part cada vegada més important del col·lectiu entén que són moments difícils, però això no pot comportar que se’ls faci combregar amb rodes de molí o l’administració els bandegi permanentment.



Els tests de saliva… millor que no

Encara que no hi ha un gran debat, hi ha molts professionals de la medicina que no acaben de veure la campanya de cribratges massius per aquest hivern amb els tests de saliva. Entenen que hi hagi la voluntat o la necessitat de fer una campanya de màrqueting, però recorden que des del punt de vista científic els tests d’antigen salivals tenen una fiabilitat molt baixa. “És encara menys rigorós que els tests serològics amb la punxada al dit”, l’estudi resultant dels quals no té cap mena de transcendència segons aquestes fonts. Per tant, creuen aquests experts del país consultats que gastar-se un milió d’euros mensual en un mètode que científicament no té una validesa notable és una bajanada. “Ningú pot oblidar que són diners públics que caldria invertir d’una millor manera. Científicament no serveix per gran cosa. Si és una campanya de màrqueting, que ho diguin obertament. Llançar un milió mensual en nom de la ciència no sembla correcte.”



 

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.