Que els guardacostes del moll de la Cartagena colombiana descobreixin droga en un vaixell no deu ser inhabitual del tot. Segur que als agents de l’armada militar de Colòmbia els va sobtar més la bandera del veler on la setmana passada, ben amagats, hi van trobar 103 quilos de cocaïna. És probable que algun dels uniformats intervinents hagués de mirar dues vegades el mapamundi o més hi tot per situar Andorra. Però, ¿hi ha matriculat al Principat un veler de nom ‘Sabir’? Sí. Hi és. És propietat d’una societat teòricament vinculada a la gestió immobiliària i patrimonial i està domiciliada a Encamp. Al carrer Mirador, per ser més exactes. I rere seu hi ha, de ben segur, una història que si no es deixa podrir en el bagul dels records permetrà descobrir coses, cosetes i alguna ‘cosassa’.
La investigació no és fàcil. El motiu de la complexitat? La discreció. A Andorra no hi passa mai res. Allò tradicional. Però la realitat és que els investigadors no dubten que el veler que va naufragar el desembre del 2013 a prop de les costes d’Arrecife, a les Canàries, i el que va ser enxampat amb la droga a Cartagena d’Índies és el mateix. En tots dos casos lluïa bandera andorrana. I respon a una matrícula i a un nom, el ‘Sabir’, que té encara avui un titular actiu: Frademar SL. La societat té diversos impagaments impositius i altres incompliments (i dos embargaments decretats tot just al 2013). Però, han explicat fonts coneixedores de l’afer, el veler blanc ja entrat en anys estaria al corrent de taxes. Ningú no diu, que quedi clar, que la societat titular de l’embarcació tingui formalment res a veure amb el material que s’hi va trobar. Les responsabilitats les haurà de determinar qui escaigui.
Per ara, poc se sap de Frademar. Però sí alguna cosa. Va ser constituïda el 17 de maig del 1990. I els socis fundadors varen ser un pare i un fill. Catalans tots dos. Almenys d’origen. Josep Borrell Fradera, un home nascut el 1930 i que hauria traspassat fa alguns exercicis, no pas gaires, disposava del 67% de les accions de la societat. El fill i hereu, també fundador de la societat, és Josep Borrell Arruga, que en el moment de la constitució de Frademar disposava del 33% dels títols accionarials. Si poquet se’n sap del pare (a qui la Batllia li ha hagut de fer algunes comunicacions per via del BOPA) encara menys se sap del fill.
El jove ‘representant’
Borrell Fradera hauria corregut força món. I hi ha qui el situa, almenys durant un temps, a Miami. Als Estats Units. Al Principat hi va treure el cap en algunes ocasions encara no fa massa anys. Però les ocasions eren molt comptades. Qui podria parlar de Frademar -vinculada aparentment, directament o indirectament, amb altres societats, especialment a Gibraltar- i potser del veler i d’algunes de les activitats que amb el vaixell es feien o s’hi podrien fer seria Juan Manuel Sánchez Pearce. Encara aquest 2016 la Batllia l’ha emplaçat, a Pearce, perquè comparegui a la seu judicial a realitzar algunes diligències judicials.
Malauradament, però, Sánchez Pearce ja no podrà explicar res ni respondre a les citacions de la Justícia. Tenia 28 anys el 28 de gener del 2014 quan va morir en estranyes circumstàncies en un pis de Barcelona, on solia estar establert. Fort físicament i sense cap dolença aparent, aquest jove nascut a Màlaga el 1986 se’l va trobar a l’habitatge que compartia amb altres companys assegut i sense vida. Una autòpsia de resultats molt tardans va acabar certificant una mort per causes naturals.
Malgrat els 56 anys que els separaven, Josep Borrell Fradera i Juan Manuel Sánchez Pearce havien travat una excel·lent amistat. Una amistat tant especial que permetia al jove traslladar-se de tant en tant a Andorra i representar la societat Frademar, fer ús dels seus béns i viure, almenys aparentment, a cos de rei. I del veler, del ‘Sabir’, el seu entorn de l’època també en coneixia de la seva existència. Però poca cosa més. I potser que ja era una mica vellet. I que solia estar atracat a Eivissa. Just el punt de partida d’aquella aventura que havia de dur cinc amics que es van conèixer a l’illa balear a anar fins al Carib.
Allò va ser al 2013, a final d’any, i va acabar l’11 de desembre amb un naufragi de pel·lícula quan el veler surava aigües entre terra africana i terra canària. Un mes i mig després, Sánchez Pearce, l’home que havia fracassat com a electricista a la seva Màlaga natal tot just amb 20 anyets i que la seva mort prematura va permetre descobrir alguns ‘negocis’ de llavors que ja apuntarien algunes maneres de futur, moria. Encara dos anys i mig després, aparentment, la mateixa embarcació sí que arribava al Carib. O almenys allí el va localitzar l’armada militar colombiana. A Cartagena d’Índies.
Ple de turistes de nacionalitats diverses indocumentats -i d’algun que altre tripulant colombià- i de 103 paquets rectangulars. 103 quilos de cocaïna. Allò que amagava el ‘Sabir’. D’altres coses, aparentment, les continua amagant. Però, en tot cas, de ‘Sabir’ de bandera andorrana n’hi ha un. I està degudament registrat. I això que a l'àtic A de l'edifici Atlas del carrer Mirador encampadà no hi ha mar salada. Però sí que hi està domiciliada Frademar. I allí hi feia estada el desaparegut Sánchez Pearce quan treia el cap al Principat.
Comentaris