Tant el personal contractual com el liberal està en una situació de molta tensió i neguit. La pandèmia ha desgastat molt. Però encara està desgastant més, asseguren les fonts, la “deixadesa” del final de cicle que es nota, i molt, en la direcció. Si l’actual direcció assistencial no ha excel·lit mai per la seva tasca, ara tot plegat ja és poc menys que un desastre segons les diverses fonts consultades.
Serveis pràcticament desmantellats perquè no hi ha manera de fidelitzar els bons professionals per les pugnes internes i els amiguismes -s’arriba a usar fins i tot el terme corrupteles entre molts dels consultats- es contraposen a una traumatologia que s’acosta a prop de vint especialistes o els recursos de què es va dotant el servei de salut i envelliment, que si bé té i tindrà una transcendència gran, creix en funció dels contactes de qui hi ha al davant, en molts casos sense una planificació real.
D’aquí que àrees clau com la de medicina interna o el servei de pal·liatius es troben sota mínims i amb un clima laboral pèssim. “La qualitat assistencial baixa en picat i malgrat que no es pot dir que el pacient estigui en risc perquè l’esforç dels professionals bons que queden es redobla sempre que cal, és cert que el fil molt trencar-se en qualsevol moment”, indiquen algunes de les fonts, que lamenten que cada dia que passen es treuen persones de primera línia per dotar-los d’un lloc de comandament.
PÈRDUA D’ATRACTIU
El malestar professional, més que no pas aspectes com el salarial, de moment, és hores d’ara un fre per a la retenció de professionals i per a la recerca de metges que vulguin establir-se al Principat. Hi ha hagut baixes en molts serveis essencials i els recanvis costen de trobar. I massa sovint, els darrers temps, es recorre, indiquen les fonts, a personal de dubtosa formació. En aquest sentit, les fonts consultades fan un clam al SAAS i al Col·legi de Metges -i als altres departaments de l’administració escaients- perquè posin sobre la taula quin tipus d’homologacions s’estan donant.
També contribueix al malestar intern el fet que davant la manca de professionals contractuals, el SAAS estigui pressionant a liberals perquè assumeixin tasques que per la seva relació laboral amb l’organització no els pertoca. I la pressió arriba, en alguns casos, al límit de la coerció. “Tot plegat és un despropòsit, perquè paral·lelament et trobes els ginecòlegs del país que no volen fer guàrdies i això obliga a portar més gent respecte dels quals hi ha una manca de confiança i molts dubtes”.
Comentaris (13)