Els sanitaris reconeixen que la pressió hospitalària a causa de la Covid ha baixat la darrera setmana. “És l’únic que es pot dir”, afirmen les fonts. Però alhora expliquen que “per sort o per desgràcia la gent pateix més patologies. Hi ha gent amb pneumònies agudes, amb tumors que necessiten sí o sí tractament” i que fan que al centre hospitalari i també a les consultes d’altres professionals de la medicina l’activitat no es redueixi. “Cert que no és el mateix tenir un malalt Covid a l’UCI que un malalt afectat per una altra dolença, que normalment n’acabarà sortint abans” però això no treu, per exemple, que els darrers dies, a planta ordinària, no hi hagi hagut cap més llit.
Admeten els sanitaris que estan a primera línia de front que “a nivell de gestió tot això és un ‘marró’” pels qui han de dissenyar els circuits. Però alerten que a l’hospital hi ha molt temor. Primer, perquè la Covid no està ni molt menys controlada. I, segon, perquè si aquests darrers dies la pressió hospitalària ha pujat molt per patologies que no tenen a veure amb la pandèmia
“Si l’UCI s’omple i a la planta no hi ha llits, acabes saturant Urgències”, recorden les fonts, que expliquen que s’ha de filar molt prim alhora de fer certes manifestacions. Admeten els sanitaris que estan a primera línia de front que “a nivell de gestió tot això és un ‘marró’” pels qui han de dissenyar els circuits. Però alerten que a l’hospital hi ha molt temor. Primer, perquè la Covid no està ni molt menys controlada. I, segon, perquè si aquests darrers dies la pressió hospitalària ha pujat molt per patologies que no tenen a veure amb la pandèmia, el futur imminent pot ser caòtic.
“Tindrem temporada, no tindrem temporada”, es demanen alguns dels interlocutors en referència al fet que el país es pugui obrir al turisme. Evidentment, i els sanitaris en són ben conscients, econòmicament es necessita l’arribada de turismes. Però això també comporta associades moltes coses. Una d’elles, que els dispositius assistencials, sanitaris, tinguin més activitat. “Normalment la saturació arriba al gener, al febrer”, però enguany, sense una incidència especialment rellevant de la Covid i sense la pressió turística d’altres moments a inici de novembre ja hi ha hagut connats de saturació, la situació no és encoratjadora.
D’aquí les veus crítiques amb les clames polítiques de satisfacció per haver aconseguit revertir la situació epidemiològica -“cal recordar que els països veïns tenen confinaments que impedeixen que ens arribi gent i, alhora, que nosaltres hem reduït també moltíssim la nostra activitat social a partir de mesures que ningú no amaga que s’havien d’adoptar”, indiquen les fonts- i alhora el crit a la ciutadania perquè sigui conscient i estigui conscienciat. “En aquests moments, sincerament, no s’entén com algú pot acudir algú a Urgències perquè fa dues setmanes que té un doloret. Se’l fa esperar perquè no és res greu, se l’atén, i després et munta l’escàndol perquè has trigat molt a tractar-lo”.
El doloret és una anècdota. Malauradament, els pacients ‘endollats’ als ventiladors mecànics o els malalts als quals se’ls diagnostica un voraç càncer que els amenaça per sempre més. I és per aquests darrers i pels que hagin de venir, recorden, que no es pot dir blat fins que estigui al sac i ben lligat. I hores d’ara de blat, si s’agafa com a sinònim de Covid, n’hi ha molt. Però ni és al sac ni menys encara està ben lligat.
Comentaris (5)