Res millor que lamentar el silenci perquè aquest es trenqui. Encara que sigui per dir que no es dirà res. Després del mutisme de dies i dies, el ministeri de Salut s'ha dignat a dir que no dirà res sobre el brot infecciós que, generat a l'entorn de la font d'Arinsal, ha afectat milers de persones a Catalunya. Però alguna cosa sí que ha dit: "No es pot parlar de contaminació per filtració d'aigües residuals." El Govern ha emès aquest vespre de dimarts un comunicat per explicar que "Salut es pronunciarà sobre l'aigua contaminada quan es disposi dels resultats de les analítiques oficials". El més xocant és que contradiu del tot la Generalitat a partir dels mateixos resultats. Amb reclamació de compensacions econòmiques pel mig és impensable creure que els uns o els altres podran fer foc d'encenalls o amagar coses. Es tracta de salut pública. I de milers de dones i d'homes que s'han hagut de quedar a casa alguns dies per haver comès el gran 'delicte' de beure aigua.
El silenci dels responsables del ministeri de Salut en relació al brot de gastroenteritis causat per aigua envasada a Arinsal s’estava convertint en una llosa difícil d’entendre i encara més complicada d’explicar. Cada dia que passa la manca d’explicacions generava més dubtes sobre l’abast real d’una infecció que ha afectat més de 4.100 persones a Catalunya. I, especialment, entre treballadors d’empreses diverses de Barcelona i la seva àrea d’influència. La Generalitat ho té clar: la causa de tots els mals és a Andorra. I Andorra, el seu Govern, el ministeri de Salut, callava. Fins que una hora després que saltés aquest reportatge a l'Altaveu l'executiu ha acabat remetent el comunicat per dir que no diria res però sí que acabava dient. Coses taronges.
Formalment, els responsables de la investigació continuen escudant-se amb el fet que no badaran boca fins que tinguin el resultat de totes les analítiques. Però ja fa molts dies de l’episodi víric, i mentre el govern català ja ha tret qualsevol responsabilitat a l’empresa distribuïdora dels bidons d’aigua (Eden Springs), la manca de resposta de l’executiu andorrà l’únic que estava fent era ampliar els dubtes sobre què va passar. ¿I si el problema no estava només en la línia de producció que treballava per a l’empresa espanyola? La resposta donada tampoc no acaba d'aclarir res del tot. Els paràmetres citats pel Govern i els donats per la Generalitat no tenen res a veure.
La confirmació per part de la Generalitat que el causant del brot és un norovirus que hi havia a l’aigua envasada i l’excepcionalitat del mateix ha causat estupor. És la primera vegada en el món, i ho han dit sense embuts els experts catalans en la matèria, que aquest virus es localitza en aigua envasada. Si aquestes circumstàncies han causat desconcert, estupefacció i indignació ha generat l’origen del norovirus: restes fecals humanes. Algú que patia justament gastroenteritis, d’una manera o altra, va entrar en contacte amb aquella aigua. I no pas per poc.
Els experts que han treballat en la investigació del cas a Catalunya asseguren que només amb entre 15 i 20 partícules d’aquell norovirus per litre d’aigua la gastroenteritis -lleu en aquest cas- ja està gairebé garantida. Doncs resulta que l’aigua envasa a Andorra en contenia, segons les analítiques, entre 1.000 i 10.000 de partícules, per litre d’aigua. La Generalitat ho ha deixat clar: en cap cas pot ser responsable del distribuidor. Les analítiques fetes a Catalunya, al magatzem de l’Hospitalet on guarda el material Eden, no han revelat res d’estrany. I cap altre client d’Eden no ha tingut problemes si no ha estat amb lots procedents d’Andorra.
La explicació donada pel Govern aquesta nit sembla referir-se a unes anàlisis ben diferents de les que té Catalunya quan, en principi, es tracta de les mateixes. "Referent als dos lots ja analitzats, dels quals es té un resultat preliminar, es fa constar que l'informe indica que la concentració de virus trobada en aquestes mostres és d'un màxim de 20 partícules virals per 5 litres i, per tant, no es pot parlar de contaminació per filtració d'aigües residuals". O algú no sap llegir els resultats o Andorra i Catalunya usen paràmetres molt diferents. Per tant, i en funció a la seva versió, el ministeri de Salut del Principat "manté la hipòtesi que el virus s'ha vehiculat a través de la manipulació dels recipients reutilitzats en la línia de producció afectada. El ministeri insisteix en el fet que les analítiques microbiològiques efectuades de manera continuada a la planta haguessin mostrat els nivells de càrrega microbiana d'aquest tipus".
Pregunta del PS
La Generalitat té força clar que la infecció, la contaminació, no pot ser deguda directament de la font -de la mina, en el cas d’Arinsal-. Però tampoc no creu que hagi pogut passar en el procés de manipulació dels envasos perquè difícilment s’haurien pogut contagiar més de 6.000 garrafes, que són les que es van distribuir i que en la seva immensa majoria van causar la problemàtica. Per tant, ¿on rau el problema? Això és el que haurà de respondre Govern. El ministeri de Salut quan tingui "tots els elements suficients". Aquest dimarts mateix la consellera socialdemòcrata del grup mixt Rosa Gili ha entrat una pregunta urgent a Sindicatura per tal que dijous el titular de Salut, Carles Àlvarez, durant la sessió de control a l’executiu, ho expliqui. Un Carles Àlvarez, per cert, soci d’un laboratori analític. Que ho expliqui amb pèls i senyals. Res de mitges tintes i dubtes mitjans.
En una amplíssima explicació, plena de detalls i fins i tot matisacions i concrecions, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va assegurar que la font d’Arinsal havia passat tots els controls deguts el darrer any. Cinca ho va dir la setmana passada -ja 20 d’abril- i es va referir explícitament a analítiques fetes fins el 29 de març. ¿I les posteriors? Perquè Eden, quan va anunciar per les xarxes socials que retirava tot un seguit de lots envasats a Andorra, la primera data d’envàs de què parlava era del 7 d’abril. ¿Què va passar després del 29 de març?
Malauradament, unes setmanes abans que explotés l’afer a Catalunya, desenes de turistes allotjats en, com a mínim, un parell d’hotels d’Arinsal van patir uns severs episodis de gastroenteritis. Durant uns dies el servei d’urgències de l’hospital es va col·lapsar d’usuaris que acudien a les instal·lacions sanitàries de Nostra Senyora de Meritxell queixant-se de problemes gàstrics, digestius. Salut ho va tallar ràpid comunicat -de paraula, mai amb cap comunicat formal o compareixença pública- que es tractava d’un episodi importat però contagiós. És a dir, d’un virus que tenia algun dels visitants ja abans d’arribar al país i que aquí el va ‘reproduir’. I així es va matar el tema mentre els visitants queien com mosques.
Després mai més no se n’ha sabut. I quan algú -perquè hi ha hagut veus que ho han fet- ha intentat lligar caps l’únic que s’ha fet és mirar de deslligar-los o, encara millor, tapar-los, amb celeritat i sense fer gens de soroll. També s’ha silenciat que pels volts de les mateixes dates en què la distribució d’aigua d’Eden feia estralls a Barcelona i rodalies, desenes de persones al Principat també patien lleus episodis de gastroenteritis. Que no ha de tenir una relació causa-efecte. Però sí fa pensar. I molt. Més quan en aquesta situació s’hi han trobat famílies d’Erts o d’Arinsal. I persones que, per raons diverses, bevien Aigua d’Andorra. Simple casualitat, segurament. Però el silenci governamental no ajuda en res. De res.
Problemes històrics
I tampoc no hi ajuda el passat de la font, de la deu, de la captació arinsalenca. Si la mítica Aigua d’Arinsal se’n va anar en orris va ser, com a mínim en part, pels problemes de contaminació que va patir la mina. De fet, abans que Aigua d’Andorra, la firma que avui dirigeix com una SLU Andreu Vilarrubla -que d’uns dies ençà tampoc no diu ni piu-, es fes càrrec del rescat de la marca que al seu dia va capitanejar Josep Maria Grau, hi va haver altres interessats en mirar de reflotar el brollador per envasar-ne i comercialitzar-ne l’aigua.
Però encara avui hi ha moltes persones que van viure el llarg procés de fallida d’Aigües d’Arinsal, llarguíssim i de fa uns quants anys però no pas tants com per haver-lo oblidat ja del tot, recorden una de les assemblees de creditors en què experts als quals es va encomanar un peritatge sobre la font van fer-ne una radiografia desastrosa. Periòdicament però en permanència, la contaminació en l’origen de la mina apareixia de forma pràcticament natural.
Alguns eventuals compradors de les restes de l’empresa ho van descartar per les altes inversions que demanava una descontaminació amb èxit de la captació. I, recorden avui encara alguns dels advocats que representaven les moltes parts presents en el procés, es van acabar rebaixant la quantia dels crèdits, justament, per la problemàtica de fons que patia la font. Just sobre el fil d’aigua s’hi planta tabac. S’hi podia filtrar nitrat. Segurament també hi pasturen vaques i altres animals. S’hi podria filtrar femta animal de quatre potes. Fins i tot la puresa mineral de l’entorn, del subsòl, podria ser perjudicial. Però no.
L’origen del brot que ha afectat més de quatre mil catalans de manera reconeguda i tants o més que no han hagut d’anar al metge és caca humana. Només faltaria que alguna conducció d’aigua fecal urbana hagués acabat entrant amb contacte amb la font. O amb algun dels dipòsits de l’embotelladora d’Arinsal. La Generalitat ha demanat que no es torni a posar en marxa la planta massanenca fins que no estigui tot clar. Les institucions fan un aparent costat a l'empresa però, a part que també pot resultar que s'acabin les existències -i no es deixa treure producte del magatzem-, han apartat qualsevol garrafa, ampolla o botellí d'Aigua d'Andorra per si fos el cas. I el Govern ha acabat trencant el silenci per contradir la Generalitat i tornar a callar. Els interrogants persisteixen. I Catalunya ja ha sentenciat: la culpa és d’Andorra. La millor publicitat. Amb perdó: una publicitat 'de merda'.
Comentaris