Prop de dues-centes persones mostren el seu suport a Joan Pau Miquel i en demanen l'alliberament

Comentaris

Prop de dues-centes persones mostren el seu suport a Joan Pau Miquel i en demanen l\'alliberament
Prop de dues-centes persones mostren el seu suport a Joan Pau Miquel i en demanen l\'alliberament

Prop de dos-centenars de persones s’han concentrat aquest dissabte a la tarda davant el centre penitenciari de la Comella per mostrar el seu suport i solidaritat a Joan Pau Miquel i la seva família. I, alhora, lamentar la dilatació de l’empresonament provisional de l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA). Es tractava d’un acte senzill però ple d’emotivitat i que no tenia cap vocació de transcendir ni publicitar-se. L’objectiu primer era dur a terme una prova de reafirmació i convenciment en la plena innocència de Miquel, en l’actuació usualment correcta de l’entitat bancària que dirigia i generar una injecció de moral a un entorn que viu amb incredulitat els tretze mesos d’empresonament del directiu bancari.

La simbòlica mostra d’encoratjament a Miquel s’ha iniciat passades les sis de la tarda a les rodalies del centre esportiu dels Serradells. Des d’allà s’ha iniciat una curta caminada fins als murs del centre penitenciari, que s’han convertit un suport improvisat de diversos missatges que s’hi han enganxat. Frases com ara “Llibertat Joan Pau”, “Aviat a casa”, “On són els drets humans”, “Presumpció d’innocència” i altres han omplert la paret principal d’accés a la Comella. L’acte en tot moment ha transcorregut amb tranquil·litat i calma absoluta. Uns parlaments en nom de la família de l’exconseller delegat i del seu cercle professional més íntim han refermat l’aspecte més solidari i íntim de l’acte.

De fet, la marxa-concentració va sorgir com una necessitat de la família i els companys de Joan Pau per continuar tenint arguments i forces per lluitar perquè es posi fi a una situació que consideren que és clarament injusta. I els assistents majoritàriament han estat familiars, amics, coneguts i excompanys de feina de l’exmàxim responsable executiu de BPA. A banda de les paraules pronunciades i les frases enganxades a la paret de la presó, l’enlairament d’unes quantes dotzenes de globus ha servit per simbolitzar la pretensió primera dels concentrats: l’alliberament immediat de Joan Pau Miquel.

L’exconseller delegat de BPA va ser detingut la tarda del 13 de març del 2015, tres dies després que el FinCEN publiqués la seva ‘Notice’ i s’intervingués el banc. La matinada del 16 de març Miquel va ingressar a la presó per ordre de la batlle Canòlic Mingorance, instructora del cas, i allí continua. Fa tot just un mes que la responsable judicial va perllongar l’empresonament provisional per quatre mesos mes, tot al·legant que encara hi ha risc de fugida i que el directiu bancari intercedeixi en la investigació que s’està fent per la forta influència que té en el seu ara ja exentorn laboral. La batlle ja ha deixat d’usar com a argument l’alarma social. 

Dos recursos presentats amb posterioritat a aquella decisió de prorrogar la presó han estat refusats per la magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués. La línia argumental és la mateixa i, segons fonts jurídiques, fa un seguiment gairebé explícit de la tesi de la fiscalia. Miquel continua processat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals comès en seu bancària. Els investigadors mantenen que BPA era una ‘màquina de rentar’ però sols ho argumenten amb les compensacions dineràries, una pràctica que en el moment de fer-se no estava prohibida i que també duien a terme la immensa part de la resta d’entitats bancàries ubicades històricament al Principat. La defensa de Joan Pau ha anat desmuntant recurs rere recurs i informe rere informe tots els arguments emprats pels responsables judicials. 

Una de les darreres accions legals de la defensa se sustentava en un informe de la pròpia policia que conclou que les transaccions fetes per Rafael Pallardó, principal testimoni de càrrec de l’acusació, imputat en el ‘cas Emperador’ a Espanya i en llibertat des de fa anys, tenen origen fiscal. És a dir, que Pallardó el que feia era evadir impostos a l’Estat espanyol, on aquest fet és delictiu. Una situació, però, que no es dóna a Andorra. La investigació judicial ha anat derivant, també, cap a una presumpta defraudació a la CASS. En aquest sentit, però, les fonts jurídiques consultades han mostrat la seva consternació a través d’una pregunta: “Vostès creuen que s’ha d’intervenir un banc per deixar de cotitzar uns diners a la Seguretat Social? Creu de veritat que al FinCEN això li podia preocupar? Doncs sovint sembla que aquest sigui el mal principal.”

Comentaris

Trending