La societat querellant considera que Vall Banc havia de ser coneixedor de la situació per la qual passava Langelaan i les societats luxemburgueses Rihold i Quiding International quan va formar part del que suposadament va ser un entramat accionarial que segons la querellant tenia per objecte evitar que es pogués satisfer a favor seu el deute que Langelaan havia contret a través de Rihold quan la societat andorrana va voler deixar l’aventura dels taps de vidre en què també hi van invertir altres societats i persones físiques del Principat, on residia com a passiu l’avui difunt ciutadà holandès, que ja havia estat embolicat en un escàndol similar al seu país.
En essència, Vall Banc hauria passat a ser titular de 7.000 accions que Rihold tenia de Quiding International, que era la societat explotadora de la patent dels taps de vidre, a canvi de la concessió d’un préstec de tres milions d’euros a Langelaan. El resident holandès estava directament lligat a les dues societats luxemburgueses igual com el seu assessor i consultor andorrà, que era qui buscava inversors, estava vinculat tant a Vall Banc com a Crèdit Andorrà, les dues entitats bancàries amb les quals operava el resident ara difunt.
Vall Banc hauria passat a ser titular de 7.000 accions que Rihold, embargada, tenia de Quiding International, que era la societat explotadora de la patent dels taps de vidre
La situació és, però, que Vall Banc va assumir el control de 7.000 de les participacions que Rihold tenia a Quiding quan dites accions havien estat ja embargades per les autoritats judicials luxemburgueses arran de la pugna entre la societat andorrana i Rihold pel deute de 3,5 milions d’euros que aquesta darrera tenia amb la mercantil andorrana tal i com els tribunals de Luxemburg havien reconegut. De fet, Rihold va fer fallida a petició de l’avui societat querellant. Tots aquests elements apareixen en la querella interposada dimarts.
Formalment es tracta d’una ampliació de la querella contra Rick Langelaan, que els querellants preguen “continuar la instrucció de la querella als efectes de determinar les responsabilitats civils que s’escaiguin en aquesta causa penal”. La companyia andorrana havia abonat el gener del 2015, per adquirir el 10% de la societat (Quinding) que havia d’explotar una exitosa patent, 2.429.250 euros. Amb el temps, però, “l’inversor es va adonar del frau de la inversió i de les nul·les expectatives de guany i de recuperar els diners, motiu pel qual la societat andorrana va acordar amb el Sr. Langelaan el retorn de la inversió” amb la recompra de les participacions que ostentava la societat andorrana a Quiding International.
Per fer efectiu aquell retorn de les quantitats abonades al seu dia es van firmar diversos acords. Langelaan va interposar diverses societats amb ell vinculades però mai, ni ell ni les societats, segons els querellants, van complir l’acordat. Per tant, els inversors andorrans querellants van instar, com s’ha dit, diverses accions judicials davant les autoritats luxemburgueses que van reconèixer, a priori, que realment eren els creditors i en conseqüència van embargar, entre altres coses, les accions que Rihold tenia a la societat que realment tenia el control de la patent dels taps de vidre i de la qual també n’era accionista Vall Banc, que volia esdevenir, suposadament, el banc referent en l’explotació del negoci.
Els querellants creuen que per impedir que la societat andorrana pogués recuperar allò que havia reclamat poder tornar a disposar es va fer una maniobra que va suposar que accions embargades a Rihold a Quiding International acabessin a Vall Banc passant per la societat també de l’avui difunt resident holandès Verema Can Diumenge. De fet, el primer traspàs accionarial -de Rihold a Verema- s’hauria fet tres dies abans que Verema Can Diumenge transferís les participacions al banc ara querellat. La societat andorrana que està promovent les accions judicials creu que és impossible que Vall Banc no conegués tot plegat.
Els querellants consideren que l’entitat bancària “és còmplice amb el Sr. Langelaan per haver frustrat unes garanties de cobrament, a través d’un esquema fraudulent"
Per diverses raons. Per exemple, perquè Langelaan ja havia fet operacions amb el banc en tan què client i hauria estat de lògica i sentit comú que, si no li constava ja l’embargament accionarial, el departament de compliment normatiu hagués fet les anàlisis pertinents. També perquè Vall Banc era ja accionista de Quiding International i, encara més, perquè el consultor financer i intermediari en moltes de les operacions fetes pel resident holandès formava part del consell d’administració de l’entitat bancària. Aquest consultor andorrà havia firmat prèviament, molt abans fins i tot de la creació de Vall Banc, un contracte amb Langelaan pel qual es comprometia a “mobilitzar tot el seu coneixement i experiència per aportar fons al ‘glasstop’”, que és així com es denominava formalment el projecte dels taps de vidre.
Per tot plegat, els querellants, que annexen a l’escrit entrat a la Batllia diversos documents (com els estats financers de la societat embargada o algun correu electrònic del director de negoci de Vall Banc que evidenciaria els tractes que s’estava fent amb Langelaan), consideren que l’entitat bancària “és còmplice amb el Sr. Langelaan per haver frustrat unes garanties de cobrament, a través d’un esquema fraudulent, per ser coneixedor de les obligacions contractuals de Rihold amb la societat querellant, assegurades amb un embarg preventiu per la Justícia de Luxemburg”. I és que Vall Banc hauria “cooperat conscientment en l’execució d’un venda prohibida per embarg, impedint l’eficàcia d’un embargament i eludint el compliment de les obligacions de la societat Rihold a favor de la societat andorrana”.
Comentaris (4)