La societat Raiffeisen.ad es ratifica en el fet que tot el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA) que està duent a terme l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) és una mena de muntatge o, com a mínim, un procés artificial. I que la decisió d’impulsar una entitat pont com a mecanisme de resolució és “negligent” alhora que els comptes que se suposa que estan a Vall Banc són “ficticis o fraudulents”.
De fet, l’entitat considera que la darrera decisió de l’AREB publicada al BOPA el 13 d’octubre evidencia que la venda d’accions de Vall Banc “és il·legal” i, per tot plegat, i després que l’AREB hagi posat en marxa la segona migració de clients de BPA cap a Vall Banc, l’entitat que promou l’exconseller general i econimista Eusebi Nomen ha fet una ampliació de la demanda que ja té interposada per exigir la nul·litat de tot el procés.
Nomen ha lamentat que en el segon traspàs de comptes i clients decidit per l’AREB i executat a partir de la resolució publicada al BOPA, l’agència estatal se salti la pròpia norma que regula l’ens i que estableix els mecanismes normatius per dur a terme la reestructuració o la resolució d’una entitat bancària. Així, la segona migració seria una barreja incompleta i fraudulenta de dos dels articles previstos en la denominada ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’. Una barreja que acaba possibilitant, suposadament, un passi que no està previst legalment de cap de les maneres.
En un comunicat de premsa, Raiffesen.ad deixa clar que, al seu entendre, la resolució del 13 d’octubre passat evidencia que “l’AREB no va fer el traspàs a Vall Banc de la cartera d’accions corresponents als clients traspassables i que aquesta cartera d’accions seguiria estan a dia d’avui a nom de BPA”. Davant d’això, l’entitat promoguda per Eusebi Nomen que pretenia fer-se amb una part del negoci de BPA, arriba a tot un seguit de conclusions que són les que han animat el col·lectiu a ampliar la demanda que ja tenien interposada a la Batllia.
Simples anotacions
Així, expliquen que “si la cartera d’accions corresponents als clients ‘traspassables’ no van poder passar des de BPA a Vall Banc, els comptes dels clients ‘traspassables’ no s’haurien pogut traspassar des de BPA a Vall Banc. O seguirien dins de BPA o serien objecte d’unes anotacions pont que exposen a dits clients a una fora vulnerabilitat”. A més, “l’AREB hauria incomplert la seva pròpia resolució i Vall Banc no estaria complint amb les seves obligacions de solvència o liquiditat i estaria duplicant o simplement treballant amb comptes simulades o fraudulentes”. Per tot plegat, “resultaria que la venda de les accions de Vall Banc s’hauria fet de manera irregular atès que s’hauria simulat un traspàs d’actius i de passius que no s’haurien executat ni abans ni desprès d’executar abans de confirmar la venda de les accions de l’entitat pont”.
Raiffeisen.ad també denuncia que “l’AREB segueix sense confirmar sota quina base legal l’entitat bancaria Vall banc que tenia la consideració d’entitat pont abans de la venda de les seves accions a JC Flowers, hauria perdut la condició legal d’entitat pont i hauria esdevingut una entitat bancària normal, i sota quina base legal Vall Banc podria actualment mantenir un ‘corralito', entre d’altres, sobre la renda variable i sobre els dipòsits en dòlars, sense que l’INAF actuï”.
Nomen entén que la segona migració cal que s’equipari a la venda de negoci (de BPA en aquest cas) que la ‘llei de l’AREB’ preveu en el seu article 16. Aquest seria un procés “totalment diferent i independent del que va anunciar el dia 21 d’abril”. Així, “el full de ruta del procés de resolució sols incloïa l’eina de resolució de l’entitat pont i ara l’AREB s’aparta d’aquell full de ruta per introduir una segona eina de resolució consistent en la venda d’una part del negoci de BPA”. En el seu comunicat, Raiffeisen.ad hi afegeix que “una operació de traspàs d’actius i passius sota l’eina de resolució de venda del negoci (article 16) requereix el compliment de les obligacions establertes a l’article 16.4, és a dir que es segueixi un procediment de venda competitiu, obert, no discriminatori i que busqui la maximització del preu de venda”.
Procediment competitiu?
A partir d’aquí, l’entitat impulsada per l’exconseller general constatat que “l’AREB ha acordat un traspàs a Vall Banc d’una cartera de clients d’uns 80 milions d’euros, sense que existeixi preu de venda i sense fer el procediment competitiu. L’AREB es justifica dient que ja va fer un procediment competitiu per a la venda de les accions de Vall Banc. Però la realitat és que: el procediment competitiu que va fer l’AREB era per a la venda del 100% de les accions de Vall Banc sota l’eina de resolució de l’entitat pont i sense justificar clarament sota quin article es feia aquesta venda d’accions. El procediment competitiu que va fer l’AREB va seleccionar a JC Flowers. El procediment competitiu que ara hauria d’haver fet l’AREB per a aquest segon traspàs seria seguint les obligacions de l’article 16.4 i per la venda uns actius i passius de BPA, no pas per a la venda de les accions de Vall Banc com va fer anteriorment. L’entitat seleccionada va ser JC Flowers mentre que, ara, l’entitat seleccionada seria Vall Banc”.
Finalment, Raiffeisen.ad arriba a la determinació que amb la decisió del passat 13 d’octubre, “l’AREB reconeix que la seva aplicació de l’eina de resolució de l’entitat pont ha contaminat la cartera de renda variable custodiada per Crédit Suisse que continua mantenint aquesta important cartera a nom de BPA. Aquest fet demostra el que hem anunciat repetidament des de la Societat Cooperativa Raiffeisen.ad: que la millor eina de resolució era la de la ‘venda d’una part del negoci de BPA’ i el millor candidat a aquesta compra era la Societat Cooperativa Raiffeisen.ad, que era una entitat independent, totalment transparent i sense cap risc de contagi”.
En el seu comunicat, l’ens liderat per Eusebi Nomen destaca la importància que es fes càrrec del negoci de BPA algú totalment lliure de qualsevol risc, “un fet que, com ara reconeix implícitament l’AREB, és fonamental per evitar el contagi dels recursos i, concretament, l’actual contagi del compte custodi de la renda variable de BPA. Una oferta ferma de compra de part del negoci de BPA que vam presentar repetidament i per escrit davant de l’AREB, que evitava la destrucció de valor de més de 300 milions que va representar l’eina de resolució de l’entitat pont i que hauria permès mantenir la majoria dels llocs de treball de BPA en les mateixes condicions. Una oferta que l’AREB ni va considerar, incomplint de manera flagrant les seves obligacions com hem denunciat repetidament davant de la Justícia andorrana”.
Comentaris