Així, Albert Dorca, especialista en medicina familiar i comunitària i alhora president del Col·legi de Metges, recorda que la detecció inicial de simptomatologia ansiosa “recau sobre l’atenció primària” i assenyala que “des de fa temps, el 30% de les consultes inicials giren entorn de problemes de salut mental, en els quals es compta l’ansietat”. “No sé si la situació del país ha empitjorat molt”, diu, “però l’arribada de pacients per aquest motiu va en augment, sí. La taxa és més alta darrerament”.
El doctor Josep Antoni Touceda no té dubtes: “Tinc la impressió que el clar deteriorament de la situació social ha creat una irritació generalitzada de la població en aquells estrats, bàsicament, que componen l’estructura funcional del país”. “La dificultat per arribar a final de mes i la manca de correcció –almenys aparentment– per part de les institucions responsables de la gestió país han creat un context d’incertesa amb especial impacte en les noves generacions amb la consegüent desesperança”, afegeix.
“La dificultat per arribar a final de mes i la manca de correcció –almenys aparentment– per part de les institucions responsables de la gestió país han creat un context d’incertesa amb especial impacte en les noves generacions amb la consegüent desesperança”
Touceda exposa una fotografia del tot pessimista, una ciutadania asfixiada, especialment el segment més jove de població: “Gent arrelada al país marxa, sense alternativa, al seu país d’origen –o a un altre– i això acaba canviant l’estructura social del país significativament. La manca de previsió ha tensionat els serveis que ja no funcionen amb el dinamisme que sempre ens havia caracteritzat. La qualitat assistencial sanitària ha caigut. El funcionament viari també. Els sistemes de suport administratius (tràmits de Govern, gestions de la CASS, ITV…) estan col·lapsats. En aquest escenari, és fàcil que arreli la simptomatologia ansiosa i depressiva afectant de forma preocupant les generacions més joves”.
“Les respostes de violència s’incrementen”, emfatitza, “afavorides per la impulsivitat d’un estat emocional sense equilibri comprometent potencialment la seguretat global”. Admet, però, que no pot oferir dades sobre “el possible increment de consum de psicofàrmacs”. “Seguim sent un país millor que molts altres, però és obvi que estem marcadament pitjor que en el passat. És trist assistir a aquest deteriorament”, conclou.
Albert Granyena, metge de medicina familiar amb consulta a Escaldes, reconeix que “hem de fer més derivacions a psicologia i psiquiatria perquè la gent ho demana més”. No té clar, però, l’origen d’aquest augment de les visites per problemes de salut mental: “No sé si és perquè hi ha més patologia, més malaltia o perquè la gent s’ha sensibilitzat. És a dir, les persones s’adonen que no estan bé i reclamen més aquest servei mèdic. No sé què és l’ou i què és la gallina. El cert és ja tenim una educació diferent i això pot influir en el fet que es demani més aquest tipus d’ajuda”.
La classe social i l’edat influeixen, lógicament, en l’exposició a patir (i cronificar) una pertorbació psíquica com és l’ansietat
L’última Enquesta Nacional de Salut (2024) registra dades que certifiquen un augment dels casos de simptomatologia ansiosa. “L’ansietat és un dels trastorns crònics en el qual s’observa un increment més marcat, tant en homes (el 2011, en patien un 4,9% dels homes, ara la xifra arriba al 12,5%) com en dones (un 13,9% el 2011 en dones; actualment, un 23,%)”. La classe social i l’edat influeixen, lògicament, en l’exposició a patir (i cronificar) una pertorbació psíquica com aquesta. Així, en l’apart de benestar emocional, l’enquesta exposa: “S’observen desigualtats per classe social en les dones: les de les classes IV i V [treballadors no qualificats] tenen una prevalença més alta de malestar emocional que la resta (39,8% en comparació amb el 32,3% en les classes I i II [professionals amb formació superior])”.
En els homes, però, “no s’observa aquesta diferència”. Cal dir, també, que els casos de depressió han baixat entre el 2002 i el 2024: “[En dones, que en pateixen més que els homes] mostra un descens respecte del 2022 (del 13% de prevalença al 9,5%)”. Les dades sobre la manca de suport social i el patiment de la solitud tampoc són esperançadores: “Un 12,2% dels homes i un 9,3% de les dones va declarar que tenien poc suport social. Segons la classe social, s’observa un gradient en el cas de les dones, amb un 4,8% de poc suport en les classes més benestants contra un 13,8% en les classes menys benestants”.
Comentaris (16)