Martínez Benazet ha explicat que el pressupost per al 2022 preveurà una partida destinada al dispositiu per a malalts mentals crònics. El ministre no ha donat pràcticament cap altre detall atès que “no hi ha definit un emplaçament” ni tampoc s’ha acabat d’establir el dimensionament que ha de tenir aquest equipament. No obstant, la partida, una de les prioritats del ministeri segons el seu titular, serà suficient per poder afrontar eventuals obres de construcció o remodelació dels espais que acullin dit centre, que durant l’any que ve hauria de ser una realitat.
No serà l’únic dispositiu relacionat amb els trastorns de naturalesa mental que es posi en marxa durant el 2022. Martínez Benazet ha explicat que fa un parell de setmanes, durant un consell de ministres, la titular d’Afers Socials, Judith Pallarés, va informar que durant el mes de desembre finalitzaran les obres de remodelació de l’antiga residència Solà d’Enclar per convertir-la en un centre de reeducació intensiva (CREI). És a dir, un equipament on ingressar joves amb trastorns de comportament que estan al llindar de la comissió de delictes. Si les obres acaben el desembre com es preveu, es manté el calendari establert que el CREI estigui en funcionament durant el primer semestre de l’any que ve.
DIA IMPORTANT
Martínez Benazet, acompanyat de la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, i de l’assessor per al pla de salut mental (PISMA), el psiquiatra Pere Bonet, ha afirmat que aquest dijous “és un dia important, un punt d’inflexió” en el treball en matèria de salut mental amb la constitució de la taula que aglutina un ampli ventall de persones i departaments. El pla s’està acabant de definit i segons Mas, les entitats que treballen en el camp de la salut mental des de qualsevol prisma han fet fins a 54 aportacions que han de ser analitzades per veure com s’integren el document final.
Un dels elements importants és combatre l’estigma que va associat a les malalties mentals. Ho ha dit el ministre i també s’hi ha referit Pere Bonet, que ha explicat que segons les dades contrastades, i en relació amb “les prevalences”, és a dir, les consultes o “demandes d’ajuda” que rep el servei de Salut Mental del SAAS entre un 3,2% i un 3,5% de la població tindria algun tipus d’afectació mental. Aquest percentatge és inferior entre els adults (sobre un 2,9%) i, en canvi, s’incrementa en els adolescents.
Bonet ha explicat, però, que tot plegat està en consonància amb allò que passa en els països de l’entorn. I que si ve la pandèmia pot ser un detonador de trastorns, aquest fet afectarà força per igual tot l’entorn almenys occidental atès que la crisi sanitària és d’abast mundial. L’assessor del ministeri ha indicat també que en els joves que presenten algun tipus de trastorn cal discernir entre “el que és patiment i el que és patologia” i que tots aquests casos cal afrontar-los des d’àmbits molt diversos com el de l’educació o l’atenció social.
UN PSIQUIATRA MÉS
Una de les conclusions de l’anàlisi feta sobre l’estat de la salut mental al Principat ha portat a definir que cal una plaça més de psiquiatra al servei del SAAS. Justament ara s’està en el procés de cobrir aquest lloc. Malgrat que Martínez Benazet no ha volgut reconèixer que hi hagi llista d’espera per tal que els joves puguin ser atesos degudament al servei de salut mental, sí que ha afirmat que la cobertura d’aquesta plaça hauria de servir per pal·liar qualsevol retard en l’atenció.
Hores d’ara, el servei de Salut Mental no disposa de cap, per la qual cosa assumeix aquesta responsabilitat el director assistencial del SAAS amb el suport de l’assessor extern. Aquesta situació “és normal” i es va pel camí de completa la plantilla. “Estem en el tràmit d’incorporar” aquest especialista més, ha remarcat Martínez Benazet. Una vegada això succeeixi s’obrirà un concurs intern per escollir cap de servei.
El ministre ha tirat pilotes fora quan se li ha demanat per la possibilitat que el controvertit psiquiatra Carlos Mur de Viu pugui acabar incorporant-se a l’equip i assumir la direcció del servei tal i com va avançar ‘Diari d’Andorra’. Martínez Benazet s’ha limitat a dir que això no és així ara mateix i que la pregunta parlamentària sobre aquesta qüestió formulada per la consellera socialdemòcrata Susanna Vela va estar emmarcada per “certa confusió”.
Comentaris (3)