El ministre de Salut, Albert Font, ha explicat que amb la mesura “pal·liem unes mancances” que són conseqüència principalment “de certes patologies que impedeixen la reproducció de forma normal”. Així, es dona resposta “a moltes de les demandes que tenim”. Agafant les dades actuals, 130 dones van demanar el 2019 medicaments per estimulació ovàrica. A partir d’aquí, es calcula que les peticions poden ser unes 150 l’any. Això suposaria un cost per a la CASS entre 120.000 i 250.000 euros anuals.
La CASS, prèvia concertació amb els usuaris, reemborsarà, un cop es presentin les factures, un 75% de la tarifa oficial de cada procés. Això sí, caldrà haver-ho fet a un centre públic, de moment, dels països veïns, com ara l’hospital Clínic de Barcelona; si s’opta per un establiment privat, només es retornarà el 25% del cost aprovat per la parapública
Per accedir al finançament s’haurà de complir una sèrie de requisits. Per exemple, caldrà tenir entre 18 i 42 anys i que es justifiqui que no s’ha aconseguit quedar embarassada després d’un any o més temps de relacions sexuals habituals sense protecció. A partir d’aquí és, segons l’OMS, quan es pot parlar d’infertilitat. Pel que fa a les tècniques pròpiament dites, s’inclourà tant les d’inseminació com les de fecundació in vitro. Això sí, amb un màxim de dos cicles. El límit d’edat, segons ha explicat la secretària d’Estat, Helena Mas, s’ha fixat tenint en compte que “a partir de llavors baixa la probabilitat d’èxit del tractament”.
La CASS, prèvia concertació amb els usuaris, reemborsarà, un cop es presentin les factures, un 75% de la tarifa oficial de cada procés. Això sí, caldrà haver-ho fet a un centre públic, de moment, dels països veïns, com ara l’hospital Clínic de Barcelona. Si s’opta per un establiment privat, només es retornarà el 25% del cost aprovat per la parapública.
En aquest sentit, Font ha reconegut que, actualment, no existeix al país cap centre, ni públic ni privat. “A hores d’ara, caldrà anar a Espanya i França”, ha indicat. Serà, això sí, a partir del 2 de gener, que és quan entrarà en vigor la normativa. Fins llavors, “la CASS mirarà de contactat amb llocs homologats per fer convenis”.
La cobertura abasta tres àmbits. El primer, lògicament, les tècniques terapèutiques per permetre que una persona infèrtil pugui tenir fills. Aquí és on entren els diferents procediments per a una inseminació artificial (430 euros) o una fecundació in vitro (1.100 en cas d’una punció ovàrica o 1.018 per una transferència). El segon, els tractaments preventius per a persones que tenen antecedents familiars o poden desenvolupar malalties que impossibilitin la reproducció. I el tercer, altres situacions, com ara la preservació d’embrions abans de sotmetre’s a un tractament de quimioteràpia.
“Ens hem basat per fixar tarifes en el que es fa als països que també reemborsen”, ha explicat Font. El ministre ha indicat que “fem un primer pas cap al finançament, però no pretenem que sigui definitiu ni fixat en el marbre”. És a dir, es podrà anar modulant.
D’aquest finançament es podran beneficiar les parelles de dones, sempre que una d’elles justifiqui la infertilitat. El ministre de Salut ha admès que “va ser objecte de debat”, però al final “vam convenir que havíem de valorar el model de vida de les persones, si no el seu estat de salut”. Per tant, “a qui vingui amb un diagnòstic no li demanarem amb qui viu; ens hem volgut cenyir a l’aspecte purament sanitari”.
Comentaris (3)