El primer que volen deixar palès des de la junta del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra (Coma) quan l’Altaveu hi contacta és que hi ha una manca d’informació important i que hi ha una obertura de possibilitats total. La presidenta, Meritxell Cosan, apunta que “ens podem trobar amb qualsevol cosa”. L’opinió respecte a l’Acord d’Associació, varia segons els diversos escenaris en què es poden trobar una vegada es firmi, i que poden ser molt diferents i contraposats entre si.
D’una banda, es planteja la possibilitat que es respectin els quotes de professionals, que acudeixin en funció de la necessitat patològica i dels habitants del país. També que es compleixin els requisits per accedir a la sanitat pública i que es controli l’accés dels metges. En aquest escenari, el Coma afirma que podria ser favorable per a la situació actual del sistema de salut andorrà.
“En funció de l’escenari que estiguem parlant, ens afectarà d’una manera molt diferent”
Però, per l’altra banda, es crea el cas hipotètic, sempre hipotètic perquè manca informació per poder parlar-ne de situacions reals, en què es parli de crear una sanitat paral·lela i purament privada. Aquí és on surten les pors i les reticències dels metges enfront de l’Acord d’Associació. “En funció de l’escenari que estiguem parlant, ens afectarà d’una manera molt diferent”, apunta Cosan. Per tant, no existeix una posició clara al Coma perquè tampoc existeix una informació precisa de la situació.
“Tot són rumors, idees... Mirem què fan en un lloc i en l’altre, com a San Marino, i pensem que potser ens proposen una cosa similar”, explica el doctor Albert Dorca, membre de la junta. De fet, afirmen que és possible que ni tan sols des de Govern es tingui encara clar que és el que passarà amb el sector sanitari i quines són exactament les exigències i requisits que es plantegen des d’Europa.
Però, entrant en casos hipotètics, si es parla de l’arribada de professionals de la sanitat privada, posant com a exemple el cas espanyol, Cosan explica que “entraríem en una doble velocitat de la sanitat, on els de major recursos econòmics anirien a la privada i els de menor, seguirien en la pública”. En aquest sentit, el que des del Coma es vol mantenir és un sistema igualitari i universal, que tracti a tots els pacients per igual. “La sanitat andorrana, de moment, funciona, i hem de veure ben bé quins són els models de fora que volem adoptar com a propis”, apunta Dorca.
Evidentment, són conscients que és complicat mantenir un sistema en què els pacients són cada vegada més grans i que tenen una major esperança de vida. “Però de moment no ens hem vist afectats per un criteri economicista”, explica Dorca, “però si això es perverteix, si arriben aquí professionals que rebaixen el preu dels seus serveis, qui patirà serà el pacient”. En aquest cas, tot i que sembla que es podria parlar de competència deslleial, si està emmarcat dintre de la llei, seria completament lícit que un professional pogués rebaixar el que cobra a la seva consulta.
“No és que estiguem en contra de la medicina privada, el problema és quan es converteix en un recurs perquè l’Estat deixi d’invertir en sanitat”
De fet, un dels principals arguments que utilitza Cosan per defensar l’actual sistema sanitari és els principis bàsics de la medicina. Un d’ells, tal com explica la presidenta del Coma, “és que els recursos es puguin distribuir de forma homogènia i igualitària dins de la població”. Tot i això, Dorca puntualitza que “no és que estiguem en contra de la medicina privada, el problema és quan es converteix en un recurs perquè l’Estat deixi d’invertir en sanitat, comptant amb aquesta segona via. Hem de ser una mica més recelosos i valorar les coses bones que tenim”.
D’altra banda, un dels fets que reclamaven públicament des del Consell de Col·legis Professionals era, precisament, que fossin els mateixos col·legis qui valoraren els professionals que vinguin, i no pas la secretaria d’Estat d’Afers Europeus. En aquest sentit, Cosan explica que “evidentment, no podem qüestionar un títol, però sí que haurem de definir les regles del joc”. És a dir, valorar fins a quin punt metges estrangers poden optar a una plaça pública, que s’estudiïn i coneguin el funcionament de la sanitat andorrana i que puguin ser els mateixos professionals qui valorin els metges que hagin de venir a operar a Andorra de manera pública.
“Evidentment, ens hem posat en un escenari molt catastrofista”, apunta Dorca, “però tenim realment por que, si arriba aquesta situació, perdem la qualitat d’un sistema que funciona bé”. Tant Dorca com Cosan puntualitzen que no els preocupa la salut financera dels mateixos metges si arriben altres que operen de manera privada, “ens preocupa el bé dels pacients”.
Comentaris (7)