El text, que dijous es votarà al ple, s’estava treballant en comissió des de la primavera. Amb 73 esmenes presentades a l’articulat i el lligam amb la llei d’assegurança i reassegurança el procés per tancar-lo ha estat d’allò més llarg. De fet, finalment, de la proposició inicial del PS no n’ha quedat pràcticament res per convertir-se en un text completament nou.
I si a finals d’estiu ja havia quedat clar que el dret a l’oblit sanitari es contemplaria tant per als malalts de càncer com per als d’hepatitis C, faltava acaba de decidir què passava amb els malalts de VIH Finalment, les esmenes de Demòcrates i CC que recollien el dret a l’oblit sanitari per als malalts de VIH van ser transaccionades i aprovades per unanimitat, amb el resultat que del titolet de l’article 6, que és el que recull aquest supòsit, en desapareix el concepte ‘oblit sanitari’, que sí que es recull per als malalts de càncer i d’hepatitis C, i es deixa tan sols amb ‘dret a la no-discrminació’.
Així, en el cas de la contractació d’una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, el pacient afectat per VIH té l’obligació de declarar l’antecedent i en cas que sigui adherent al tractament i es trobi en situació clínica biològica estable, documentada per un informe mèdic del seu especialista, té dret a la no-discriminació per aquesta condició i que no se li apliqui un augment de la prima ni se li imposin condicions més oneroses derivades d’aquesta circumstància.
Alhora es prohibeix denegar l’accés a la contractació, establir procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’entitat asseguradora, imposar condicions més oneroses o restriccions en les garanties o bé discriminar de qualsevol forma una persona per raó d’aquesta patologia sempre que es compleixin uns criteris mèdics i biològics establerts per reglament.
En el cas d’un procés d’adopció, també cal que el sol·licitant afectat pel VIH ho declari, però com en el cas anterior, si és adherent al tractament i es troba en situació clínica i biològica estable documentada, no se’l pot discriminar per aquesta condició.
La tramitació parlamentària també ha servit per fixar unes sancions per a les infraccions tant greus com lleus força elevades. D’entrada, les empreses que incompleixin les disposicions i es consideri infracció greu, se’ls pot imposar “alternativament o conjuntament” alguna de les següents sancions: suspensió per un termini d’entre un i cinc anys per a l’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances; sanció pecuniària administrativa per un import de fins a l’1% de la xifra neta de negocis registrada en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 6.001 euros.
En el cas de les persones físiques, si la infracció és imputable a una conducta “dolosa o negligent”, es preveu una sanció pecuniària administrativa d’entre 6.001 i 12.000 euros. El text també inclou una sanció pecuniària administrativa de fins a l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció si es poden determinar, a més de la publicació d’una amonestació al BOPA.
En el cas de les infraccions lleus també es preveuen càstigs similars però amb imports més moderats: fins a un 0,75% de la xifra neta de negocis en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 2.500 euros; en el cas de les persones físiques les multes previstes són d’entre 2.500 i 6.000 euros; a més de sanció pecuniària administrativa de fins a l’import de les beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció si es poden determinar a més d’una amonestació privada.
Comentaris