Així ho indica un estudi fet a partir del control serològic poblacional que es va dur a terme la primavera del 2020 a Andorra, just en esclatar la pandèmia. Diversos investigadors del país, encapçalats per la doctora Cristina Royo i amb el suport de diferents institucionals internacionals -com la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de Nottingham-, han analitzat el seguiment que es va fer dels pacients oncològics tractats a Andorra -373 per ser exactes- entre el maig del 2020 i el juliol del 2021, tenint en compte que a partir de principi de l’any passat es van començar a posar les vacunes contra la Covid.
L’estudi ha estat publicat aquest diumenge en una revista especialitzada en la recerca sobre el càncer i les teràpies oncològiques. El treball pretenia analitzar la resposta serològica prèvia i després de la vacunació de la COVID-19 en la població oncològica d'Andorra. Ens hem proposat identificar factors de risc per a una resposta serològica més alta o més baixa. Es va calcular la seroprevalença d'anticossos contra el SARS-CoV-2 (maig de 2020-juny de 2021) i es van analitzar les principals característiques demogràfiques, oncològiques i factors associats a ser seropositius.
Quan es va fer l’estudi, el 80% de la cohort -és a dir, de la mostra- havia rebut una dosi contra la malaltia. Una de les curiositat del treball és que la seroprevalença era més alta entre els que van rebre la vacuna d’AstraZeneca que no pas els que van ser punxats amb Pfizer
Per analitzar la resposta serològica al llarg del temps, el període de meritació establert es va dividir en quatre subgrups: seroprevalença inicial: maig de 2020 (durant el programa nacional de cribratge serològic d’Andorra); seroprevalença als sis mesos, fins sis mesos després de les serologies de referència (novembre 2020-desembre 2021); seroprevalença als dotze mesos, serologies realitzades a dotze mesos després de la línia de base (maig-juny de 2021) i seroprevalença global.
La població oncològica que va participar en la campanya de cribratge a nivell nacional durant la primavera del 2020 va ser convidada a participar en l’estudi COVONCO durant les seves visites habituals al departament d’Oncologia. Les proves serològiques plasmàtiques es van realitzar sis i dotze mesos després de la prova serològica inicial, coincidint amb les anàlisis de seguiment del procés oncològic.
Segons l’estudi ara publicat, s’observa, a Andorra, és clar, “una seroprevalença més alta entre dones i pacients que van rebre teràpia hormonal i cirurgia, mentre que els pacients amb tumors hematològics i teràpies biològiques van mostrar una seropositivitat més baixa sense trobar diferències en el tipus de tumor o tractament anticancerígen”. Quan es va fer l’estudi, el 80% de la cohort -és a dir, de la mostra- havia rebut una dosi contra la malaltia. Una de les curiositat del treball és que la seroprevalença era més alta entre els que van rebre la vacuna d’AstraZeneca que no pas els que van ser punxats amb Pfizer.
PROS I CONTRES
Segons expliciten els investigadors en el seu treball, “aquest estudi té diversos punts forts. Donada la mida nacional de la nostra cohort, és un dels estudis més grans que observa la resposta serològica durant un any en pacients amb càncer. A més, en comparació amb estudis similars, destaca l'àmplia representació de múltiples tumors sòlids dins de la nostra cohort oncològica. A més, l’accés a una única base de dades amb tots els registres mèdics del país va permetre un detall exhaustiu de les característiques específiques, així com l’homogeneïtat dels registres”.
També hi ha, però, “diverses limitacions. En primer lloc, la seva manca d'un grup de control igualat ens va impedir comparar directament entre la població oncològica i la població no oncològica. En segon lloc, l'heterogeneïtat de la cohort, que limita les conclusions obtingudes, sobretot quan es comparen diferents tractaments oncològics. En tercer lloc, desapareguts durant l'estudi de seguiment. A més, els pacients vacunats durant el nostre període de seguiment podrien haver alterat els resultats de les serologies”.
Comentaris (1)