Martínez Benazet ha hagut de respondre a una pregunta plantejada per la consellera general de Terceravia Carine Montaner, que ha demanat per l’efectivitat i el balanç dels resultats obtinguts a partir del cribratge massiu d’anticossos. El ministre de Salut ha defensat amb fermesa les proves que s’estan fent i ha vingut a dir que les opinions s’han de reservar a aquells que hi entenen. També ha tornat a insistir que “la bondat” de la prova, el secret del seu èxit, és la doble tongada. “La virtut es el doble cribratge”, que a parer del ministre deixa llavors sense efecte la indicació del fabricant del test que aquest no està indicat per a cribratges poblacionals massius.
El responsable ministerial, que ha explicat que l’operativa dissenyada pels tests és “molt gran, molt feixuga” i que ha donat “molts problemes”, ha repassat algunes de les dades. Fins ara s’haurien fet ja 69.250 tests. En relació a l’anàlisi dels 40.940 primers, un 9% de la població hauria passat el coronavirus, un percentatge que aniria fins al 12,5% entre el col·lectiu sanitari. Un 7,75% dels cribrats han donat positiu en IgM, un fet que no esperaven els promotors del test poblacional. “No era previsible.” Aquest fet ha col·lapsat moltes de les consultes dels metges de capçalera i també estan fent retardar els resultats de les PCR indicades. Se’n fan cinc-centes cadascuna. Però “això no treu valor al test”.
Terceravia i els socialdemòcrates han evidenciat diversos neguits sobre les proves, que el titular ministerial ha tallat de rel: “A ningú no li ha de generar cap dubte”
Montaner ha posat sobre la taula diversos dubtes i neguits, des del posicionament establert pel Comitè Nacional de Bioètica al prospecte dels tests Livzon passant per les valoracions del govern francès o les anomalies detectades en la comunicació dels resultats, amb persones que sense haver-se sotmès al test han rebut SMS amb suposades indicacions de com havia anat la prova. També diversos consellers socialdemòcrates, i especialment Susanna Vela, s’han interessat pel cribratge massiu, defensat a capa i a espasa pel ministre.
Martínez Benazet ha vingut a dir que les limitacions indicades pel fabricant dels tests queden enrere i superades amb el doble cribratge que es fa. El titular de Salut ha negat que des de Govern s’hagi dit mai que es pretengui testar els turistes que vinguin al Principat. Una altra cosa és que les persones que han quedat atrapades al país durant la crisi sanitària s’hagin sotmès a la prova. També ha indicat que més endavant s’aniran repetint els tests a sectors concrets de la població, tot recordant que les proves han estat fonamentals per detectar dos casos de contagi asimptomàtic a Clara Rabassa.
Vela ha demanat si no n’hi hauria hagut prou amb un mostreig d’anticossos i, després, optar per fer PCR de manera més generalitzada. Martínez Benazet ha recordat que “tenim la capacitat de fer un cribratge poblacional” per les dimensions del país i “per això no hem fet un mostreig”. I ha explicat la capacitat de fer proves de detecció que hi haurà gràcies al conveni amb Grífols alhora que ha garantit que hi ha els protocols d’actuació correctament establerts i ha tret ferro al posicionament sobre el comitè de bioètica assegurant que els tests no es fan servir com a única eina per adoptar decisions com per exemple prescriure un aïllament o una baixa professional.
El ministre, amb contundència i un punt d’altivesa en algunes respostes, ha assegurat que “a ningú no li ha de generar cap dubte” el cribratge. Només, com a molt, “la incertesa de qualsevol prova mèdica”. I ha recordat que la voluntat primera dels investigadors era no donar els resultats del primer test per no crear possibles confusions. Sí que ha admès en diverses ocasions, però en positiu, que “estem molt sorpresos dels resultats que està donant el cribratge” per l’elevada aparició d’immunoglobulines positives entre els testats, que en gran mesura és el que motiva que s’hagin indicat tantes PCR.
Comentaris (3)