Martínez Benazet ha estat un dels ponents del webinar -una activitat telemàtica- que ha servit per inaugurar, per dir-ho d’alguna manera, la secció andorrana de la Societat Catalana de Biologia (SCB). En aquest acte, coordinat pels joves impulsors de la delegació territorial de la SCB Adrià Archilla i Arnau Calvet, hi han pres part el president de la SCB i un dels vocals de la institució, els doctors Marc A. Martí-Renom i Eduard Escrich, respectivament. I com a ponents, a banda del ministre, hi han intervingut tres dels científics que més rellevància pública van tenir sobretot en la primera onada del coronavirus a Andorra: Joel López, Cristina Royo i David Vilanova.
La idea de la jornada inaugural de la secció andorrana de la SCB era posar en valor la gestió diferencial, en tan què micropaís, que ha fet Andorra en relació amb la pandèmia. López, Royo i Vilanova han repassat essencialment aquells elements relacionats amb cribratge, amb els estudis de recerca o amb l’anàlisi de la Covid que s’han anat fent en el transcurs de la pandèmia i que es preveuen continuar fent. Així, Royo, per exemple -i amb el suport de Martínez Benazet- ha considerat interessant poder aprofundir en l’anàlisi de les persones que pateixen Covid persistent, i Vilanova ha indicat que el laboratori nacional d’epidemiologia, posicionat com un centre de recerca en elements punters com la genòmica, haurà de veure la llum cap a final d’aquest estiu.
Tots plegats, que han lloat la posada en marxa de la secció andorrana de la SCB, han ressaltat les dificultats i les virtuts de la gestió de la pandèmia. També Martínez Benazet ha exposat les debilitats i les fortaleses del Principat en relació amb la crisi sanitària. De fet, ha explicat en el webinar molts dels elements que detalla en les seves reiterades compareixences públiques que protagonitza. De forma segregada, ha informat que s’han destinat 16.319.817 euros a la gestió sanitària directa per fer front a la Covid, essent la partida més gran la invertida en material diagnòstic (TMA, antígens, tests serològics…), en total 7.996.319, i destinant una mica més del 10% del global (1.794.409 euros) a fàrmacs i vacunes.
Martínez Benazet ha lloat el comportament de la ciutadania andorrana sobretot en les primeres onades, una població “molt compromesa, però ara ja molt esgotada, molt exhausta” com ha reconegut que estan també els dirigents polítics o els sanitaris. Amb tot, el ministre ha recordat que hi ha un moviment antivacunes molt potent encara que no ha aconseguit grans coses. El titular de Salut ha assegurat que “estaríem en una situació catastròfica si no fos per les vacunes” i ha assegurat que amb la variant Delta, sense la població altament vaccinada hauria calgut un confinament com el del maç abril del 2020.
PRESSIONS PER ASTRAZENECA
El ministre ha repassat un seguit de dades directament o indirectament lligades a la vacunació. En aquest sentit, ha explicat que el 60% de les persones que van rebre les primeres dosis dels vaccins van rebre AstraZeneca. Ha reconegut en aquest marc que va rebre -ell i el Govern- “pressions enormes perquè paréssim l’AstraZeneca” però “tenia un paraigua i l’havia d’obrir”. “Tenia clar que s’havia de vacunar al màxim encara que no cada nit me n’anava a dormir tranquil”, ha exposat tot indicant que les pressions venien de la ciutadania però també de governs estrangers.
Martínez Benazet, que fent broma ha dit que “entre el ministre de Finances i jo hem arruïnat el país”, ha explicat que des del 31 d’octubre dels 37 pacients que han ingressat a l’UCI 22 eren no vacunats, molt més joves i molt menys fràgils que les persones vacunades que han arribat a una situació més crítica. També ha recordat que les darreres persones que, ja amb Òmicron, han hagut de ser hospitalitzades no havien estat vacunades. Més detalls ha donat encara quan ha remarcat que han mort al país una persona de 52 anys i dues de 57 que no es van voler vacunar.
D’aquesta darrera edat ha arribat a detallar que una de les persones que acabarien finant, va participar en la primera concentració contrària a les vacunes i al passi sanitari, i que quan va emmalaltir va refusar qualsevol ajuda mèdica i es va tancar a casa tot seguint suposats tractaments salvadors alternatius que no li van servir malauradament de res. Ha estat en aquest marc quan Martínez Benazet ha explotat amb un “algun dia s’haurà de demanar responsabilitats a aquells que amb informacions falses ataquen i preconitzen posicions antivacunes”. Encara que en altres ocasions ha estat igual i més dur contra els denominats negacionistes, en aquesta ocasió el titular ministerial no s’ha quedat curt.
IMPACTE DE LA PANDÈMIA I COL·LABORACIONS
Amb dades a la mà, Martínez Benazet no ha tingut inconvenient en admetre que Andorra és ara mateix el país de tot el món “amb més impacte” de contagis per cent mil habitants. No obstant, aquest impacte de la pandèmia “està magnificat perquè ens hem caracteritzat per un esforç diagnòstic”. Amb tot, i malgrat “aquesta incidència tan important hem aconseguit tenir una taxa de letalitat de les més baixes d’Europa”, un fet que, a parer del ministre, seria mèrit, en part, a la gestió feta a cada moment.
El titular de Salut també ha parlat de Grifols i altres projectes en curs. Així, Martínez Benazet ha explicat que les obres del laboratori de recerca en immunoteràpia que s’ubicarà a Ordino es podrien iniciar aquest mateix trimestre. I el centre hauria de començar a treballar a finals del 2023. També ha recordat el conveni amb la firma Hologic i ha explicat que hi ha “una aproximació molt engrescadora amb Illumina i Dante labs per crear un centre de genòmica”.
Comentaris (49)