Una de les entitats que està treballant per combatre l’estigma del suïcidi és l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA), que acaba d’iniciar una campanya a les xarxes socials per conscienciar de la situació. La presidenta de l’entitat, Sandra Cano, reconeix que “a ningú no li agrada que se sàpiga que un fill o un familiar s’ha intentat suïcidar”, però que és molt pitjor no acceptar la realitat i voler-la gestionar sense demanar ajut.
Per a l’associació, les xifres oficials estan lluny de la realitat, justament, perquè hi ha molts casos que no van més enllà de l’àmbit domiciliari. Actuar a temps. Fins i tot abans que hi hagi l’intent d’autòlisi és crucial per evitar mals majors. Però cal visibilitzar que el suïcidi no deixa de ser una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que, a més a més, és el causant de no poques defuncions arreu del món.
Davant de l’increment de casos que no apareixen en les relacions oficials perquè no es comuniquen degudament, i arran del fet que fa més d’un mes, segons el calendari del Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) que s’haurien d’haver iniciat les accions contra l’estigma que hi ha al tomb del suïcidi i per ara no hi ha cap mena d’actuació al respecte, l’ADJRA ha decidit actuar.
Comentaris (3)