Gili rumia què fer i no desvetllarà les seves cartes fins més endavant. Malgrat l’enuig que la persegueix encara per la decisió dels liberals de pactar amb DA després d’haver acudit a les urnes sota el paraigua de d’Acord o l’emprenyada, per exemple, pel recent criteri de Govern sobre la proposició de llei referida al Fons de Reserva de Jubilació i l’habitatge, la consellera general escaldenca passa per un bon moment polític -com a mínim, gaudeix d’un notable reconeixement- després de la victòria el 7-A en la circumscripció parroquial escaldenca.
De forma general, els demòcrates escaldencs només accepten incorporar un nom liberal: Marc Magallón; però si Gili no deixa el Consell, el seu company a d'Acord tampoc no ho pot fer
El comitè directiu socialdemòcrata ja ha començat a preparar les comunals. Formalment, s’han tractat qüestions estratègiques i de formació d’aliances. De noms, sobre el paper, ja se sap, no se n’ha parlat. Però al final, els noms acaben sent la clau de volta de tot plegat. Prou que ho saben també els demòcrates i els liberals. L’executiva dels segons ha mandatat els comitès parroquials a establir els acords que creguin pertinents per a les comunals prioritzant pactes amb els socis de Govern. Liberals, a Escaldes, voldria pactar amb DA malgrat que el suposat líder parroquial actual, Higini Martínez-Illescas, hagi deixat oberta la porta a altres enteses.
Martínez-Illescas juga, o intenta, les seves cartes sabedor que els demòcrates no el volen ni per ocupar l’última plaça dels suplents. De fet, i més enllà de l’efecte Toni Martí, DA, poc o gens procliu a pactar amb Liberals a Escaldes, com a mínim tot l’entorn de la majoria comunal actual, més propera a l’antic cap de Govern i excònsol que no pas als dirigents actuals de la formació, han deixat dit que només accepten un nom com a possible incorporació per visualitzar un pacte demòcrataliberal: Marc Magallón. Exactament, l’actual conseller general liberal i company de Gili a la candidatura de d’Acord l’abril.
Equilibris parlamentaris
Més enllà de les voluntats personals de Magallón -abans de les eleccions generals potser tenia clar que podria posteriorment acudir a les comunals però ara la situació és diferent-, Liberals té clar que el parlamentari no pot deixar el Consell General. Si renunciés, el tercer de la llista de d’Acord a Escaldes era un militant socialdemòcrata. En conseqüència, Liberals perdria un parlamentari i el PS n’incorporaria un vuitè. Això, evidentment, no passarà. Quina és la solució?
Liberals està a l’expectativa de si Gili fa el salt a la política parroquial, si esdevé candidata a cònsol del PS a Escaldes. Així, renunciant a la seva acta de consellera, cert que la substituiria un membre del seu partit però si després també plegués Magallón, el següent integrant de la candidatura de d’Acord ja era una persona designada per Liberals. No canviaria res a la cambra parlamentària a nivell d’equilibri de forces i Magallón, per tant, quedaria alliberat per poder acudir a les comunals. Liberals el podria oferir com a element per al pacte i Demòcrates, fins i tot Toni Martí ho acceptaria, segons algunes fonts, podria formalment acceptar un acord amb els liberals.
Escaldes també està pendent de les maniobres de Toni Martí, que manté una relació pèssima amb Xavier Espot
Seria un acord de mínims, per dir-ho així, perquè no hi ha massa més persones de l’entorn liberal que satisfacin la branca demòcratamartiniana. Rosa Gili observa tot aquest neguit amb un irònic somriure sota el nas mentre va desfullant el seu futur immediat. El 28 d’octubre, tot just d’aquí un mes, és la data límit per presentar les candidatures per a les comunals. També l’excap de Govern segueix els moviments. Pot dir missa i fins i tot tocar les campanes i repicar-les trenta cop, però ha anat dient a tort i a dret que si cal es torna a presentar per cònsol. Per motius suposadament polítics i per motius suposadament de butxaca. Professionals, vaja.
I Martí i Espot, digui el que digui l’un, afirmi el que afirmi l’altre, tenen una relació dolenta, pèssima. Potser no és bidireccional. Però el que és clar és que l’excap de Govern detesta l’actual mandatari governamental. No li’n passa una. No hi ha res que li vagi bé, asseguren les fonts, i sempre que pot, farceix el camí d’obstacles per intentar fer caure Xavier Espot. Si les parets de la tercera planta de l’edifici administratiu de Prat de la Creu parlessin, de ben segur els renecs dirigits a Toni Martí acabarien esdevenint fil musical. Ara, però, a Escaldes ‘hi mana’ Rosa Gili. I a Martí també li deu fer una gràcia…
Comentaris (6)