Sessions de psicologia cobertes per la CASS per 11 euros i a partir del 17 de setembre

Cada consulta tindrà un preu real de 45 euros, però tindran un finançament del 75% i, per tant, els pacients, que es calcula que poden ser un 2% de la població, pagaran un preu considerablement reduït

La secretaria d'Estat de Salut en funcions, Helena Mas.
La secretaria d'Estat de Salut en funcions, Helena Mas. Pilar Candel

El Govern ha presentat les condicions finals per al finançament públic de l’atenció psicològica. D’aquesta manera, s’oficialitzarà i es posarà en marxa l’entrada a la cartera de serveis d’aquesta branca sanitària el 17 de setembre. Les sessions, que seran deu anuals com ja s’havia avançat, tindrà el preu real de 45 euros que també s’havia dit, tot i les apreciacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). De fet, el finançament serà del 75% i, per tant, el pacient haurà d’abonar un preu de poc més d’11 euros.

La CASS demanava que el termini per posar-se en marxa fos, com a mínim, l’1 d’agost. Finalment, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha apuntat que s’ha allargat fins al 17 de setembre a causa de les diferents condicions que s’han d’establir per a l’acreditació dels professionals que oferiran les consultes. En aquest sentit, s’ha ratificat el que s’havia avançat quan es va tancar l’acord entre el Govern i el Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPSIA). Seran deu sessions anuals, ampliables fins a cinc més (un total de quinze), amb un preu de 45 euros que tindrà un finançament de la CASS d’un 75%. El resultat és que el pacient haurà d’abonar 11,25 euros.

Aquest preu, el de 45 euros, la CASS el va assenyalar com a possiblement “problemàtic”. De fet, es considerava força elevat en comparació a Espanya i França, on en programes que es veien relativament similars, la xifra era més baixa. En aquest sentit, Mas ha reconegut que es va rebre l’apreciació de la CASS, “però és difícil comparar la prestació d’aquests serveis a Andorra amb altres països”. A tall d’exemple ha posat el mateix que es va fer servir, França. Mas ha indicat que no és un servei psicològic, “basat en intervencions en el marc de l’evidència científica”, sinó que es tracta “d’un acompanyament, en un altre marc d’intervenció”. Amb el finançament, però, ha admès que “hi ha certa controvèrsia, però és un servei que està molt limitat i emmarcat, amb minuts comptats i nombre limitat d’intervencions i considerem que la retribució és adequada”.

El consell d'administració de la CASS ha adoptat diversos acords aquest dimarts.

Relacionat

La psicologia tindrà cobertura sanitària pública a partir de l’1 d’agost

Pel que fa a la data d’entrada en vigor, el 17 de setembre, serà més d’un mes després del que marcava la CASS. El principal motiu que ha assenyalat Mas ha estat la selecció dels psicòlegs que oferiran els serveis i que hauran de complir certs requisits. Concretament, hauran de ser psicòlegs clínics que puguin acreditar-se amb una formació, amb l’especialitat del PIR o amb un màster. A més a més, la secretària d’Estat ha assenyalat un “segon pilar que s’ha establert de forma transitòria durant tres anys”. Així, els professionals podran acreditar més de cinc anys d’experiència a la psicologia clínica. Amb aquests requisits, i fent analogia amb el programa engegat per la Covid-19, Mas ha fet una aproximació d’una trentena de psicòlegs que podran prestar servei.

D’altra banda, també s’han remarcat els perfils que hauran de complir els pacients per tal de poder accedir a aquestes consultes. L’edat s’ha establert a partir dels tres anys i Mas, tal com es va avançar des del COPSIA, ha remarcat que no s’ha deixat fora cap patologia en específic. Això sí, hi haurà exclusions. En primer lloc, aquells que tinguin una patologia en fase greu i aguda o patologies més complexes que, segons Mas, “requereixen una intervenció farmacològica i psiquiàtrica”. De fet, es podran incorporar a aquestes sessions un cop estabilitzats. Tampoc es podran beneficiar les persones amb un risc de suïcidi elevat pel mateix motiu que l’anterior, els atesos en recursos que ja disposen d’atenció psicològica o alteracions de salut mental lleus i de curta durada. És a dir, persones que requereixin atenció en moments puntuals, però que no presentin una patologia. En total, es calcula que hi podrà accedir un 2% de la població, aproximadament.

El cap de Govern en funcions, Xavier Espot, presideint la reunió amb el COPSIA

Relacionat

Deu sessions anuals a 45 euros cadascuna, punt clau de l’acord entre Govern i psicòlegs

Per poder accedir al servei, a més, caldrà una derivació. En el cas de la psicologia, per part del metge o pediatra referent, de l’especialista en psiquiatria, de l’especialista referent o del ginecòleg. Per a la part de neuropsicologia, pel neuròleg, l’especialista en psiquiatria o el geriatre. En aquest sentit, Mas ha puntualitzat que el fet que els metges referents siguin el primer pas és clau “perquè el circuit estigui tancat”. Així mateix, també hauran de ser ells qui receptin l’ampliació de cinc consultes més, i això feia dubtar si podria suposar un retrocés en els avenços fets amb el pacient. Mas, però, ha assegurat que no té per què afectar de forma significativa. Per últim, pel que fa a les visites no presencials, no podran suposar més del 50% del total i, a més, la primera sempre haurà de ser en persona.

Etiquetes

Comentaris (11)

Trending