No es tracta del fet que cada cop hi hagi més patologies, sinó que cada cop es detecten abans. Així ho assegura la presidenta del Col·legi de Psicòlegs (Copsia), Sílvia Palau. “Probablement es degui al fet que la detecció és més precoç, i això és un bon senyal, vol dir que estem més alerta, més atents i que s’està fent un bon paper”, indica Palau. No únicament dels professionals de la salut mental, sinó de l’entorn de l’infant o el jove, de pares o educadors, “que estan més sensibles en això”.
Malgrat aquest aspecte positiu que se’n desprèn d’una situació preocupant, el que és cert és que el panorama infantojuvenil és això, preocupant. Palau indica que entre els adolescents ha crescut exponencialment el nombre d’addictes a les pantalles. Amb el confinament i les restriccions derivades de la Covid-19, s’han vist sense poder sortir i relacionar-se amb normalitat amb els seus amics i companys, “justament l’eix de l’adolescència és la identitat de grup, i és un tema que hem de treballar molt des de les consultes”.
És important, sobretot, establir de nou límits i rutines. “Necessitem que aquests adolescents puguin tornar a sentir-se segurs, que puguin sortir i créixer sanament, reduir el nombre d’exposició a les pantalles i intentar que tornin a gaudir d’altres coses”, explica Palau. Així mateix, i relacionat amb la tecnologia, l’accés tan fàcil també comporta una facilitat a l’hora d’obtenir substàncies addictives. A més, aquestes patologies comencen, cada cop, abans. “S’ha de treballar des de l’escola, des de casa, intentar que els nens redueixin el temps d’exposició i complementar-ho amb altres coses”, indica Palau.
Les xarxes socials, a més, han tingut un efecte directe en la salut mental dels adolescents. “Els trastorns alimentaris i de personalitat s’han agreujat, els joves també s’han vist molt sols, i han hagut de batallar amb ells mateixos, la societat ha canviat i hem patit seqüeles”, afirma Palau. Per tant, una d’aquestes conseqüències és que “tot allò que tenim més vulnerable s’agreugi, i això és el que passa, que veiem que cada cop més adolescents comencen abans amb l’anorèxia nerviosa”.
Baixant l’edat, des del SAAS s’ha afirmat que s’ha atès nens menors de cinc anys per intents d’autòlisi. Aquest és un clar exemple de l’afectació que ha tingut la pandèmia i de les complicacions que ha comportat en la salut mental de tota la societat. Els infants, sobretot aquells que compten amb patologies prèvies, han hagut de buscar maneres de cridar l’atenció. “Un nen que té un intent d’autòlisi possiblement no pensa amb això, ho fa per intentar mostrar altres coses”, indica Palau.
Comentaris